Referèndum d'independència

De Viquipèdia

El referèndum d'independència és un tipus de referèndum en el qual els ciutadans d'un territori decideixen si aquest territori s'hauria de convertir en un estat independent. El referèndum d'independència pot tenir èxit (per exemple, si els ciutadans voten a favor de la independència) o pot no tenir-ne (per exemple, si els ciutadans donen un vot negatiu a la independència). El referèndum d'independència del territori pot tenir o no èxit, depenent de si els factors polítics pertinents a fora d'aquest territori reconeixen o no els resultats.

Taula de continguts

1 Referèndums d'independència anteriors
2 Futurs referèndums d'independència
3 Possibles futurs referèndums d'independència
4 Referències

[edita] Referèndums d'independència anteriors

1946 14 de setembre Referèndum d'independència feroès; guanyà el Sí però la declaració d'independència que va seguir fou anul·lada per Dinamarca.
1967, 1993 i 1998 Referèndums a Puerto Rico
1980 20 de maig Referèndum quebequès, guanya el No a la independència.
1990 23 de desembre Referèndum d'independència eslovè, independència d'Eslovènia.
1991 31 de març Referèndum d'independència georgià, independència de Geòrgia.
1991 19 de maig Referèndum d'independència croat, independència de Croàcia.
1991 8 de setembre Referèndum d'independència macedoni, independència de la República de Macedònia.
1991 1 de desembre Referèndum d'independència ucraïnès, independència d'Ucraïna.
1991 1 de desembre Referèndum d'independència de Transnístria.
1991 10 de desembre Referèndum d'independència de l'Alt Karabagh. La opció independentista va guanyar amb un 99,89%.
1992 Referèndum d'independència bosnià, independència de Bòsnia i Hercegovina.
1992 21 de març Referèndum d'independència tàtar. La majoria de la població va donar suport a la independència del Tatarstan, però davant les amenaces del govern rus l'any 1994 se signa un acord bilateral que consisteix en la creació de la República de Tatarstan dins de la Federació Russa.^[1]
1992 Referèndum d'independència sud-osseta, independència de facto d'Ossètia del Sud.
1995 Referèndum quebequès, guanya el No a la independència.
1999 30 d'agost Referèndum d'independència del Timor Oriental. Independència assolida el 2002.
2006 Referèndum d'independència a Ossètia del Sud de 2006. Un 99% de la població hi va votar a favor, però només hi ha hagut el reconeixement internacional de la Federació Russa.^[2]
2006 Referèndum d'independència montenegrí, un referèndum d'independència amb èxit que establia l'estat independent de Montenegro.

[edita] Futurs referèndums d'independència

Referèndum d'independència del Sàhara Occidental (proposat pel Pla Baker i aprovat per unanimitat en el Consell de Seguretat de l'ONU).
Referèndum d'independència del Sudan del Sud (esperat el 2012).
Referèndum d'independència de Bougainville (pronosticat per l'Acord de Pau des de 2000).
Referèndum d'independència de Nova Caledònia (esperat després de 2014).
El referèndum d'independència d'Escòcia proposat per al 2010 després que el Pàrtaidh Nàiseanta na h-Alba guanyés les eleccions escoceses de 2007, però la coalició pot retardar el procés o fins i tot fer impossible un referèndum fins a una altra (més decisiva) victòria del Partit Nacional Escocès.
Referèndum d'independència de Groenlàndia. El govern de Groenlàndia té com objectiu convocar un referendum d'independència entre el 2016 i el 2020.

[edita] Possibles futurs referèndums d'independència

Alt Karabagh - El copresident del Grup de Minsk de l'OSCE, Matthew Bryza, va declarar que els residents de l'Alt Karabagh decidiran, en referèndum, si volen formar un Estat independent o prefereixen mantenir-se dins de l'Azerbaidjan amb l'estatus de república. El diplomàtic nord-americà va afegir que el termini per a la convocatòria de la votació serà d'entre 15 i 20 anys.^[3]
Catalunya - Josep-Lluís Carod-Rovira, Conseller de la Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya i líder d'Esquerra Republicana de Catalunya (tercera força política), va declarar que l'any 2014 seria "una bona data" per la convocatòria d'un referèndum perquè els catalans puguin decidir si volen que Catalunya sigui un país sobirà.^[4]^[5] Tot i així, no hi ha cap pla per part del govern català sobre aquesta qüestió, ni s'ha presentat al Parlament de Catalunya cap iniciativa al respecte. D'altra banda diversos alcaldes i regidors promouen una campanya (decidim.cat) a favor del dret a decidir que culminarà en una consulta a cadascun dels municipis que s'hi adhereixin. Aquest referèndum no vinculant s'hauria de fer a la primavera del 2010.
Flandes - El partit Vlaams Belang presentà el setembre del 2007 al Parlament flamenc una proposta de referèndum d'autodeterminació, que va ser rebutjada pel ple.^[6]
País Basc - Juan José Ibarretxe, president del Govern Basc i líder del Partit Nacionalista Basc (primera força política), anuncia la possibilitat de convocar un referèndum per al 2008, per saber si els bascos volen escollir el seu futur.
Quebec - Donat els resultats de les eleccions del Quebec de 2007, la probabilitat d'un altre referèndum a Quebec ha disminuït. L'independentista Parti Québécois va acabar a un distant tercer lloc, darrere de dos partits federalistes.