Referèndum d'independència

El referèndum d'independència és un tipus de referèndum d'autodeterminació en el qual els ciutadans d'un territori decideixen si aquest territori s'hauria de convertir en un estat independent. El referèndum d'independència pot tenir èxit (per exemple, si els ciutadans voten a favor de la independència) o pot no tenir-ne (per exemple, si els ciutadans donen un vot negatiu a la independència). El referèndum d'independència del territori pot tenir o no èxit, depenent de si els factors polítics pertinents a fora d'aquest territori reconeixen o no els resultats.

Referèndums d'independència anteriors

• 1905 13 d'agost Referèndum d'independència de Noruega (que en aquells moments formava part de Suècia). L’índex de participació va ser del 85,38%. El No va obtenir 184 vots (0,05%) i el Sí 368.208 vots (99,95%).
• 1933 8 d'abril El govern d'Austràlia Occidental va convocar un referèndum per a la independència d’aquest estat australià el mateix dia que les eleccions al parlament. La pregunta de la butlleta era: Are you in favour of the State of Western Australià withdrawing from the Federal Commonwealth established under the Commonwealth of Australian Constitution Act (Imperial)? (Està vostè a favor que l'estat d'Austràlia Occidental es retiri de la Commonwealth Federal establerta sota la Llei de Constitució de la Commonwealth d’Austràlia (Imperial)?). Els vots emesos van ser 237.198, i el Sí en va obtenir el 68%. Malgrat la victorià del sí, la Cambra dels Comuns britànica, després de 18 mesos de deliberacions, va rebutjar la secessió.
• 1946 14 de setembre Referèndum d'independència feroès; guanyà el Sí però la declaració d'independència que va seguir fou anul·lada per Dinamarca. El 2011, però, el primer ministre danès va fer saber al president feroès que, si ara Fèroe optes de nou per la independència, Dinamarca no s'hi oposaria.

• 1967 Primer referèndum a Puerto Rico.
• 1958 Referèndum a la Polinesia Francesa.
• 1974 El desembre de 1974 es va celebrar a l’illa de Mayotte (oceà Índic) un referèndum que preguntava als illencs si es volien independitzar de França. El no a la independència va obtenir un 63,8% de suport.
• 1976 Quinze mesos després, al febrer de 1976, un segon referèndum a Mayotte va donar un 99.4% de rebuig a la independència.
• 1980 20 de maig Primer referèndum quebequès: després que el Parti Québécois arribés al govern del Quebec, va convocar un referèndum per a la sobirania de la província. La pregunta de la butlleta era: "El govern del Quebec ha fet conèixer la seva proposta d'arribar, amb la resta del Canadà, a un nou acord fonamentat sobre el principi de la igualtat dels pobles. Aquest acord permetria al Quebec adquirir el poder exclusiu de fer les seves lleis, de fixar els seus impostos i establir relacions exteriors, o sigui, la sobirania, i a la vegada mantenir amb el Canadà una associació econòmica que comporti la utilització de la mateixa moneda. Tot canvi d'estatus polític resultant d'aquestes negociacions serà sotmès a la població per referèndum. En conseqüència, dóna vostè el mandat al govern del Quebec de negociar l'acord proposat entre el Quebec i el Canadà?" Els resultats van ser els següents: No: 59,56% (2.187.991 vots); Sí: 40,44% (1.485.851 vots); índex de participació: 85,60%
• 1990 23 de desembre Referèndum d'independència eslovè, independència d'Eslovènia.
• 1991 31 de març Referèndum d'independència georgià. La pregunta de la butlleta era: "Dóna suport a la restauració de la independència de Geòrgia d’acord amb l’Acta de Declaració de la Independència de Geòrgia del 26 de maig de 1918?" La participació va ser del 90,5% i el sí va obtenir casi un 99% dels vots.
• 1991 19 de maig Referèndum d'independència croat, independència de Croàcia.
• 1991 8 de setembre Referèndum d'independència macedoni, independència de la República de Macedònia.
• 1991 1 de desembre Referèndum d'independència ucraïnès. La pregunta de la butlleta va ser: "Dóna suport a l’Acta de Declaració de la Independència d’Ucraïna?" amb el text de l’Acta imprès primer. L’índex de participació va ser d’un 84,18%, i el sí va obtenir un 90,32% dels vots.
• 1991 1 de desembre Referèndum d'independència de Transnístria.
• 1991 10 de desembre Referèndum d'independència de l'Alt Karabagh. L'opció independentista va guanyar amb un 99,89%.
• 1991 Uzbekistan. El desembre de 1991 van donar un suport a la independència en referèndum el 98,2% dels votants.
• 1992 Referèndum d'independència bosnià, independència de Bòsnia i Hercegovina.
• 1992 21 de març Referèndum d'independència tàtar. La majoria de la població va donar suport a la independència del Tatarstan, però davant les amenaces del govern rus l'any 1994 se signa un acord bilateral que consisteix en la creació de la República de Tatarstan dins de la Federació Russa.
• 1992 Referèndum d'independència sud-osseta, independència de facto d'Ossètia del Sud.
• 1993 Referèndum d'independència d'Eritrea, del 23 al 25 d'abril, supervisat per l'ONU. Guanya ampliament l'opció independentista i Eritrea es proclama independent d'Etiòpia el 27 d'abril.
• 1993 Segon referèndum de Puerto Rico.
• 1995 Segon referèndum quebequès. Celebrat el 30 d'octubre, la pregunta era: "Esta vostè a favor de la llei adoptada per l’Assemblea Nacional declarant la sobirania del Quebec?" El No va obtenir un 50.56% del vots i el Sí el 49.44%. La diferència a favor del No va ser de 52.645 vots, amb un índex de participació del 94.5%
• 1998 10 d'agost L’illa de Nevis va celebrar un referendum per independitzar-se de la Federació de Saint Kitts i Nevis, un estat insular del Carib. Els resultats vans ser els següents. Vots emesos: 3935. Vots nuls: 10. Vots vàlids: 3925. Sí: 2427 (61,8%). No: 1498 (38,2%).

Malgrat els més de 30 punts percentuals de diferència, la minoria unionista van imposar la seva voluntat a la majoria independentista, ja que aquesta necesitava 2/3 dels vots per tal que un resultat independentista fos vinculant.

• 1998 Tercer referèndum de Puerto Rico. Índex de participació: 71%. Resultats de les diferents opcions: Esdevenir territori de la Commonwealth: 0,1%. Mantenir la situació actual (territori lliurement associat als Estats Units d’Amèrica): 0,3%. Esdevenir un estat independent: 2,5%. Esdevenir un estat dels Estats Units d’Amèrica: 46,5%. Cap de les possibilitats anteriors: 50,3%. Puerto Rico segueix avui en dia en la mateixa situació (la que va obtenir un 0,3% dels vots) que abans que es celebrés el referèndum.
• 1999 30 d'agost Referèndum d'independència del Timor Oriental. Independència assolida el 2002. Amb l’arribada de la democràcia a Indonesia, Timor Oriental va poder autodeterminar-se en un referèndum auspiciat per l’ONU. A la butlleta de vot hi posava: Accepta vostè l'autonomia especial proposada per a Timor Oriental dins de l'Estat Unitari de la República d'Indonèsia? ACCEPTO o Rebutja vostè l'autonomia especial proposada per a Timor Oriental, comportant la separació de Timor Oriental d'Indonèsia? REBUTJO (a més a més a les butlletes hi apareixien símbols per tal de facilitar el vot a la població analfabeta). La població amb dret a vot eren persones de disset anys o més, nascudes a Timor Oriental, nascudes fora de Timor Oriental però amb almenys un pare nascut a Timor Oriental, i persones els cònjuges de les quals compleixin alguna de les dues condicions anteriors. En total, 451.792 persones. Només la població del cens podia fer campanya refrendatària. Ni els polítics indonesis ni els portuguesos podien prendre part a la campanya. L'índex de participació al referendum va ser del 98.5%. A favor d'ACCEPTO van votar-hi 94.388 persones (21,5%), i a favor de REBUTJO 344.580 (78,5%).
• 2006 Referèndum d'independència a Ossètia del Sud de 2006. L’any 2006 el govern d'Ossètia del Sud va celebrar un referèndum el 12 de novembre preguntant a la població si estaven d’acord en que Ossètia del Sud fos independent. La Comissió Electoral Central va dir que la participació havia sigut del 95,2% i que el Sí va obtenir el suport del 99% dels votants. Cap membre de l’ONU va reconèixer el referèndum en aquells moments, però el 2008 Rússia i Nicaragua van reconèixer Ossètia del Sud com a país independent. El 2009 van reconèixer la seva independència Veneçuela i Nauru. El 2011 va fer-ho Tuvalu.
• 2006 21 de maig Referèndum de Montenegro, en el qual es preguntava "Vol que la República de Montenegro sigui un estat independent amb ple reconeixement legal i internacional?". Montenegro formava aleshores part de la federació de Serbia i Montenegro (anomenada República Federal de Iugoslavia fins l’any 2003), la constitució de la qual reconeixia el dret d’ambdues repúbliques a separar-se’n si així ho decidien. A més a més la Unió Europea havia imposat com a condició per a reconeixer la independència de Montenegro que més de la meitat de l'electorat votés i que el Sí obtingués més d'un 55% dels vots. La població estimada total (març 2006) era de 620145 habitants, dels quals tenien dret a vot (el 21-5-2006) 484718. Els vots emesos van ser 419236 (86,49% de l’electorat), el Sí va obtenir 230711 vots (55,5%) i el No 184954 vots (44,5%).
• 2011 El 9 de gener del 2011 es va celebrar al Sudan del Sud un referèndum d'independència. La papereta de vot contenia dues opcions: «unitat» i «secessió» (amb dibuixos corresponents, per a la població analfabeta), i calia marcar-ne una o altra mitjançant l’empremta dactilar. El 'Sí' es va imposar amb un 98.83% dels vots. El Sudan del Sud es convertí oficialment en un nou país independent el dia 9 de juliol del 2011.

Futurs referèndums d'independència

• Puerto Rico Els Estats Units d'Amèrica han dit que Puerto Rico hauria de celebrar aquesta legislatura un quart referèndum per clarificar el seu status polític.
• Sàhara Occidental: Proposat pel Pla Baker i aprovat per unanimitat en el Consell de Seguretat de l'ONU. Aplaçat indefinidament degut als impediments que hi ha posat el Marroc.
• Bougainville: Pronosticat per l'Acord de Pau des de 2000.
• Nova Caledònia: Previst entre 2014 i 2018.
• Escòcia: Es durà a terme la tardor de 2014. La pregunta de la butlleta serà "Do you agree that Scotland should be an independent country?" (Està vostè d'acord amb que Escòcia hagi de ser un país independent?) - Vegeu Referèndum per la independència d'Escòcia de 2014
• Grenlàndia: El govern grenlandès té com objectiu convocar-lo entre 2016 i 2020. Dinamarca li reconeix el dret de fer-ho vinculantment.

Possibles futurs referèndums d'independència

• Alt Karabagh - El copresident del Grup de Minsk de l'OSCE, Matthew Bryza, va declarar que els residents de l'Alt Karabagh decidiran, en referèndum, si volen formar un Estat independent o prefereixen mantenir-se dins de l'Azerbaidjan amb l'estatus de república. El diplomàtic nord-americà va afegir que el termini per a la convocatòria de la votació serà d'entre 15 i 20 anys.
• Catalunya - Josep-Lluís Carod-Rovira, Conseller de la Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya i líder d'Esquerra Republicana de Catalunya (tercera força política), va declarar que l'any 2014 seria "una bona data" per la convocatòria d'un referèndum perquè els catalans puguin decidir si volen que Catalunya sigui un país sobirà. Tot i així, no hi ha cap pla per part del govern català sobre aquesta qüestió, ni s'ha presentat al Parlament de Catalunya cap iniciativa al respecte. Diferents consultes no vinculants han estat promogudes per la societat civil als municipis catalans durant els anys 2010 i 2011.

El 8 de juny de 2010 la Mesa del parlament de Catalunya va admetre a tramit (amb el vots favorables de CiU, ERC i ICV-EUiA i els vots contraris del PP i el PSC) una Iniciativa Popular per a la convocatoria d'un referèndum a Catalunya en el qual es formuli la següent pregunta "Per tal que el Parlament de Catalunya porti a terme les iniciatives necessàries per fer efectiva la voluntat popular, ¿Està d'acord que la nació catalana esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social integrat en la Unió Europea?".

• Flandes - El partit Vlaams Belang presentà el setembre del 2007 al Parlament flamenc una proposta de referèndum d'autodeterminació, que va ser rebutjada pel ple.
• Quebec - Donat els resultats de les eleccions del Quebec de 2007, la probabilitat d'un altre referèndum a Quebec ha disminuït. L'independentista Parti Québécois va acabar a un distant tercer lloc, darrere de dos partits federalistes.

Vegeu també

• Consulta per la independència de Catalunya