Referèndum sobre l'autogovern de Grenlàndia de 2008

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El referèndum sobre l'autogovern de Grenlàndia, no vinculant, es va celebrar el 25 de novembre de 2008. Va ser aprovat pel 75% de la població (63% a Nuuk), amb una participació entorn del 72% (d'un cens de 39.000 electors).[1]

Grenlàndia és l'illa més gran del món, amb una extensió d'uns dos milions de km² i on el 81% del territori és gel. L'any del referèndum hi vivien unes 57.000 persones (50.000 són inuit i 7.000 són danesos). L'illa es va convertir en colònia danesa l'any 1775 i va romandre així fins a l'any 1953, quan Dinamarca va revisar la seva Constitució i va fer de Grenlàndia una província.[2] L'any 1979 es va redactar un estatut per Grenlàndia, en què s'atorgava a aquest territori un parlament i un govern propis, així com plenes competències en matèria de salut, educació o serveis socials.[2] El referèndum va ser anunciat pel primer ministre de Grenlàndia Hans Enoksenn el 2 de gener de 2008.[3] Enoksen també va anunciar el llançament d'una campanya d'informació i de debat sobre l'autogovern. Això incloïa trobades pels pobles d'arreu del país.[4] L'ampliació de l'estatut d'autogovern preveia el dret a l'autodeterminació.[2]

Dins el marc de la comissió mixta que s'encarrega de revisar les relacions i les competències entre ambdós territoris, el primer ministre danès i el president autonòmic grenlandès van firmar un acord el juny de 2008 per ampliar considerablement l'autonomia de Grenlàndia. Aquest acord va ser el que els grenlandesos van votar en referèndum el 25 de novembre.[2] L'existència d'un pacte entre totes les forces polítiques d'ambdós països, de respectar els resultats de la consulta popular, va fer preveure que la reforma prosperaria, encara que manqués la ratificació parlamentària.[2]

L'estatut d'autonomia vigent a Grenlàndia és de l'any 1979 i la reforma votada va preveure una ampliació màxima de l'autogovern d'aquest territori amb la incorporació de noves competències, incloent-hi el dret a l'autodeterminació.[2]

Estava previst que el nou estatut entrés en vigor el 21 de juny de 2009, i entre les principals reformes van destacar les següents:[2]

  • Un govern autònom, independent del govern danès.
  • Possibilitat de decidir sobre la seva independència total.
  • Una nova regulació del repartiment dels beneficis derivats dels recursos minerals amb Dinamarca.
  • Reconeixement de l'inupiaq com a llengua oficial.
  • Ampliació de les competències i addició de noves en matèria com justícia, policia, estrangeria, control aeri i fronterer.

Hi va haver algunes àrees que van continuar sota control danès: nacionalitat, Constitució, Tribunal Suprem, defensa i seguretat, política monetària i política exterior. Així i tot, Dinamarca havia de tenir en consideració l'opinió de les autoritats grenlandeses en les qüestions internacionals que afectin al seu territori.[2]

Resultats[modifica | modifica el codi]

Referèndum sobre l'autogovern de Grenlàndia de 2008[5]
Opcions de vot Vots Percentatge
A favor ' 75,54%
En contra No 6.663 23,57%
Vots en blanc o invàlids 250 0,89%
Vots totals 28.268 100%
Participació 71,96%
Electors 2.721.870

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cowell, Alan. «Greenland Vote Favors Independence». The New York Times, 26 de novembre de 2008.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Grenlàndia. Referèndum d'ampliació de l'autogovern». Generalitat de Catalunya, 27 de novembre de 2008. [Consulta: 22 de febrer de 2013].
  3. Ukiortaami oqalugiaat 2008 Namminersornerullutik Oqartussat, 2 de gener 2008 (grenlandès)
  4. Namminersorneq pillugu paasititsiniaaneq Namminersornerullutik Oqartussat, 7 de gener 2008 (grenlandès)
  5. SermitValg