Referèndum sobre la permanència d'Espanya a l'OTAN

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 20:38, 25 nov 2015 amb l'última edició de Leptictidium (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de referèndum Referèndum sobre la permanència d'Espanya a l'OTAN
Considera convenient per a Espanya romandre en l'Aliança Atlàntica en els termes acordats pel Govern de la Nació?
Data12 de març de 1986
LlocEspanya Modifica el valor a Wikidata
Resultats
Núm. vots Percentatge
9.054.509 53,09%
No 6.872.421 40,3%
En blanc 1.127.673 6,61%
Vàlids 17.054.603 98,89%
Invàlids 191.855 1,11%
Total 17.246.458 100,00%
Electorat 29.024.494
Participació 59,42%
Resultats per províncies
  Majoria del «sí»
  Majoria del «no»
Cronologia
1978
2005


El dimecres 12 de març de 1986 se celebrà a Espanya un controvertit referèndum sobre la permanència d'Espanya a l'OTAN, organització a la qual pertanyia des del 30 de maig de 1982.[1] Fou convocat pel govern presidit per Felipe González i hi foren cridats els espanyols majors de 18 anys, als quals se'ls presentava una papereta amb el següent text i pregunta:

« El Govern considera convenient, per als interessos nacionals, que Espanya romangui en l'Aliança Atlàntica, i acorda que aquesta permanència s'estableixi en els següents termes:
  • 1r. La participació d'Espanya en l'Aliança Atlàntica no inclourà la seva incorporació a l'estructura militar integrada.
  • 2n. Es mantindrà la prohibició d'instal·lar, emmagatzemar o introduir armes nuclears en territori espanyol.
  • 3r. Es procedirà a la reducció progressiva de la presència militar dels Estats Units a Espanya.

Considera convenient per a Espanya romandre en l'Aliança Atlàntica en els termes acordats pel Govern de la Nació?[2]

»

La consulta va tenir un caràcter consultiu, no vinculant, conforme a l'article 92 de la Constitució Espanyola. El resultat va ser el "sí" a la permanència, gràcies al suport del 52,5% dels votants, enfront del 39,8% que va votar a favor del "no". El "no" va triomfar en totes les províncies de les comunitats autònomes de Catalunya, Navarra, el País Basc i a la província de Las Palmas, a Canàries. La participació va ser del 59,4%.

El president de la plataforma cívica que propugnava el «no» a l'ingrés d'Espanya a l'OTAN fou l'escriptor Antonio Gala.[3]

Controvèrsia

Un dels motius pels quals aquest referèndum va resultar polèmic va ser el fet que el PSOE s'havia manifestat en contra de la permanència a l'OTAN abans d'entrar al Govern, usant l'eslògan "OTAN, d'entrada no". En el referèndum va proposar el sí. D'altra banda, Coalició Popular, que sempre havia estat partidària de l'entrada a l'OTAN, va recomanar l'abstenció en el referèndum.

Un altre dels motius va ser la redacció de la pregunta, la qual molts van considerar tendenciosa per encaminar als ciutadans cap al "sí".

Pregunta

La pregunta formulada als votants va ser la següent:

« El Govern considera convenient, per als interessos nacionals, que Espanya mantingui la permanència a l'Aliança Atlàntica, i acorda que aquesta permanència se situï en els següents termes:
  • 1.º La participació d'Espanya a l'Aliança Atlàntica no inclourà la seva incorporació a l'estructura militar integrada.
  • 2.º Es mantindrà la prohibició d'instal·lar, emmagatzemar o introduir armes nuclears en territori espanyol.
  • 3.º Es procedirà a la reducció progressiva de la presència militar dels Estats Units a Espanya.

Considera convenient per a Espanya pertànyer a l'Aliança Atlàntica en els termes acordats per el Govern de la nació?[4]

»

Resultats

  • Cens: 29.024.494 electors
  • Vots comptabilitzats: 17.246.458 votants (59,42%)
  • Vots a favor: 9.054.509 (52,5%)
  • Vots en contra: 6.872.421 (39,8%)
  • Vots en blanc: 1.127.673 (2,01%)
  • Vots nuls: 191.855 (1,09%)

Referències

Enllaços externs