Reflector de senyals

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Reflector de senyals utilitzat durant la segona Guerra mundial.

Un reflector de senyals , projector de senyals o també anomenat llum d'Aldis, és un dispositiu que lliura un senyal visual (comunicació òptica) generalment utilitzant codi Morse - és en essència una làmpada dins d'un reflector parabòlic que pot generar un impuls lluminós. El seu nom és degut al seu inventor Authur CW Aldis.

Aquest impuls és generat al obrir i tancar unes comportes muntades a la part frontal del reflector, ja sigui a través d'un interruptor de pressió d'accionament manual o, en versions posteriors, de forma automàtica. Els llums en general compten amb algun tipus de mira telescòpica, i van ser comunament utilitzats en els vaixells de guerra i en les torres de control dels aeroports, tenien l'avantatge que eren més difícil d'interferir, al propagarse en linea recta.

Ús a l'armada[modifica | modifica el codi]

Marí de l'armada nord-americana enviant senyals de codi Morse a través d'un reflector de senyals.

Els pioners a utilitzar el projector d'Aldis va ser la Marina Reial Britànica a la fi del segle XIX, i es continua utilitzant actualment en els vaixells de guerra. Ells proveeixen una comunicació segura durant els períodes de silenci de ràdio i altres, i van ser particularment utilitzats pels operatius dels combois durant la batalla de l'Atlàntic.

N'hi ha de diversos tipus. Alguns van ser muntats sobre el pal dels vaixells, algunes versions petites ('El llum d'Aldis') i altres més poderoses van ser muntades sobre pedestals. Les versions més grans utilitzaven una làmpada de carbó com la seva font de llum, amb un diàmetre de 20 polzades (50 cm). Podien ser utilitzats per enviar senyals a l'horitzó, fins i tot en condicions de sol brillant. Encara que originalment es va pensar que només era possible comunicar-se per una línia de visió, en la pràctica és possible il·luminar núvols, tant durant la nit i el dia que permet la comunicació més enllà de l'horitzó. La velocitat màxima de transmissió possible mitjançant l'ús de llums és de 14 paraules per minut.

La idea d'il·luminar intermitentment punts i ratlles amb un projector va ser primerament posada en practica pel capità, i després vicealmirall, Philip Colomb en 1867. El seu codi original, que l'armada va utilitzar per set anys, no era idèntic al codi Morse, però el codi Morse va ser finalment adoptat amb l'addició d'alguns senyals extres. Els llums intermitents van ser la segona generació de senyalització en l'Armada Reial, després va ser famosa la bandera de senyals utilitzada per difondre la reunió abans de la Batalla de Trafalgar.

La Marina Real i de l'OTAN utilitzen llums de senyals quan les comunicacions per ràdio han d'estar en silenci o electrònicament "apagades". A més, donada la prevalença de l'equip de visió nocturna a les forces armades d'avui dia, la senyalització a la nit es fa generalment amb llums que funcionen en l'espectre infraroig (IR) que els fa menys fàcils de detectar. Totes les forces modernes han seguit aquest exemple per raó dels avenços tecnològics en les comunicacions digitals.

Ús en el control de tràfic aeri[modifica | modifica el codi]

En les torres de control de trànsit aeri, els llums de senyals s'utilitzen encara avui dia, com un dispositiu de còpia de seguretat en cas d'una fallada complet de la ràdio de l'aeronau. Els senyals de llum poden ser vermella, verda o blanc, i constant o intermitent. Els missatges es limita a unes poques instruccions bàsiques (per exemple, "terra", "aturar", etc.) i no estan destinats a ser utilitzats per transmetre missatges en codi Morse. Les aeronaus poden reconèixer els senyals de balanceig de les seves ales o parpellejar les llums d'aterratge.[1]

En la cultura popular[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Reflector de senyals Modifica l'enllaç a Wikidata

en anglès :