Refrigeració regenerativa
La refrigeració regenerativa és un mètode de refredament de gasos en el qual el gas comprimit es refreda permetent-li expandir-se i, per tant, prenent calor de l'ambient. Llavors el gas expandit passa a través d'un intercanviador de calor, on refreda el gas comprimit que entra.[1]
Ciclies regeneratius[modifica]
- Cicle de Stirling
- Gifford-McMahon
- Vuillemier
Història[modifica]
El 1857 Siemens va introduir el concepte de refrigeració regenerativa amb el cicle de Siemens.[2] El 1895, l'anglès William Hampson[3] i l'alemany Carl von Linde[4] van desenvolupar i patentar independentment el cicle de Hampson-Linde per liquar aire fent servir el procés d'expansió de Joule-Thomson i la refrigeració regenerativa.[5] El 10 de maig de 1898, James Dewar va fer servir la refrigeració regenerativa per esdevenir el primer a liquar hidrogen.
Referències[modifica]
- ↑ «Cryogenic microcooling pàg. 25». Arxivat de l'original el 2012-02-18. [Consulta: 10 abril 2013].
- ↑ Charles William Siemens, Improvements in refrigerating and producing ice, and in apparatus or machinery for that purpose, patent britànica 2064 (arxivada 29 de juliol de 1857).
- ↑ W. Hampson, Improvements relating to the progressive refrigerating of gases, patent britànica 10.165 (arxivada 23 de maig de 1895).
- ↑ Linde, Carl, Verfahren zur Verflüssigung atmosphärischer Luft oder anderer Gase, patent alemanya 88.824 (arxivada el 5 de juny de 1895).
- ↑ Hydrogen through the Nineteenth Century
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- Regenerative Coolers Arxivat 2007-07-17 a Wayback Machine. (anglès)
- Vídeo d'un cicle regeneratiu