Regeneracionisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Regeneracionisme fou el moviment intel·lectual que entre els segles XIX i XX pretén reflexionar objectiva i científicament sobre les causes de la decadència d'Espanya com nació. Convé diferenciar-lo de la Generació del 98, amb la qual se li sol confondre, ja que, si bé ambdós moviments expressen el mateix judici pessimista sobre Espanya, els regeneracionistes ho fan d'una forma objectiva, documentada i científica, mentre que la Generació de 1898 ho fa en forma més literària, subjectiva i artística.

L'autor més important d'aquest moviment i en certa manera el seu líder va ser Joaquín Costa, que va causar una autèntica commoció amb les seves obres Colectivisme agrari a Espanya (1898) i Oligarquia i caciquisme com la forma actual de govern a Espanya (1901), si bé el seu camí va ser preparat anteriorment per Els mals de la pàtria i la futura revolució espanyola (1890), de Lucas Mallada i El problema espanyol, de Ricardo Macías Picavea, així com per les crítiques que sobre l'analfabetisme i la pedagogia de l'estat fetes pels krausistes de la Institución Libre de Enseñanza dirigida per Francisco Giner de los Ríos.

Els escriptors del Regeneracionisme reaccionen contra la descomposició del sistema canovista publicant estudis i assajos que denuncien aquesta situació, que arriba a fer-se evident amb la derrota del tècnicament obsolet exèrcit espanyol en la guerra amb Estats Units en 1898 i la pèrdua del poc que restava de l'imperi colonial espanyol (Cuba, Puerto Rico i les Illes Filipines).

L'artista és l'encarregat de diagnosticar aquesta malaltia i de donar-li solució. L'encarregat de difondre entre la societat la modernitat europea. L'artista, la cultura i l'art tenen una funció social: - Fer progresar la societat. - Trencar les estructures que la mantenen inmòvil i antiquada. - Modernitzar la societat i la cultura a través del seu art.

Critica que la societat, la cultura i la literatura es proclama localista i arcaica. Per aconseguir la regeneració s'han de separar els models localistes i folclorics de la renaixença. El filòsof Nieztche parla d'un "super home" que amb la voluntat i orgull pot canviar la societat. El regeneracionisme es dóna per acabat perquè la gent es cansava de rebre critiques i de ser menys valorada.