Regió Franco-Cantàbrica
La Regio Franco-Cantàbrica és un terme que s'aplica en arqueologia i història per referir-se a una zona que va des d'Astúries a la Provença. Inclou la meitat sud de França i la banda del nord de la Península Ibèrica que mira cap el Golf de Biscaia. També el nord de Catalunya s'hi inclou de vegades.
Aquesta regió és intensament homogènia en el registre prehistoric i probablement era la regió d'Europa més densament poblada en el Paleolític tardà.
Taula de continguts |
Arqueologia [modifica]
Successivament hi van tenir lloc les cultures Chatelperronià, Aurignacià, Gravettià, Solutrià, Magdalenià, Azilià i post Azilià geomètric. La seva expressió cultural més coneguda són les coves amb pintures murals.
Refugi glacial [modifica]
Aquesta regió va ser un dels principals refugi per a les poblacions humanes del Paleolític durant el darrer màxim glacial.[1]
Segons Jean-Pierre Bocquet-Appel hi ha base per a considerar que Aquitània i la zona de refugi franco-caantàbrica podrien haver estat la principal font per la recolonització europea.[2]
Principals jaciments arqueològics [modifica]
- Altamira, Cantàbria, amb pintures importants
- Aurignac, França
- Lascaux, França
- La Madeleine, França
- Santimamiñe, País Basc
- Grotte Chauvet, França
