Regió de Frígia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El nucli de Frígia (groc) i la major extensió aproximada del regne frigi.

Frígia (Phrygia) fou una regió del centre de l'Àsia Menor habitada pels frigis (phryges). Era el centre dels dominis hitites; aquests foren enderrocats al segle XI aC i la població reduïda a la part de Capadòcia i les muntanyes del Taure mentre pobles procedents de l'oest assolaven la resta de l'Àsia Menor. Aquest frigis podrien ser els ancestres del georgians. De moment els frigis van establir un regne a l'Àsia Menor Central que va subsistir fins que fou destruït pels escites i les seves restes van acabar a mans dels perses el 546 aC.

Els grecs distingien dues Frígies: la Frígia Menor o Hel·lespòntica (Mísia i altres territoris) i la Frígia Major.

La Frígia Major, al centre de la península d'Anatòlia, tenia al nord Bitínia i Paflagònia, a l'est Capadòcia i Licaònia (amb frontera a l'Halis), al sud Psídia i Cilícia (frontera a les muntanyes del Taure) i a l'oest les muntanyes Tmolos i Messogis, però sense un límit molt precís que la separava de Mísia, Lídia i Cària. La part principal era la fèrtil vall del Sangarios. Iconium era la ciutat més oriental, i incloïa la regió al nord-oest d'aquesta ciutat amb el llac Tatta o de la Sal.

El país produïa or, marbre (el principal marbre era el de Synnada), i vi.

El país va passar als perses vers el 546 aC i la major va formar la satrapia III de l'Imperi persa. La Frígia Menor va formar una satrapia coneguda pels grecs com Frígia Hel·lespontica, i també satrapia de Mísia, o Satrapia de Dascilios del nom de la seva capital.

Vegeu: Satrapia de Frígia i Satrapia de Dascilios

El 333 aC van passar ambdues a Alexandre el Gran que en va donar el govern a Antígon el borni. A la primera divisió de l'imperi el 323 aC Antígon va conservar Frígia a la que es va afegir Lícia i Pamfília. Frígia Menor fou donada a Lleonat. El 321 aC Perdicas d'Orèstia va donar Frígia Major i probablement també la Menor a Èumenes de Cardia, però a Triparadiso Antígon fou ratificat en la possessió de Frígia Lícia i Pamfília, i Frígia Menor fou donada a Arrideu, però Antígon se'n va apoderar el 319 aC.

Antígon la va conservar fins al 301 aC. Llavors la Frígia Menor va passar a [Lisímac] i la Frígia Major a Seleuc I Nicàtor, però el 282 aC Seleuc es va apoderar de la Frígia Menor. El governador selèucida aviat es va independitzar i va formar el Regne de Pèrgam, mentre Bitínia afermava la seva independència. Llavors van arribar a la zona els gàlates procedents de Tràcia i es van apoderar de la Vall del Sangarios on van acabar per formar la Galàcia separant així Frígia de Bitínia i Paflagònia. Les antigues ciutats de Frígia de Gordium, Ancyra i Pessinus van quedar dins dels dominis dels gàlates. A la frontera est, Licaònia també es va estendre a l'oest costa de Frígia.

Vers el 240 aC el dinasta de Pèrgam va derrotar els gàlates als que va arrabassar territoris a Frígia Menor i va agafar el títol reial. Antíoc III el gran va reduir el domini de Pèrgam a la zona entre el Sinus Elaeus i la badia d'Adramitium, però després de la derrota del selèucida davant els romans a Magnèsia del Sipilos (191 aC) el rei de Pèrgam, aliat de Roma, va obtenir tota la Frígia Menor, Lídia, Frígia Major i potser altres territoris. Un d'ells fou el districte que separava els seus dominis de Frígia menor de Bitínia, i que eren anomenats Mísia i que Estrabó anomena com a Frígia Epicteta; la possessió d'aquesta zona va comportar una guerra entre Èumenes II de Pèrgam i Prúsies de Bitínia i finalment per decisió de Roma fou donat a Pèrgam, amb el nom de Frígia Epicteta. Frígia (Major, Menor i Epicteta o Mísia) va passar a Roma a la mort del darrer rei Àtal II de Pèrgam el 133 aC en virtut del seu testament.

Justí i Appià diuen que vers el 127 aC Frígia fou donada a Mitridates V del Pont (no queda clar quina part de Frígia lo fou donada) però a la seva mort el 120 aC li fou confiscada al seu fill Mitridates VI Eupator i "declarada lliure", que segurament vol dir que les ciutats foren reconegudes com a lliures dins l'aliança romana. Els romans la van dividir en districtes dins la província d'Àsia, districtes dels que tres (Laodicea, Apamea, i Synnada) van ser incorporats el 88 aC a la província de Cilícia per poc temps, per retornar a la província d'Àsia i al cap d'uns anys retornar a Cilícia, fins al 49 aC quan definitivament foren inclosos a Àsia. La part sud del país, coneguda com a Frígia Parorios i en especial les ciutats d'Apol·lònia, Antioquia i Philomelium, sembla no va pertànyer pas mai a la província d'Àsia.

Vers el 294 es van crear les províncies de Frígia Primera i Frígia Segona. Al segle IV la part sud de la Frígia Primera (l'antiga Frígia Parorios) fou unida a Psídia i la comarca del Meandre a Cària, i la Frígia Primera va ser reanomenada Frígia Pacatiana (apareix també com a Frígia Capatiana) i la Segona com a Frígia Salutaris (amb Synnada com a capital).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Coord.: 39° N, 31° E / 39°N,31°E / 39; 31