Regió del Pont

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Pont (llatí Pontus) fou una regió de l'Àsia Menor que rebia aquest nom perquè era a la costa del Pont Euxí (mar Negra). S'estenia per la riba sud-est d'aquesta mar, de la Còlquida (riu Fasis) a l'est, fins a Paflagònia (riu Halis) a l'oest; a la part occidental s'estenia més cap a l'interior que a la part oriental. El territori era poblat per diverses tribus que donaren nom als antics districtes. El primer que va fer servir la denominació de Pont fou Xenofont.

Límits i economia[modifica | modifica el codi]

Vers el segle II aC el límit interior arribava a Galàcia, Capadòcia i Armènia Menor. Ocupava les planes de la costa i les muntanyes que servien de frontera a l'interior. Les planes eren molt fèrtils i produïen fruita, gra, olives, fusta i altres productes. La producció de mel era important, així com de ferro i sal.

Muntanyes i promontoris[modifica | modifica el codi]

Les muntanyes principals eren les Talaura, Pariadres (a l'est de les muntanyes scoedises) una branca de l'Antitaure, que connectaven amb el Caucas. De les Pariadres sortien dues branques: les Litros (Lithrus) i les Oflimos (Ophlimus) vers el nord.

Els caps principals eren l'Heracleium, Iasonium, i Zefirium, que formaven les badies d'Amisos i Cotiora.

Rius i llacs[modifica | modifica el codi]

A les muntanyes naixien nombrosos rius com el Halis, el Licastos, el Khadisios, l'Iris, el Scylax, el Licos, el Thermodon, el Beris, el Thoaris, l'Oenios, el Phigamos, el Sidenos, el Genethes, el Melanthios, el Pharmathenos, el Hyssos, l'Ophis, l'Ascuros, l'Adienos, el Zagatis, el Pritanis, el Pyxites, l'Archabis, l'Apsaros, l'Acampis, el Bathys, l'Acinasis, l'Isis, el Mogrus, i el Fasis. L'únic llac era el Stiphane Palus, a l'oest, al nord del Scylax.

Pobles[modifica | modifica el codi]

Els pobles principals eren els leucosiris, els tibarens, els calibes, els mosinecs, els heptacometes, els driles, els bequires, els bisseres, els colquis, els macrons, els mares, els taocs i els fasians. A la costa hi havia colònies gregues que havien hel·lenitzat una mica les tribus de les planes, però no les muntanyenques. A la regió del Pont els grecs situaven les mitològiques amazones.

Districtes[modifica | modifica el codi]

El Pont es dividia en districtes:

Ciutats[modifica | modifica el codi]

Història[modifica | modifica el codi]

Va passar a Pèrsia vers el 546 aC i va ser constituït en satrapia el govern de la qual fou donada a prínceps de la casa reial; les tribus les governaven els caps locals i havien de pagar taxes i aportar soldats al sàtrapa, si bé algunes no eren sotmeses. El 363 aC el sàtrapa Ariobarzanes II va sotmetre les tribus de l'interior. El seu successor, Mitridates II va quedar de fet independent en enfonsar-se l'Imperi persa després del 334 aC, i va aprofitar les lluites entre els diàdocs per ampliar els seus territoris. Va morir vers el 301 aC i el va succeir el seu fill, Mitridates III que fou el rei Mitridates I del regne del Pont.

Després del 65 aC la regió va quedar a l'òrbita romana. Pompeu va annexionar la part occidental del Pont (fins a Ischiopolis i la frontera de Capadòcia) a Bitínia i va donar la resta a prínceps veïns (per exemple a Deiotarus de Galàcia, l'anomenat Pont Gàlata entre l'Iris i el Halis); els colquis van rebre una porció del país i un rei anomenat Aristarc; Farnaces II, fill de Mitridates VI, va rebre Crimea (regne del Bòsfor); la part central entre l'Iris i Farnàcia vers el 36 aC fou donat per Marc Antoni a Polemó I, fill de Farnaces II i des de llavors fou conegut com a Pont Polemoniac (Pontus Polemoniacus) juntament amb la Petita Armènia, però se separaren després de la seva mort, i la viuda Pitodoris la va transferir al rei Arquelau de Capadòcia, i per això fou després coneguda com a Pont Capadoci. El Pont Polemoniac va passar a l'Imperi després de la mort de Polemó II (63), i va ser convertit en província romana (64) sota el mateix nom, tot i sovint administrada juntament amb la província de Galàcia.

El 294 la província es va dividir en dues parts: a l'oest el Diospont, que va incloure el Pont Capadoci, i a l'est el Pont Polemoniac. Al segle IV el Diospont fou rebatejat Hel·lenopont i al segle V ampliat cap a l'est per la franja costanera, però va perdre el Pont Capadoci (que va passar a Capadòcia Segona) i el Pont Polemoniac (la part oriental) fou integrat a Armènia.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Regió del Pont

Coord.: 40° 41′ N, 37° 50′ E / 40.68°N,37.83°E / 40.68; 37.83