Regió determinant de la complementarietat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un fragment de cadena senzilla d'anticòs mostrant les posicions de les tres regions determinants de la complementarietat, CDR1, CDR2 i CDR3.

La regió determinant de la complementarietat (en anglès complementarity determining region o CDR) és una seqüència curta d'aminoàcids que es troba en els dominis variables de les proteïnes amb funció del receptor dels antígens (immunoglobulines i receptor de limfòcits T) que complementen l'antigen i per tant li dóna a aquest receptor seva especificitat per l'antigen en particular.

Cada cadena de polipèptids d'un receptor d'antígens conté tres CDRs (CDR1, CDR2 i CDR3). Ja que els receptors d'antigen estan típicament compostos de dues cadenes polipeptídiques, hi ha sis CDRs per cada receptor d'antigen que poden posar en contacte amb l'antigen (cada cadena pesada i lleugera conté tres CDRs), i dotze CDRs en cada molècula d'anticòs i setze CDRs en una molècula pentamérica d'IgM.

Atès que la major part de la variació de seqüències que s'associa amb les immunoglobulines i receptors del limfòcit T es troba en els CDRs, a aquestes regions se les sol anomenar "dominis hipervariables".[1] Entre aquests, el CDR3 mostra la major variabilitat i està codificat per una combinació entre els segments de les regions VJ (VDJ en el cas de les cadenes pesades).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Abbas AK and Lichtman AH. Cellular and Molecular Immunology. 5th ed.. Saunders, Philadelphia, 2003. ISBN 0-7216-0008-5. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]