Regiment de Reials Guàrdies Catalanes
| Reials Guàrdies Catalanes | |
|---|---|
escut d'armes de «Carles III» |
|
| Data de lleva: | novembre de 1705 |
| Dissolució: | juliol de 1713 |
| País: | (Monarquia Hispànica) |
| Branca: | Exèrcit Regular Austriacista |
| Arma: | Infanteria |
| Tipus: | Guàrdia de Corps |
| Mida: | Regiment 2 batallons |
| Comandants: | |
| Coronel: | Antoni de Peguera i d'Aimeric Heinrich von Hessen-Darmstadt |
| Oficials destacats: | Antoni Meca i de Cardona Josep Bellver i Balaguer |
| Guerres i batalles: | |
| Guerres i batalles: | Guerra de Successió Espanyola * Setge de Barcelona de 1706 * Batalla d'Almenar * Batalla de Monte de Torrero * Batalla de Brihuega * Batalla de Villaviciosa de Tajuña |
| Cultura militar: | |
| Patró catòlic: | Immaculada Concepció |
| Divisa: | groc |
| Lema: | Donec Perficiam |
El Regiment de Reials Guàrdies Catalanes fou una unitat militar d'elit de l'Exèrcit Austriacista durant la Guerra de Successió Espanyola.
El Regiment núm. 2 Reials Guàrdies Catalanes, creat el novembre de 1705, agrupà els partidaris més fanàtics de l'Arxiduc Carles, els vigatans, que van signar el pacte de Gènova, i fou la Guàrdia de Corps de l'Arxiduc Carles.
Primerament anomenada oficialment la Reial Guàrdia Catalana, hauria d'haver estat composat per un regiment d'Infanteria i un regiment de cavalleria. El Regiment d'Infanteria va arribar a tenir 900 soldats dividits en dos batallons, un total de deu companyies de fusellers i una de granaders. El seu primer coronel fou Antoni de Peguera i d'Aimeric, mort a València el 1707 i rellevat pel coronel Heinrich von Hessen-Darmstadt, germà del Príncep Jordi, mort durant la Batalla de Montjuïc a Barcelona, i el comandament fou pel general de batalla Antoni Meca i de Cardona.
El Regiment de Reials Guàrdies Catalanes va participar en diversos combats durant la guerra de Successió Espanyola: el setge de Barcelona de 1706, l'ocupació de Madrid, la Batalla d'Almenar i la Batalla de Monte de Torrero, la segona ocupació de Madrid, la Batalla de Brihuega i la Batalla de Villaviciosa de Tajuña.
El 1713, amb la firma del Tractat d'Utrecht les tropes imperials són obligades a evacuar Catalunya i el regiment es trasllada al Regne de Nàpols, però la majoria de la seva tropa es queda, enquadrant-se en el Regiment Nostre Senyora del Roser