Regla de la mà dreta
La regla o llei de la mà dreta és un mètode per determinar direccions vectorials, i té com a base els plànols cartesians.
Va ser ideada pel seu ús en electromagnetisme pel físic britànic John Ambrose Fleming al segle xix.[1][2]
A la pràctica s'empra de dues maneres: la primera principalment és per a adreces i moviments vectorials lineals, i la segona per a moviments i adreces rotacionals.
Primer ús[modifica]
En un producte vectorial ens dona el següent procediment per a l'elecció d'una de les dues possibles direccions.
- Si el polze representa el vector a i l'índex representa el b, llavors el dit del mig dona la direcció de c
Altres assignacions dels dits són possibles. Per exemple, el dit índex pot representar el primer vector del producte a i el dit mitjà el segon vector b, llavors el polze indica el producte c.[3]
Segon ús[modifica]
En la segona aplicació, atès que està més relacionada al moviment rotacional, el polze apunta a una direcció mentre els altres dits indiquen la rotació natural. Això significa, que si es posa la mà còmodament i el polze apunta cap amunt, llavors el moviment o rotació és mostrat en una forma contrària al moviment de les agulles del rellotge.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Regla de la mà dreta |
Referències[modifica]
- ↑ Fleming, John Ambrose. Magnets and Electric Currents, 2nd Edition. London: E.& F. N. Spon, 1902, p. 173–174.
- ↑ «Right and left hand rules». Tutorials, Magnet Lab U.. National High Magnetic Field Laboratory. Arxivat de l'original el 2010-12-30. [Consulta: 30 abril 2008].
- ↑ PHYS345 Introduction to the Right Hand Rule, George Watson, University of Delaware, 1998