Regla del quocient
A càlcul, la regla del quocient és un mètode per a calcular la derivada de una funció que consisteix en el quocient de altres dues per a les quals la derivada existeix.
Si la funció que es vol derivar,
, es pot escriure com
i
≠
, llavors la regla diu que la derivada de
és igual a:
O de forma més precisa, per a tot
que pertany a algun conjunt obert que conté el nombre
, amb
≠
; i, tal que
i
existeixen totes dues; llavors,
també existeix:
Taula de continguts |
Exemples [modifica]
La derivada de
és
A l'exeple de dalt, s'ha triat:
De forma anàloga, la derivada de
(quan
≠ 0) és:
Per a més informació referent a les derivades de les funcions trigonomètriques vegeu: derivada.
Un altre exemple és:
on
i
, i
i
.
La derivada de
es determina tal com segueix:
![]() |
![]() |
![]() |
|
![]() |
|
![]() |
Demostracions [modifica]
A partir de la definició de derivada [modifica]
- Suposant que
- on
≠ 0 i
i
són derivables.
- on
A partir de la regla del producte [modifica]
- Suposant que

La resta consisteix en aplicar les regles del àlgebra per a fer que
sigui l'únic terme del cantó esquerra de l'equació i per a eliminar
del cantó dret de l'equació.
De forma alternativa, es pot aplicar la regla del producte directament, sense haver de fer ús de la substitució:
I tot seguit aplicar la regla de la cadena per a derivar
:
A partir de la regla de la cadena [modifica]
Es considera la identitat
Llavors
Porta a
Operant s'obté
Per acabar, es treu comú denominador i en queda el resultat esperat
Emprant diferencials totals [modifica]
Una demostració fins i tot més elegant és conseqüència de la llei referent als diferencials totals, que diu que el diferencial total,
De qualsevol funció a qualsevol conjunt de quantitats es pot descompondre de la següent forma, sense importat quines variables independents hi hagi a la funció (és a dir no importa quines variables es prenguin ja que no poden expressar-se com a funcions de altres variables). Això vol dir que, si N i D són totes dues funcions de una variable independent x, i
, llavors han de ser veritat simultàniament que
- (*)

I que
.
Però sabent que
i
.
Substituint i fent aquest dos diferencials totals iguals a un tercer (donat que representen límits que es poden manipular), s'obté l'equació
La qual requereix que
- (#)
.
Calculant les parcials de la dreta:
;
.
Si se substitueixen dins de (#),
La qual dona la regla del quocient, donat que, per a (*),
.
Aquesta demostració és forma més sistemàtica de demostrar el teorema en termes de límits, i per tant, és equivalent a la primera demostració – i fins i tot es redueix a ella si es fan les substitucions adequades als llocs adequats.

![\frac{d}{dx}f(x) = f'(x) = \frac{g'(x)h(x) - g(x)h'(x)}{[h(x)]^2}.](http://upload.wikimedia.org/math/e/f/f/effa8d51e0c5d876f4a0bfd2d5dece22.png)
![f'(a)=\frac{g'(a)h(a) - g(a)h'(a)}{[h(a)]^2}.](http://upload.wikimedia.org/math/c/1/f/c1fb89063c9c2285cffa29f34ca44490.png)













i
són derivables.





![= \frac{g'(x)h(x) - g(x)h'(x)}{[h(x)]^2}](http://upload.wikimedia.org/math/7/9/4/79455cf2bc5ba292947ea4e5fa92ab3f.png)




![f(x) = \frac{g(x)}{h(x)} = g(x) [h(x)]^{-1}](http://upload.wikimedia.org/math/1/2/8/1286ec209ca9e0df9681e74282f77fcf.png)
![f'(x) = g'(x) [h(x)]^{-1} + g(x) (-1) [h(x)]^{-2} h'(x) = \frac{g'(x) h(x) - g(x) h'(x)}{[h(x)]^2}](http://upload.wikimedia.org/math/3/5/f/35f8950abf04f2a17bc0bd4f524390c0.png)
![\frac{u}{v}\; =\; \frac{1}{4}\left[ \left( u+\frac{1}{v} \right)^{2}-\; \left( u-\frac{1}{v} \right)^{2} \right]](http://upload.wikimedia.org/math/6/0/b/60bc449c145864d6aff210c363124d93.png)
![\frac{d\left( \frac{u}{v} \right)}{dx}\; =\; \frac{d}{dx}\frac{1}{4}\left[ \left( u+\frac{1}{v} \right)^{2}-\; \left( u-\frac{1}{v} \right)^{2} \right]](http://upload.wikimedia.org/math/3/c/b/3cb39a303706e6cc43740c40ab8617e0.png)
![\frac{d\left( \frac{u}{v} \right)}{dx}\; =\; \frac{1}{4}\left[ 2\left( u+\frac{1}{v} \right)\left( \frac{du}{dx}-\frac{dv}{v^{2}dx} \right)-\; 2\left( u-\frac{1}{v} \right)\left( \frac{du}{dx}+\frac{dv}{v^{2}dx} \right) \right]](http://upload.wikimedia.org/math/e/c/5/ec5d0c8ab79b13a3b4dc0fbb63918567.png)
![\frac{d\left( \frac{u}{v} \right)}{dx}\; =\; \frac{1}{4}\left[ \frac{4}{v}\frac{du}{dx}-\frac{4u}{v^{2}}\frac{dv}{dx} \right]](http://upload.wikimedia.org/math/5/4/3/5439cee6a06381bcc7791e123632cc92.png)
![\frac{d\left( \frac{u}{v} \right)}{dx}\; =\; \frac{\left[ v\frac{du}{dx}-u\frac{dv}{dx} \right]}{v^{2}}](http://upload.wikimedia.org/math/d/b/b/dbbafcd15e3b438d569c42f5639cb51d.png)


.
.
;
.

.