Regles d'accentuació del català

Lingüística catalana
Dialectes Divisió dialectal del català-valencià BLOC OCCIDENTAL a) nord-occidental    1. Ribagorçà       i. Benasquès    2. Pallarès b) Valencià de transició o tortosí    1. Parlars de Matarranya c) sud-occidental (valencià)    1. Castellonenc    2. Apitxat    3. Meridional    4. Salat de Tàrbena i la Vall de Gallinera*    5. Alacantí    6. Valencià murcià (desaparegut). Trets léxics i gramaticals transferits al panotxo o murcià BLOC ORIENTAL a) Septentrional (rossellonès)    1.Capcinès    2.Septentrional de transició b) Central    1. Salat de la Costa Brava*    2. Barceloní    3. Tarragoní c) Baleàric    1. Mallorquí         i. Solleric         ii. Pollencí    2. Menorquí         i. Menorquí oriental         ii. Menorquí occidental    3. Eivissenc         i. Eivissenc de camp oriental         ii. Eivissenc de camp occidental         iii. Eivissenc de vila d) Alguerès DIALECTES DE TRANSICIÓ a) Xipella* (entre l'oriental i l'occidental)    1. Solsoní ALTRES a) Patuet d'Algèria (desaparegut) b) Judeocatalà (desaparegut) c) Catanyol
Gramàtica Accentuació Conjugació verbal Ortologia Ortografia Fonètica Pronoms febles Apostrofació Interferències gramaticals Falsos amics
Literatura Homilies d'Organyà Les quatre grans Cròniques Joanot Martorell Tirant lo Blanc Ausiàs March Ramon Llull Ars magna  · Blanquerna Jacint Verdaguer Atlàntida  · Canigó Josep Pla Mercè Rodoreda Vicent Andrés Estellés
Lingüistes Segle XV: Segle d'or valencià Segle XVI-XVIII: Decadència Segle XIX: Renaixença Segle XX: I Congrés Internacional de la Llengua Catalana · Normalització Cronologia de la repressió del català
Institucions Institut d'Estudis Catalans Acadèmia Valenciana de la Llengua Institut Ramon Llull Junta Permanent del Català (Catalunya) Junta Avaluadora del Català (Illes) Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià Associació d'Escriptors en Català
Portal del Català

L'accentuació en català segueix les següents normes:

• Les paraules monosil·làbiques no s'accentuen (hi ha excepcions que constitueixen l'accent diacrític).

• S'accentuen les paraules agudes (la síl·laba tònica és l'última de la paraula) que acaben en vocal, vocal seguida de s o -en o -in (on la i és vocal). S'escriu, per tant: català, però, també, camí, pastís, cabàs, progrés, Berlín, sorprèn. En canvi: Ramon i ferum (acaben en consonant) o esglai i festiu (acaben en semivocal).

• S'accentuen les paraules planes (la penúltima síl·laba és la tònica) que no acaben en cap de les terminacions anteriors. Per exemple s'accentuen: exàmens, cànon, tòrcer, correguérem, portàveu, entristíssiu. Però no s'accentuen: Maria (mot pla acabat en vocal), examen, Caucas.
• S'accentuen totes les paraules esdrúixoles (l'avantpenúltima síl·laba és la tònica) i totes les paraules sobreesdrúixoles (la sílaba tònica està abans de l'avantpenúltima). Per exemple: història, tònica, àrea, Núria, període, químicament.

• S'accentuen només els adverbis acabats en -ment que es formen a partir d'una paraula que s'accentua: ràpida → ràpidament, mecànic → mecànicament, fàcil → fàcilment, feliç → feliçment.

Tipus d'accents

Hi ha dos tipus d'accents: l'accent greu o obert (`) i l'agut o tancat (´). L'accent greu es col·loca sobre de les vocals obertes, seguint les normes anteriors; i l'agut, sobre les vocals tancades. La a és la vocal oberta i la i i la u són les vocals tancades. La e i la o poden ser obertes o tancades, per tant, tant poden portar l'accent greu com l'agut, depenent de si la vocal és oberta o tancada. Exemples: bàscula, vàlid, matalàs, interès, bèstia, perquè, cèntim, mòdul, allò, òliba, repòs, arròs, vindré, accés, també, legítima, veí, rítmic, pastós, tórtora, cantó, institució, múscul, brúixola, pallús.

Accentuació de la "e" als estàndards de l'IEC i de l'AVL - Divergències entre è/é

Degut a la diferència de pronunciació de certes <e> tòniques en els dos blocs del català ([e]/[ɛ]), existeixen dues formes d'accentuació: la de l'estàndard de l'IEC, on hi hauria representat el bloc oriental i la e s'accentuaria greu <è> [ɛ], i la de l'AVL, on hi hauria representat el bloc occidental i la e s'accentuaria agut <é> [e]. Aquesta divergència existeix en certs casos:

• Les paraules agudes en -es que no dupliquen la s en formar el plural: anglès/anglés,albanès/albanés francès/francés, comprès/comprés, admès/admés, cortès/cortés, il·lès/il·lés (en canvi, tot i duplicar la s en la forma de plural, també hi ha divergència a interès/interés, estrès/estrés i espès/espés).
• Els numerals ordinals i altres paraules acabades en -e: cinquè/cinqué, sisè/sisé; alè/alé, cafè/café, obscè/obscé, serè/seré (tanmateix, s'escriuen sempre amb accent agut cabriolé, consomé, macramé, peroné, puré, suflé, ximpanzé).
• Les formes de la tercera persona del singular del present d'indicatiu d'alguns verbs de la segona conjugació i altres paraules acabades en -en: aprèn/aprén, comprèn/comprèn, depèn/depén, ofèn/ofén; edèn/edén, mossèn/mossén (en canvi, s'escriuen sempre amb accent agut atén, entén, pretén i encén).
• Els infinitius acabats en -èixer/-éixer, -èncer/-éncer, ènyer/ényer: conèixer/conéixer, merèixer/meréixer, parèixer/paréixer (amb l'excepció de créixer i de néixer); convèncer/convéncer, vèncer/véncer; atènyer/atényer, estrènyer/estrényer.
• La segona i la tercera persones del plural dels imperfets d'indicatiu amb accent en el radical: fèiem/féiem, fèieu/féieu, crèiem/créiem, crèieu/créieu.
• I les paraules planes acabades en -ol: pèsol/pésol, tèrbol/térbol, terratrèmol/terratrémol, sègol/ségol, trèvol/trévol, cèrcol/cércol, grèvol/grévol (en canvi, s'escriu sempre amb accent agut cérvol tot i ésser pronunciat amb [ɛ] al bloc oriental).

Tot i pronunciar-se habitualment amb e tancada al bloc occidental, a fi d'evitar una excessiva discrepància entre les diferents varietats del català, l'AVL manté l'accent greu de dues paraules gramaticals d'ús freqüent (el pronom relatiu i interrogatiu tònic què i la conjunció perquè), alguns cultismes i neologismes esdrúixols o plans acabats en consonant (èter, èster, sèsam, plèiade, bèstia, sèrie i època) i el topònim València.

RESUM ACCENTUACIÓ VOCAL E:

- AGUDES: Pensa que la majoria de paraules agudes acabades en -e, -es, -en porten l'accent obert (en alguns casos al català occidental és tancat) , exceptuant els VERBS EN FUTUR (pensaré), els gal•licismes (paraules que provenen del francès), els compostos de bé (malbé), de té (conté), de ve (convé), mots com NOMÉS i DESPRÉS, i paraules com accés o congrés (fan plural en -essos)

- PLANES: La majoria de paraules planes amb accent gràfic a la vocal e porten l'accent obert, exceptuant sobretot els infinitius CRÉIXER, NÉIXER, ÉSSER o mots com PRÉSTEC, CÉRVOL i PRÉSSEC.

- ESDRÚIXOLES: Els mots esdrúixols són els més fàcils de recordar, car tots porten accent obert, tret de la paraula ESGLÉSIA.

RESUM ACCENTUACIÓ VOCAL O:

- AGUDES: Pensa que a la majoria de paraules agudes amb accent a la vocal o has d'escriure l'accent tancat, exceptuant sobretot els mots AIXÒ, ALLÒ i PERÒ.

- PLANES: La majoria de paraules planes amb accent gràfic a la vocal o porten l'accent obert, exceptuant sobretot el substantiu ESTÓMAC, el verb CÓRRER (i els seus derivats) i les formes verbals FÓREM, FÓREU; FÓSSIM, FÓSSIU.

- ESDRÚIXOLES: Els mots esdrúixols són els més fàcils de recordar ja que tots porten accent obert, excepte sis paraules: FÓRMULA, PÓLVORA, TÓMBOLA, GÓNDOLA, TÓRTORA (ocell), ESCÓRPORA (peix).

Accent diacrític

S'anomena accent diacrític aquell accent que es col·loca sobre algunes paraules, que seguint les normes generals no haurien de portar accent, per distingir-les d'unes altres paraules que s'escriuen igual però que tenen un significat diferent.

A continuació, algunes de les paraules que porten accent diacrític en català:

per una llista més completa vegeu l'article principal sobre l'accent diacrític.

• bé, béns (riquesa; adverbi); be, bens (xai; nom de lletra)
• déu (divinitat), adéu, semidéu; deu, deus (número; font; verb deure)
• dóna, dónes (del verb donar); dona, dones (persona del sexe femení)
• és (verb ésser o ser); es (pronom)
• fóra (del verb ésser); fora (adverbi de lloc)
• mà (part del cos); ma(possessiu)
• més (quantitatiu); mes (període de l'any, conjunció, possessiu)
• món (univers), rodamón; mon (possessiu)
• nét, renét, besnét... (parentiu); net, renet... (adjectiu)
• ós, óssos (animal); os, ossos (de l'esquelet)
• óssa (animal); ossa (ossada)
• pèl, pèls (vellositat); repèl, contrapèl...; pel, pels (contracció)
• què (interrogatiu i relatiu precedit de preposició); que (relatiu àton; conjunció)
• sé (verb saber); se (pronom reflexiu)
• sí (afirmació); si (conjunció)
• sóc (del verb ésser); soc (soca; esclop...)
• són (verb ésser); son (el fet o les ganes de dormir; possessiu)
• té (verb tenir); te (infusió; nom de la t; pronom feble)
• ús (acció d'usar); us (pronom feble)
• véns, vénen (verb venir); vens, venen (verb vendre)
• vós (tractament); -vos (pronom feble)

Vegeu també

• accent agut o oxíton (paraula aguda o oxítona)
• accent pla o paroxíton (paraula plana o paroxítona)
• accent esdrúixol o proparoxíton (paraula esdrúixola o proparoxítona)
• accent prosòdic