Imperi Nou d'Egipte

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Regne Nou d'Egipte)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tutanchamun Maske.jpg
Dinasties de faraons
a l'Antic Egipte

(Entre parèntesi any aproximat
d'inici, sempre aC)
Període predinàstic
Període protodinàstic
Període arcaic
I (3100) - II (2890)
Regne Antic
III (2686) - IV (2613) - V (2498)
VI (2345)
Primer període intermedi
VII (2181) - VIII (2173) - IX (2160)
X (2130) - XI (2133) (Només a Tebes)
Regne Mitjà
XI (Tot Egipte)
XII (2040) - XIII (1786) - XIV (1633)
Segon període intermedi
XV (1674) - XVI (1684) - XVII (1650)
Regne Nou
XVIII (1567) - XIX (1320) - XX (1200)
Tercer període intermedi
XXI (1085) - XXII (945) - XXIII (730)
XXIV (720) - XXV (716) - XXVI (664)
Primer període persa (525)
Baix imperi
XXVIII (404) - XXIX (399) - XXX (380)
Segon període persa (343)
Període hel·lenístic
Alexandre el Gran (332)
Dinastia Ptolemaica (323)
Província romana (30)
Conquesta àrab
Conquesta otomana

L'Imperi Nou, de vegades referit com a Imperi Egipci, és el periode de la història de l'antic Egipte entre el segle XVI aC i el segle XI aC, covrint les dinasties XVIII, XIX, i XX. L'Imperi Nou (1570-Dècada del 1070 aC) va seguir al Segon Periode Intermedi i va ser succeït pel Tercer Periode Intermedi. Va ser l'època més pròspera d'Egipte i va marcar el seu zenit com a potència.

Taula de continguts

Rerefons [modifica]

Possiblement com a resultat del govern estranger dels Hikses durant el Segon Periode Intermedi, l'Imperi Nou va veure a Egipte mirar de crear un tap entre el Llevant i Egipte, i arribar a la seva extensió territorial més gran. Es va estendre lluny cap al sud a dins de Núbia i va retenir extensos territoris al Pròxim Orient. Els exèrcits egipcis van lluitar contra l'exèrcit hitita pel control de l'actual Síria

La Dinastia XVIII contenia alguns dels Faraons més famosos de l'Egipte incloent-hi l'Ahmose I, la Hatshepsut, en Tuthmosis III, l'Amenhotep III, l'Akhenaten i Tutankamon. La reina Hatshepsut es va concentrar en estendre el comerç exterior egipci, enviant una expedició comercial al País de Punt. Tuthmosis III ("el Napoleó d'Egipte") va estendre l'exèrcit egipci i el va dirigir amb èxit, creant imperi més gran que l'Egipte havia vist mai.

Un dels faraons més ben coneguts de la Dinastia XVIII és Amenhotep IV, qui va canviar el seu nom pel d'Akhenaten en honor a Aten i el culte exclusiu a Aten del qual s'interpreta sovint com al primer intent de monoteisme de la història. El fervor religiós d'Akhenaten és citat com a raó de perquè va ser posteriorment esborrat de la història Egipcia. Sota el seu regnat, al segle XIV aC, l'art egipci va aflorar i abastar un nivell de realisme sense precedents.

Cap al final de la Dinastia XVIII, la situació havia canviat radicalment. Ajudats per l'aparent falta d'interès en els afers internacionals de l'Akhenaten, els Hitites havien estès gradualment la seva influència a dins de Síria i Palestina per esdevenir una potència més gran en la política internacional. Una potència que tant Seti I com el seu fill Ramsès II haurien d'enfrontar.

Imperis Egipci i Hitita, pels volts del temps de la Batalla de Kadesh.

La discussió del poder de l'Antic Egipte com a estat-nació va arribar al seu punt àlgid durant el regnat de Ramsès II ("el Gran") de la Dinastia XIX. Va ambicionar de recuperar territoris al Llevant que havien estat ocupats per la Dinastia XVIII. Les seves campanyes de reconquesta van culminar a la Batalla de Kadesh, on hi va liderar els exèrcits Egipcis contra els del rei Hitita Muwatallis II i va caure en la primera emboscada militar coneguda de la història, però gràcies a l'arribada de Ne'arin, Ramsès va poder concentrar les seves tropes i capgirar la batalla contra els Hitites. Ramsès II també és conegut pel gran nombre de nens que va tenir amb les seves diverses esposes i concubines; la tomba que va construir pels seus fills, molts dels quals va sobreviure, a la Vall dels Reis s'ha provat que són el complex funerari més gran d'Egipte.

Els seus successors immediats van continuar les campanyes militars, tot i que l'increment de problemes a la cort -la qual en un moment donat va posar un usurpador (Amenmesse) al tron- va fer més difícil de retenir-ne el control efectiu pel faraó sense incidents. Es considera amplament l'últim "gran" faraó de l'Imperi Nou a en Ramsès II, un faraó de la Dinastia XX que va regnar unes quantes dècades després de Ramsès II. Al vuitè any del seu regnat, els Pobles del Mar, van envair Egipte per terra i mar. Ramsès III els va derrotar en dues grans batalles terrestres i navals. Va declarar que els havia incorporat com a pobles sotmesos i els havia establert al sud de Canaan. La seva presència a Canaan hauria contribuït a la formació de nous estats en aquesta regió com els filisteus després del col·lapse de l'Imperi Egipci. També es va veure obligat a lluitar envaint tribus líbies en dues grans campanyes al Delta occidental d'Egipte entre els anys 6 i 11 del seu regnat respectivament.

Relleus col·lossals de Ramsès II al temple dedicat a ell a Abu Simbel.

Vegeu també [modifica]

Enllaços externs [modifica]

Bibliografía [modifica]

  • Padró, Josep. Historia del Egipto Faraónico. Alianza Editorial, 1999 ISBN 84-206-8190-3
  • Serrano Delgado, José Miguel. Textos para la Historia Antigua de Egipto. 1993. Ediciones Cátedra, S.A. ISBN 84-376-1219-5
  • Gardiner, Alan. El Egipto de los Faraones, 1994. Ed. Laertes. ISBN 84-7584-266-6
  • Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal Ediciones. ISBN 84-460-0621-9
  • Trigger, B.G.; Kemp, B.J.; O’Connor, D.; Lloyd, A.B. Historia del Egipto Antiguo Ed. Critica. ISBN 84-7423-838-2
  • Clayton, Peter A. Crónica de los Faraones. Ediciones Destino, 1996. ISBN 84-233-2604-7
  • Kemp, Barry J. El Antiguo Egipto: Anatomía de una Civilización. 1992. Crítica, Grijalbo Mondadori, S.A. ISBN 84-7423-538-3


Període precedent Període Període següent
Segon període intermedi Imperi Nou
Dinasties: XVIII XIX XX
Tercer període intermedi
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Imperi Nou d'Egipte