Regne d'Aksum

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El regne d'Aksum fou un estat que va existir al nord de la moderna Etiòpia (regió Tigré) i Eritrea, entre el segle V aC i el segle XIII. La capital era Aksum, avui una ciutat mitjana de la regió Tigré. Altres llocs importants eren Yeha, Hawulti, Matara, Adulis i Qohaito (les tres darreres a la moderna Eritrea). Al moment de major expansió, el regne dominava el nord d'Etiòpia, Eritrea, el nord-est de Sudan, el sud-est d'Egipte, Djibouti, i zones de Iemen, Asir i Hijaz. Les monedes del regne apareixen a l'era cristiana; fou el primer estat que va utilitzar el signe de la creu a les seves monedes, vers la meitat del segle IV. Mani l'anomena com un dels quatre grans poders del món (Pèrsia, Roma, Xina i Axum). Com a estat cristià fou un aliat bizantí i l'emperador Justí li va ordenar vers el 525 intervenir a favor dels cristians del Iemen. La seva decadència es va produir al segle VII per raons incertes que podrien estar relacionades amb el domini àrab de les rutes comercials a la mar Roja i pel Nil fins a Alexandria, principal mercat i sortida dels productes cap a Bizanci i Europa.

Història[modifica | modifica el codi]

La seva fundació està envoltada d'ombres. La tradició en fa fundador a Menelik I (teòricament 204-179 aC) però també el fa fill del rei David que va viure vuit segles abans. Les inscripcions epigràfiques més antigues, a l'Eritrea, remunten al segle V aC, amb caràcters sud-aràbics, alguns en sabeu i altres en una llengua emparentada però diferent en la sintaxis, el vocabulari i els noms propis. Una civilització similar a la de Saba s’hauria desenvolupat a Eritrea ja força abans del segle V, amb arrels a Saba, formant el regne de D'mt que hauria durat fins al segle V o IV quan podria haver arribat una onada de colonitzadors sabeus. Entre el segle V i el I aC només existeixen alguns grafits que no donen informació rellevant i es creu que entre el segle IV i III aC el desenvolupament d'aquesta civilització va quedar tallat per la presencia a la costa dels ptolemeus. La primera cita de Axum no apareix en fonts gregues i sabees (al mateix temps) fins al segle I. Al Periplus maris Erythraei (tradicionalment datat a la meitat del segle I però que podria ser de la meitat del segle III) s'esmenta al rei Zoskales, que comerciava amb Aràbia i Egipte a través del port d'Adulis i també el d'Avalites (Assab). Claudi Ptolemeu a la meitat del segle II, esmenta tanmateix Axum i als seus habitants però no dóna cap informació sobre la seva importància.

Axum era un estat comerciant, i per això va entrar en conflicte amb el Regne de Sabà i va tenir un paper en la lluita entre els reis de Saba i els himiarites. Un text sabeu esmenta al rei Gadarat que fou aliat a d'Alhan Nahfan de Saba; al regnat del fill del darrer, Shair Awtar, Gadarat apareix al costat dels himiarites a les campanyes de Zafar, Zahartan i Nagran (meitat del segle III). En temps dels reis Ilshara Yahdub i Yazil Bayyin que van governar conjuntament a Saba, el rei d'Axum o nadjashi d'Adhbah, es va posar del costat del rei himiarita Shammar de Raydan durant les campanyes que van acabar amb la derrota i destrucció dels himiarites. L'historiador Jamme posa tots els fets al segle I aC però això sembla ser erroni.

El principal rei axumita fou Ezana a la meitat del segle IV, que dominava entre Egipte i Somàlia, i portava els títols de rei d'Hamer (Himyar) i Raydan i rei de Saba i Salhen, però en general es pensa que eren només títols, ja que la teoria de la conquesta axumita del Iemen al segle IV està pràcticament descartada després de la trobada d'algunes inscripcions; potser aquestos títols foren agafats després d'una campanya militar reeixida, però que no va comportar ocupació permanent.[1]Sota el regnat d'Ezana, Frumentius va introduir el cristianisme vers el 330.

Després d'Ezana les notícies certes d'Axum no són dignes de fe fins vers el 525 quan l'emperador Justí I va demanar al nadjashi Caleb d'Aksum d'intervenir a Aràbia del sud a favor dels cristians que eren perseguits. Diverses explicacions dels fets situen un rei titella dels aksumites a Saba, Sumyafa, que hauria estat enderrocat per Abraha, o a aquest, cap de l'expedició aksumita, esdevenint independent.

Mahoma considerava Aksum un país amic amb el que els àrabs de la Meca tenien relacions comercials; els membres de la primera hègira s'hi van exiliar i foren ben acollits per najashi. Mahoma hauria enviat una ambaixada al rei, l'any 6 (628). Al-Tabari diu que el rei aleshores era al-Ahsam ben Abdjar que tenia un fill de nom Arha, i que hauria mort el 631; no obstant el nom patern d'Abdjar seria erroni, ja que el rei anterior es deia Ella Gabaz i s'han conservat algunes monedes; en canvi Arha podria ser Armah, del que també hi ha algunes monedes; del propi al-Ahsam (el nom seria Ella Saham) no hi ha constància.

Llista segons monedes i inscripcions[modifica | modifica el codi]

  1. Zoskales vers 70
  2. Desconeguts
  3. Gadarat/Gedara [GDRT] vers 210
  4. Adebah ['DBH] vers 230
  5. Baygat [BYGT] vers 235
  6. Garmat/Girma/Garima [GRMT] 235
  7. Sembrouthes vers 240-270
  8. Datawnas [DTWNS] vers 260
  9. Zaqarnas [ZQRNS] vers 260
  10. Endubis Bisi Dakhu vers 270-290
  11. Aphilas Bisi Dimele
  12. Wazeba Bisi Zagalay [W'ZB B'SY ZGLY]
  13. Ousanas Bisi Gisene Ella Amida
  14. Ezana Bisi Halen vers 325-356
  15. Ouazebas vers 400
  16. Eon Bisi Anaph [EWN]
  17. Mehadeyis [MHDYS] vers 450
  18. Ebana
  19. Nezul vers 470
  20. Nezana vers 470
  21. Ousas/Ousanas (Tazena ?) vers 500
  22. Caleb Bisi Lazen "Ella Atsbeha" vers 525
  23. Wazena "Alla Amidas"
  24. Wa'zeb Bisi Hadefan [W'ZB B'S HDFN] "Ella Gabaz"
  25. Joel vers 550
  26. Hataz vers 580
  27. Israel vers 590
  28. Gersem vers 600
  29. Armah (Ella Sahem, Ashama ibn Abjar) vers 615-630

Llista tradicional de reis (fonts religioses)[modifica | modifica el codi]

  1. Menelik I 204-179
  2. Handadyo 179-178
  3. Auda Amat 178-167
  4. Auseyo 167-164
  5. Tzaue 164-133
  6. Gasyo 133
  7. Mawat 133-125
  8. Bahas 125-116
  9. Qawda 116-114
  10. Qanaz 114-104
  11. Haduna 104-95
  12. Wazba 95-94
  13. Hadir 94-92
  14. Kalas 92-85
  15. Satyo 85-68
  16. Filya 68-42
  17. Aglebu 42-39
  18. Ausena 39-38
  19. Beriwas 38-9
  20. Mahsi 9-8
  21. Besebazen 8 aC-8 dC
  22. Sartu 8-35
  23. Laas 35-45
  24. Masenh 45-52
  25. Setwa 52-61
  26. Adgala 61-71
  27. Agba 71-73
  28. Masis 73-77
  29. Hakla 77-90
  30. Demahe 90-100
  31. Autet 100-102
  32. Ella Auda 102-132
  33. Zagan 132-136
  34. Rema 132-136
  35. Gafale 136-137
  36. Bese Zarq 137-141
  37. Ella Azguagua (usurpador) 141-218
  38. Ela Herka 218-239
  39. Bese Tzawetza 239-240
  40. Wakana 240
  41. Hadaus 240
  42. Ella Sagal 240-242
  43. Ella Asfeha I 242-256
  44. Ella Tzegab 256-279
  45. Ella Samara 279-282
  46. Ella Aiba 282-298
  47. Ella Eskendi 298-334
  48. Ella Tzaham I 334-343
  49. Ella San 343-356
  50. Ella Aiga 356-374
  51. Ella Amida I 374-404
  52. Ella Wosen 404-414
  53. Ella Ahyawa 414-417
  54. Ella Abreha I 417-430
  55. Ella Azbeha I 430-444
  56. Tesmul Ukal Ahmad 444-471
  57. Ella Abreha II 471-480
  58. Ella Asfeha II 480-485
  59. Ella Sahle I 485-499
  60. Ella Adhana 499-513
  61. Ella Rete 513-514
  62. Ella Asfeha III 514-519
  63. Ella Azbeha II 519-536
  64. Ella Amida II 536-542
  65. Ella Abreha II 542
  66. Ella Sahle II 542
  67. Ella Gabaz I 542-554
  68. Ella Sehul 554-555
  69. Ella Azbeha III 555-557
  70. Ella Tzaham II 557-572
  71. Ella Gabaz II 572-593
  72. Ella Agaba (Levi) 593-595
  73. Ella Amida III 595-606
  74. Jacob I 606-636
  75. David 606-636
  76. Armah I 636-650
  77. Zitana 650-662
  78. Jakob II 662-671
  79. Caleb (Constantí I) 671-700
  80. Beta Israel 700
  81. Gabra Maskal I 700-714
  82. Constantine II 714- ?
  83. Wosen Asgad
  84. Feresanai
  85. Aderazar
  86. Ekla Wadim
  87. Germa Safar
  88. Gergaz
  89. Degna Michael
  90. Baherikela
  91. Hezba Seyon
  92. Asguamgum
  93. Letem
  94. Talatem
  95. Odagosh
  96. Aizur
  97. Dedem Almaz
  98. Wadedem
  99. Demawedim Asfara
  100. Rema Armah II
  101. Degnajan I
  102. Gedajan
  103. Judith
  104. Degnajan II
  105. Del Na’od ? -vers 915

Llista tradicional alternativa de reis (des del segle III)[modifica | modifica el codi]

  1. Aphilas Bisi-Dimele vers 250-300
  2. No indicat vers 300-325
  3. Ezana 325-356
  4. Shazana 328-356
  5. Ella Abreha 356-370
  6. Ella Asfeha 356-370
  7. Arfed 370-374
  8. Adhana I 374-379
  9. Rete'a 379-380
  10. Asfeh 380-381
  11. Asbeha 381-386
  12. Ameda I 386-401
  13. Abreha I 401
  14. Shahel I 401-402
  15. Gobaz I 402-404
  16. Suhal 404-408
  17. Abreha II 408-418
  18. Adhana II 418-424
  19. Yo'ab 424-434
  20. Sahan 434-436
  21. Ameda II 436-446
  22. Shahel II 446-448
  23. Sabah 448-451
  24. Sahem 451-463
  25. Gobaz II 463-474
  26. Agabe 474-475
  27. Levi 474-475
  28. Ella Amida 475-486
  29. Jacob I 486-489
  30. David 486-489
  31. Armah 489-504
  32. Zitana 504-505
  33. Jacob II 505-514
  34. Caleb el-Eshaba 514-542
  35. Beta Israel 542-550
  36. Gabra Masqal 550-564
  37. Constantí 564-578
  38. Wasan Sagad 578-591
  39. Feresanay 591-601
  40. Adreaz 601-623
  41. Eklewudem 623-633
  42. Germa Safar 633-648
  43. Zergaz 648-656
  44. Michael 656-677
  45. Baher Ikela 677-696
  46. Hezba Seyon 696-720
  47. Asagum 720-725
  48. Latem 725-741
  49. Tulatem 741-762
  50. Adegos 762-775
  51. Ayzur 775
  52. Dedem Almaz 775-780
  53. Wedemdem 780-790
  54. Demawedem 790-820
  55. Rema Armah 820-825
  56. Degnajan 825-845
  57. Gedajan 845-846
  58. Judith 846-885
  59. Degnajan II 885-905
  60. Del Nead 905-vers 950

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Prèviament, sota un rei que podria ser Sembrouthes, conegut per una inscripció, una expedició axumita havia sotmès als arrhabitai i als kinaidokolpitai de les costes de Hijaz i l'Asir

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Regne d'Aksum Modifica l'enllaç a Wikidata
  • A. J. Drewes, Inscriptions de l'Ethiopie antique, Leyden 1962
  • Conti Rossini, Storia d'Etiopia, Bèrgam, 1928

Coord.: 17° 41′ 10″ N, 36° 23′ 13″ E / 17.686°N,36.387°E / 17.686; 36.387