Regne d'Alemanya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
En blau, el Regne d'Alemanya durant el regnat d'Otó el Gran (912-973)

El Regne d'Alemanya va ser un estat medieval, sorgit de la França Oriental el segle X.

La porció est de l'Imperi Carolingi sorgida del Tractat de Verdun el 843 estava constituïda per una població que mai no fou completament franca, sinó que incloïa grans nombres de saxons, bavaresos, turingis, alamans i frisis. Quan el tron va passar a una dinastia no franca (els liudolfings), el terme Regnum Teutonicum o Teutonicorum va a començar a utilitzar-se de forma informal. A l'Alta Edat Mitjana era palès el caràcter germànic de la unió dels ducats arrel.

A mesura que la resta dels estats del Sacre Imperi Romà es van anar separant de la seva òrbita, el Regne Alemany es va convertir en sinònim de l'Imperi, i en temps del Renaixement el "Sacre Imperi Romà de la Nació Alemanya" va unir els dos conceptes. En aquest sentit, el Regne d'Alemanya va perdurar fins a l'abdicació de Francesc II el 1806.

El terme rex Teutonicorum (rei dels Alemanys) va ser usat per primer cop durant la Controvèrsia de les Investidures pel papa Gregori VII. Al segle XII, per tal de remarcar el caràcter imperial i transnacional del seu càrrec, els emperadors van començar a fer servir el títol de rex Romanorum (Rei dels Romans) un cop eren elegits pels prínceps electors.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]