Regne d'Amurru

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Amurru era el nom que es donava a les terres egípcies de Síria. Les tribus nòmades amorrites anomenades amorreus vivien a les zones de les muntanyes del Líban i a la costa hi havia les grans ciutats comercials com Beruta (Beirut) Gubla (Biblos), Ardata, Ullassa, Irqata, Sumur i altres. La darrera, Sumur, era la residència del governador egipci del país conegut per Amurru.

Un cap dels nòmades, Abdi-Asirta es va proposar dominar la regió i va reunir al seu entorn una sèrie d'aventurers anomenats apiru; quan va començar la campanya va sortir de les muntanyes i va començar la conquesta: els apiru van matar el rei Aduna d'Irqata; com que no hi va haver resposta egípcia, el príncep d'Arasni, aliat a Abdi-Asirta, va conquerir Ardata. Amb les dues ciutats com a base del seu poder es va estendre al nord i sud; la ciutat de Sigata fou la següent en caure. Rib-Hadda, rei de Biblos, era l'aliat més fidel d'Egipte i no va parar de demanar ajut als egipcis contra el nou enemic. Poc després el príncep d'Ammiya era assassinat i els rebels es van unir als apiru.

Amb poc temps el cap dels apiru, Abdi-Asirta, s'havia apoderat de quasi tot Biblos i el rei ja només conservava la ciutat capital i dues ciutats més i les altres ciutats i llogarets ja eren en mans dels apiru. En aquell moment un inesperat atac del príncep de Sehlal, Yamaya, es va apoderar de Sumur mentre el governador egipci Pahanate, era de viatge a Egipte. Llavors Abdi-Asirta va aprofitar l'ocasió i va atacar Sumur, va derrotar a Yamaya i es va apoderar de la ciutat. Amb tot això encara Abdi-Asirta continuava dient que era un lleial vassall d'Egipte i que havia ocupat Sumur per protegir-la de l'assalt de Yamaya. Aprofitant els problemes d'Abdi amb els egipcis (els egipcis no els interessava qui governava cada ciutat sinó només que fora lleial al faraó) Rib-Hadda de Biblos es va apoderar de Sigata, cosa que els egipcis van desaprobar. Llavors els egipcis van decidir reconèixer a Abdi que tenia un exèrcit fort i seguidors lleials, mentre reconegués l'autoritat del faraó. El governador egipci Haya li va reconèixer els dominis que ja tenia i no van fer res quan va recapturar Sigata, i la ciutat d'Ampi que pertanyia a Bíblos.

Bíblos va quedar bloquejada; es va barrar el pas al gra que venia de Yarimuta a la ciutat i els habitants d'aquesta van començar a passar gana. Es va comprar gra al rei Yapah-Hadda de Beruta (Beirut) pel governador egipci Tanhami, però tot i que fou pagat no va arribar probablement perquè Beirut havia fet un tracte amb als apiru.

Quan Tushratta de Mitanni va començar a recuperar els territoris sobre els que una mica abans s'havien imposat els hitites, Abdi-Asirta d'Amurru, que segurament s'havia apoderat d'alguns territoris abans hurrites (Tunip probablement), va intentar ser lleial als dos grans reis (el faraó i el rei de Mitanni) a cadascun pels territoris corresponents. Aquesta maniobra fou denunciada per Rib-Hadda de Biblos a través d'un antic comandant militar egipci a Sumur que prèviament havia estat un temps a Bíblos al front de la guarnició, anomenat Aman-Appa. Abdi-Asirta va visitar Mitanni i això, considerat una gran deslleialtat, va fer reaccionar als egipcis. Encara Abdi-Asirta va poder conquerir Batruna, la darrera ciutat que quedava a Bíblos; els carros de combat d'Abdi eren a les portes de Bíblos, però ja Egipte començava a enviar forces i quan eren ja prop alguns caps van començar a desertar. Abdi-Asirta va demanar ajut al rei de Mitanni que no li va contestar. Finalment la seva pròpia gent va matar a Abdi-Asirta. Els seus fills van reunir als lleials i encara van conservar les posicions paternes encara que no Bíblos, però van contraatacar en els següents mesos i Pu-Bahla, un dels fills, es va apoderar d'Ullassa, Ardata, Wahliya, Ampi i Sigata.

Durant la segona campanya del rei hitita Subiluliuma I a Síria, un dels fills d'Abdi-Asirta anomenat Aziru, va escriure a Subililiuma i es va declarar el seu vassall. El rei hitita diu "Aziru, rei de la terra d'Amurru, a les portes del territori egipci, esdevingué vassall del "Sol meu", rei d'Hatti. I el gran rei, "Sol meu", se'n va alegrar molt. I Aziru també. Perquè Aziru va venir a agenollar-se als peus del "Sol meu" des de la porta del país egipci, i el "Sol meu", gran rei, va aixecar a Aziru i el va elevar a rei entre els seus germans". Probablement cal interpretar aquesta cita com que un dels germans es va sotmetre als hitites i fou proclamat rei d'Amurru pel rei hitita (regne que va néixer així formalment). Si els altres germans ho van acceptar de bon grau o n, no es coneix, però per aquell temps Aziru ja havia esdevingut la principal figura entre els germans.

Així els hitites van passar a dominar Sumur, Ullaza, Irqata, Ardata, Tunip, i el mont Líban. El tractat de vassallatge s'ha conservat en tres versions en acadià i una en hitita. El tribut es va fixar en 300 shekels d'or. I les obligacions esmentades, a part de les normals (els mateixos amics, els mateixos enemics) foren; prohibició de contactes amb l'enemic, ajut per l'alliberament de presoners hitites, retorn dels fugitius, i ajut al rei contra qualsevol revolta; el rei prometia també ajut en cas de dificultats. Algunes guarnicions hitites es van establir a Amurru.

Vers el 1300 aC Seti I en la seva expedició a Síria va sotmetre forçosament Amurru pero la dominació en tot cas fou breu i va tornar ràpidament a sobirania hitita, tot en temps de Muwatallis II.

El faraó Ramsès II va anar a Síria pocs anys després. El rei d'Amurru Bentisina va enviar una carta al rei hitita on li explicava que havia estat obligat a declarar-se vassall d'Egipte, però els hitites ho veien diferent. Muwatallis va marxar a Síria per reconquerir les terres que havien caigut sota domini egipci i enderrocar al rei d'Amurru. Després de la batalla de Cadeix el rei hitita Muwatallis va combatre als petits reis locals. Amurru es va haver de sotmetre de nou i el rei Bentisina fou enderrocat i col·locat al seu lloc un tal Sapili. El rei encara va conquerir Apa (Damasc?) mes al sud, i després va retornar a Hatti. Bentisina (Ben-Teshina) va ser portat a Hattusa però reclamat per Hattusilis, germà de Muwatallis II, fou acollit a Hakpis i se li va concedir una residència personal a la ciutat; aquest bon tracte serà favorable per la recuperació de la desgràcia de la dinastia de Bentisina.

Al cap d'uns tres anys Ramsès II va creuar el riu dels Gossos (Nahr al-Kakb) i va entrar a Amurru; l'exèrcit egipci va arribar fins a Dapur al nord, on Ramsès es va fer erigir una estàtua; Cadeix, ben propera, va quedar dins als seus dominis després de 120 anys però al cap d'un any Dapur tornava a ser hitita i un any després fou atacada altra vegada per Ramsès. Aquí el faraó diu que va guanyar la batalla sense problemes i que no es va posar l'uniforme fins al cap de dues hores d'iniciada la batalla; però aquesta victòria tampoc li va servir de gaire perquè pocs anys després va haver de fer la pau amb els hitites i va haver de reconèixer el seu control sobre la regió.

Al pujar al tron Hattusilis III va restablir com a rei a Bentesina o Ben-Teshina, protegrit del rei i casat durant el seu exili a Hapkis amb una filla de la hitita anomenada Gasulawiya (nascuda d'una dona anterior a la reina principal Pudu-Hepa) que fou mare probablement de Sausgamuwa, príncep hereu d'Amurru. Sausmugamuwa va succeir al seu pare al cap d'uns anys, quan va morir.

Llista de reis[modifica | modifica el codi]

  • Abdi-Asirta vers 1350-1340 aC, cap dels apiru
  • Pu-Bahla vers 1340-1330 aC, cap dels apiru
  • Aziru vers 1330 aC, primer rei
  • Duppi-Teshub abans de 1300 aC
  • Ben-Teshina vers 1300-1290 aC
  • Sapili vers 1290-1270 aC
  • Ben-Teshina vers 1270-1260 aC (restaurat)
  • Sausgamuwa I vers 1260- ? aC
  • Sausgamuwa II vers 1200 aC

Coord.: 34° 34′ 11″ N, 36° 13′ 55″ E / 34.56972°N,36.23194°E / 34.56972; 36.23194