Regne d'Aragó
De Viquipèdia
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||
El Regne d'Aragó naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Taula de continguts |
[edita] Origen: El comtat d'Aragó
El matrimoni d'Andregot Galindes, filla del comte Galí III, comte d'Aragó amb el rei Garcia II Sanxes I, el rei de Navarra va conduir a la unió d'ambdues entitats polítiques el 925. El Comtat d'Aragó va continuar conservant una certa personalitat que havia estat reforçada gràcies al renéixer de la vida monàstica i l'organització d'una diòcesi coincident amb els límits del comtat.
El 1035 Ramir, fill de Sanç III de Navarra, uní els comtats de Aragó, Sobrarb i Ribagorça en un únic poder polític, convertint-se ell mateix en el primer rei d'Aragó amb capital a Jaca.[1] La legitimitat de la dinastia Ximena l'assoleixen els reis Sanç III i Pere I al posar el regne sota l'empara de la Santa Seu, esdevenint així un dels principals estats cristians de la Península Ibèrica.
[edita] Expansió del regne
Sanç III d'Aragó va obrir tres fronts per a expandir el seu regne, seguint el corrent del Cinca, las Bardenas Reales i el Gallec. La conquesta del pla s'anava assegurant amb la construcció de castells que servien de llançadora i després com a protecció de la terra conquerida. Així Sanç III va construir, entre altres, els castells de Loarre, Obano, Montearagón, Artasona i Castiliscar. En el front del riu Cinca el 1064 va prendre Barbastre als musulmans gràcies al seu sogre Ermengol III d'Urgell, a qui concedí la ciutat però on morí en la represa de la ciutat per les tropes de Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir.
En ser assassinat Sanç IV de Navarra pel seu germà Ramon el 1076, es va originar un problema successori doncs els navarresos, no volent ser governats pel rei fratricida, van escollir Sanç III d'Aragó, el qual va incorporar el Regne de Navarra al Regne d'Aragó. El 1078 va talar els camps de Saraqusta, va construir la fortalesa de Castellar i més tard va fer tributari al rei musulmà d'aquella ciutat. El 1083 es va apoderar del castell de Graus,[2] on havia mort el seu pare el 1063, Estada el 1087, Montsó el 1088 i Artasona en 1094. En el front de Las Bardenas, va ocupar Arguedas, en 1084 i Luna en 1092. En el front del riu Gallec, es va apoderar de Pedra Tallada i el 1083 va caure el Castell d'Ayerbe que va menar repoblar, en 1088 inicia el setge d'Osca aixecant el Castell de Montearagón, però va morir en el setge el 4 de juny de 1094.
Pere I d'Aragó finalment va conquerir Osca, que es va convertir en la nova capital del regne l'any 1095,[3] després de dotze anys al derrotar a Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain a la batalla d'Alcoraz. El 1101 va prendre Barbastre i Sariñena, així com Tamarit de Llitera el 1104.
Durant el regnat d'Alfons I el Batallador, en el curs de pocs anys, amb la valuosa col·laboració de la noblesa feudal del sud de França, es van conquerir els nuclis urbans i comarques de Tudela, Tarassona, Qalat al-Ayyub, Daroca i Saraqusta. La presa d'aquesta última ciutat l'1118 va suposar la caiguda de tot el regne musulmà, canviant d'aquesta manera radicalment les estructures socials i els horitzons espirituals del petit regne muntanyós que fins aquell moment havia estat Aragó.
El rei Batallador, que havia fracassat en el seu matrimoni amb la reina castellana Urraca I de Castella, no va tenir descendència. En el seu singular testament, va fer hereus dels seus regnes a les ordres militars, però ningú va pensar a complir aquest testament i els nobles aragonesos, reunits a la població de Jaca van reconèixer al seu germà Ramir com a rei. Per la seva banda, els navarresos van escollir a Garcia V de Navarra, el que va suposar la separació del Regne de Navarra.
[edita] Unió amb Barcelona
El nomenament de Ramir II d'Aragó com a rei, que en aquell moments era bisbe de Roda-Barbastre després de la negativa dels nobles aragonesos a acceptar l'adopció de Garcia V de Navarra com a fill, féu que trenqués el vot de castedat casant-se amb Agnès de Poitiers el 1135. D'aquesta unió en va néixer una única filla, Peronella d'Aragó.
Amb una única filla com a descedent la noblesa aragonesa va buscar el suport del Casal de Barcelona i poder fer front els embats del Regne de Castella. Així, es va concretar només néixer el casament entre Peronella i el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, el qual en virtut d'aquest matrimoni fou nomenat príncep d'Aragó l'1137. El fill de tots dos, Alfons el Cast, esdevé el primer monarca que és alhora rei d'Aragó i comte de Barcelona, començant així la història de la Corona d'Aragó.
[edita] Vegeu també
[edita] Referències
- ↑ (castellà) Aragon es así, Jaca
- ↑ (castellà) Carlos Laliena Corbera, Regis Fevales:La distribución de honores y dominios durante la conquista de Huesca, 1083-1104
- ↑ (castellà) Gran enciclopedia aragonesa La expansión con Alfonso I el batallador
