Regne d'Hongria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Regne d'Hongria (1920–1946)».
Magyar Királyság (hongarès)
Regnum Hungariae (llatí)

Regne d'Hongria
Bandera
1000–1867 Bandera
de}}}Hongria de}}}Hongria
Bandera Escut
Ubicació de Hongria
Capital Budapest;
Pozsony;
Buda;
Székesfehérvár;
Debrecen;
Esztergom
Idioma oficial Hongarès, Llatí, Alemany
Religió Catòlica, després Calvinisme, Luteranisme i altres[1]
Forma de govern Monarquia
Monarquia
 • 1000–38 Esteve I d'Hongria
 • 1920–44 Regent Miklós Horthy
 • Ocupació otomana
    de Buda
1541 de
 • Revolució hongaresa 1848 de
 • Compromís de 1867 1867 de
 • Tractat de Trianon 1920 de
 • Dissolució 1867
Superfície
 • 1918 325.411 km2
Població
 • 1711 est. 3.000.000 
 • 1790 est. 8.000.000 
 • 1910 est. 18.264.533 
 • 1940 est. 14.679.573 
Moneda Florí hongarès (1325),
Thaler
Florí austríac (1754-1867),
Florí Austro-Hongarès (1867–1892),
Corona Austro-Hongaresa (1892–1918),
Corona Hongaresa (1919–1926),
Pengő (1927–1946),
Adópengő (1946)
Font de població:[2] about religion[3]

El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a Regne. La forma de govern va ser canviada de monarquia a República breument el 1918 i de nou en el 1946, posant fi al Regne i creant la República d'Hongria. Durant la major part de la seva història, va ser un estat d'una grandària considerable a l'Europa Central, incloent, a més de l'Hongria pròpia i Transsilvània, Croàcia-Eslavònia i un territori conegut com la Frontera Militar.[4]

El terme "Regne d'Hongria" s'usa per a referir-se a l'anteriorment citada duradora configuració multiètnica de territoris amb l'objecte de marcar una clara distinció amb el modern Estat d'Hongria, que és significativament més petit i més homogeni ètnicament. Abans i durant el segle XIX, el terme hongarès feia ja referència a qualsevol habitant d'aquest Estat, independentment de la seva etnicitat.

Els termes en llatí "natio Hungarica" i "Hungarus" es referien a tots els nobles del regne. La consciència de "Hungarus" (lleialtat i patriotisme per sobre dels orígens ètnics) es va donar entre qualsevol habitant d'aquest Estat, encara que d'acord amb el Tripartitum d'Esteve Werbőczy, Natio Hungarica o Hungarus van ser només els nobles privilegiats, subjectes de la Santa Corona independentment del seu origen ètnic.

Els magiars tendeixen a emfatitzar la continuïtat de l'Estat hongarès i consideren el Regne d'Hongria com una fase del seu desenvolupament històric. La idea de continuïtat es reflecteix en els símbols nacionals, així com en la commemoració oficial del mil·lenni d'història l'any 2000. D'acord amb el seu punt de vista, el Regne d'Hongria va ser en principi un país del poble magiar, encara que sense negar la presència i importància d'altres nacionalitats i molt menys a discriminar-les de cap manera.

El Regne d'Hongria va ser juntament amb el Regne d'Anglaterra, el Regne de França, el Regne de Polònia, el Sacre Imperi Romà Germànic i el Regne d'Espanya, (el regne d'Espanya no existia a l'Edat Mitjana) de les potències europees durant la Baixa Edat Mitjana i part de l'època moderna, molts d'ells ja havent desaparegut en l'actualitat com a règims monàrquics.

Història[modifica | modifica el codi]

Edat mitjana[modifica | modifica el codi]

El Regne d'Hongria fou fundat el 1000 pel rei sant Esteve I d'Hongria, i tingué 57 reis al llarg de més d'un mil·lenni d'existència, va resistir els atacs de tribus bàrbares d'Orient, com els cumans i petxenegs, sent expulsats pels reis Salomó d'Hongria, Géza I d'Hongria i Sant Ladislau I d'Hongria. Després de la mort del rei croat el 1091, Sant Ladislau s'annexionarà els territoris del Regne de Croàcia a Hongria, dissolent-los dins de les fronteres hongareses.

El regne hongarès s'enfrontarà a l'imperi bizantí en diverses oportunitats, mantenint guerres com la del rei Géza II d'Hongria entre 1148 i 1155, on després l'emperador Manuel I Comnè aconseguí estendre la seva influència sota el regnat de Béla III d'Hongria, fill de Géza II. Posteriorment la debilitació bizantina davant dels turcs generarà pèrdua d'interès a Hongria i haurà de concentrar en la seva pròpia defensa contra els exèrcits otomans.

Entre el 1217 i el 1221 va participar en la Cinquena Croada sota el rei Andreu II d'Hongria, i el 1241 va patir la invasió dels mongols de Batu Khan, que van arrasar el territori hongarès.[5] Els caps mongols tornen tots a l'Àsia central per elegir el seu successor. Això forçarà al rei Béla IV a reconstruir l'Estat i a crear una línia de defensa de més de 100 castells al llarg del regne.

El 1301 va morir Andreu III d'Hongria, l'últim membre de la Casa d'Àrpad. Després d'un període caòtic de transició, el 1307 va pujar al poder Carles I Robert d'Hongria de la Casa d'Anjou-Sicília, besnét per línia materna d'Esteve V d'Hongria. El nou monarca va restablir el debilitat poder reial i vèncer als cabdills nobles que cada vegada tenien més poder sobre Hongria. Després de la seva llarg regnat va ser succeït a la seva mort pel seu fill gran Lluís I el 1342. En heretar el tron del seu oncle el rei polonès, al final del seu regnat Lluís I es va convertir també en rei de Polònia.

Des del regnat de Lluís I el Gran els hongaresos van lluitar contra els turcs otomans que realitzaven incursions invasives a Europa. Posteriorment, el rei Segimon d'Hongria va arribar a ser sobirà de Polònia, Bohèmia i del Sacre Imperi Romà Germànic, sent la figura més important a Europa del seu temps, enfrontant-se novament als turcs.

Renaixement[modifica | modifica el codi]

Esteve I d'Hongria

Sota el regnat de Mateu Corví (1458-1490), Hongria va ser el primer regne a Europa a adoptar el Renaixement després d'Itàlia, rebent un impuls cultural i tecnològic superior al de qualsevol altra nació europea en el seu temps. Però al voltant del 1526, després de la derrota a la Batalla de Mohacs, juntament amb la mort del rei Lluís II d'Hongria, el regne va caure en l'oblit i l'ocupació turca otomana va generar una constant situació de guerres i defenses de ciutats i fortaleses en el país fins al 1541 que va caure la capital del regne, Buda.

El regne hongarès es va dividir en tres parts: una controlada pels Habsburg i el Sacre Imperi Romà Germànic, una altra com el viladat de Buda, dominada per l'Imperi otomà i una tercera independent, però vassalla dels otomans, coneguda com el Principat de Transilvània. Aquesta situació continuarà fins al 1686, quan els exèrcits cristians aliats dels europeus van alliberar al regne de l'ocupació turca i aviat ho van reunificar sota la figura de l'emperador germànic com el seu rei.

Principat de Transilvània[modifica | modifica el codi]

Després de la derrota soferta a Mohács el 1526, el comte Joan Zapolya, voivodat de Transilvània, va ser coronat com a rei hongarès, i al mateix temps el noble Ferran I d'Habsburg, germà de l'emperador germànic, també es va fer coronar monarca d'Hongria. Els dos monarques van actuar com anti-reis per un temps fins a la mort de Szapolyai, quan Ferran va prendre el poder i a partir d'aquell moment només la Casa d'Habsburg ostentaria la corona del regne.

La regió de Transilvània es va convertir amb el fill de Szapolyai, Joan Segismón Szapolyai, al Principat de Transilvània, i a partir d'aquest seguirà irradiant la cultura hongaresa enmig del caos polític-administratiu. Alguns Prínceps de Transilvània van dur a terme guerres independentistes contra els Habsburg, amb l'objectiu de reunificar el Regne Hongria sota una figura hongaresa, però com a vassalls del sultà turc. Les guerres dels Prínceps Esteve Bocskai i Gabriel Bethlen van resultar en un fracàs i el regne va continuar pràcticament dividit fins al 1686, quan els exèrcits germànics de l'emperador Leopold I d'Habsburg van irrompre a Hongria i van expulsar als turcs otomans. El Principat de Transilvània va ser dissolt tal com havia estat creat dins del regne hongarès, i la figura del Príncep va desaparèixer.

Abans d'aquest procés, els dos últims Prínceps de Transilvània, Emeric Thököly i Francesc II Rákóczi, van fer guerres independentistes per obtenir la independència del poder dels Habsburg, però totes fracassar com les dels seus predecessors.

Hongria reunificada[modifica | modifica el codi]

El regne va ser reunificat sota la figura del monarca germànic i aviat li va seguir un procés de reoccidentalització i germanització per l'emperador germànic i rei hongarès. Els seus descendents, la reina Maria Teresa I d'Àustria i el seu fill Josep II d'Habsburg, van intensificar aquest procés, mantenint molt a prop d'ells el regne i en moltes ocasions marginats als aristòcrates hongaresos. Després de la dissolució del Sacre Imperi Romà Germànic per Napoleó Bonaparte iniciat el segle XIX, va sorgir l'Imperi Austríac amb l'emperador Francesc I d'Àustria, que era al mateix temps també rei d'Hongria i de Bohèmia.

Edat Moderna[modifica | modifica el codi]

El 1848 es va dur a terme una protesta que va culminar en una revolució hongaresa contra la monarquia austríaca. Aquesta va fallar igual que les anteriors guerres d'independència, però lentament va obrir pas per a la formació de l'Imperi austrohongarès, declarat el 1867, sent Francesc Josep I el seu emperador.

Edat Contemporània[modifica | modifica el codi]

Mapa etnogràfic d'Hongria al 1910

El Regne hongarès va participar llavors en la Primera Guerra Mundial i el 1920, després de la seva derrota, se li va aplicar el tractat de Trianó, el qual va privar al regne del 70% del seu territori, atorgant-se a Romania, Iugoslàvia i Txecoslovàquia, deixant així a molts hongaresos com a minories als Estats recentment formats.

La debilitació econòmica a Hongria entre les dues guerres va ser canalitzada i corregida pel regent Nicolau Horthy, que va conduir al Regne en la Segona Guerra Mundial al costat de les potències de l'Eix. Tot i que no era de postura pro-nazi, Horthy es va veure forçat a pactar la seva participació en la guerra i posteriorment a acceptar l'ocupació alemanya. El 1945, després de resultar victoriós el setge soviètic de Budapest, Hongria va passar a l'esfera d'influència soviètica i el Regne va ser dissolt immediatament.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. També ortodoxa, Unitarianisme, Judaisme
  2. Historical World Atlas. With the commendation of the Royal Geographical Society. Carthographia, Budapest, Hongria, 2005. ISBN 963-352-002-9
  3. The majority of Hungarian people became Christian in the 10th century. Hungary's first king, Saint Stephen I, took up Western Christianity. Hungary remained Catholic until the 16th century, when the Reformation took place and, as a result, first Lutheranism, then soon afterwards Calvinism started to spread.
  4. Aldásy, Antal. "Hungary", The Catholic Encyclopedia. Vol. 7. New York: Robert Appleton Company, 1910. 17 d'abril del 2009 <http://www.newadvent.org/cathen/07547a.htm>.
  5. Grousset, René. The Empire of the Steppes: A History of Central Asia (en anglès). Rutgers University Press, 1970, p. 267. ISBN 0813513049. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Regne d'Hongria
  • Frucht, Richard. Encyclopedia of Eastern Europe: From the Congress of Vienna to the Fall of Communism (2000) online edition
  • Hoensch, Jörg K., and Kim Traynor. A History of Modern Hungary, 1867-1994 (1996) online edition
  • Hanak, Peter et al. A History of Hungary (1994)
  • Kontler, Laszlo. A History of Hungary (2006) excerpt and text search
  • Molnár, Miklós, and Anna Magyar. A Concise History of Hungary (2001) excerpt and text search
  • Palffy, Geza. The Kingdom of Hungary and the Habsburg Monarchy in the Sixteenth Century (East European Monographs, distributed by Columbia University Press, 2010) 406 pages; Covers the period after the battle of Mohacs in 1526 when the Kingdom of Hungary was partitioned in three, with one segment going to the Habsburgs.

Coord.: 47° 28′ 00″ N, 19° 03′ 00″ E / 47.466666666667°N,19.05°E / 47.466666666667; 19.05