Regne d'Ibèria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estats del Caucas entre els anys 600 i 150 aC

El Regne d'Ibèria va ser un antic regne del Caucas, format per la confederació tribal georgiana dels Saspers cap a finals del segle IV aC. El regne limitava a l'oest amb Còlquida (separat per les muntanyes Moskiki (Moschichi montes, amb la fortalesa de Sarapama, en georgià Skharapani), a l'est amb Albània del Caucas, al sud amb Armènia i al nord amb el Caucas. Els seus rius principals eren el Cyrus (Kur) i l'Aragus (Aragvi). El principal pas a l'oest era el de les Portes de Shevi (modern Dariyel) a una roca sobre el riu Terek (georgià Shevis Kharu) i el est el congost de Derbent; des Armènia el pas principal era per Kars al nord de l'Aragus.

Els ibers del Caucas estaven dividits, segons Estrabó, en quatre classes socials: la reialesa, els sacerdots, els guerrers i el poble. La seva vestimenta a la plana era similar a la dels armenis i medes, però a les muntanyes era similar a la d'escites i sàrmates.

regne d'Ibèria

Segons el Khartlis Tskhoréba (Història de Geòrgia) una obra antiga que esmenta la formació del regne, aquest tenia governadors provincials anomenats mamasakhlissi sobre els quals dominava el governador de Mtskhétha. En temps d'Alexandre el Gran, els grecs van arribar al país, van assassinar al governador de Mtskhétha, que es deia Samara, i van posar com a governador a un cap grec anomenat Azon. Passat un temps, un nebot de Samara, Parnavaz, que era nadó quan van arribar els grecs, i la seva mare l'havia amagat a les muntanyes, es va associar amb Kudji, un governador de una província de Egrissi, per revoltar-se contra Ezon. La rebel·lió va triomfar i Azon va morir a la lluita. Parnavaz es va proclamar rei. Va establir governadors locals a totes les regions, càrrec que es va anomenar eristhavi menys el Kartli interior que va ser encomanat a un espaspéta, és a dir comandant en cap, amb un territori des l'Aragvi fins al Tachiskari.


regne d'Ibèria

El 65 aC Lucul·le va entrar al país empaitant a Mitridates VI Eupator i va obligar al rei Artoces a demanar la pau i esdevenir aliat romà. Els reis d'Ibèria van ser des de llavors aliats de Roma, encara que sovint actuaren amb independència. L'any 35 el rei Mitridates d'Ibèria (Mitridates II) i el seu germà Farasmanes (després rei Pharsman I d'Ibèria) van envair Armènia a petició de Roma, en suport del pretendent part Tiridates III de Pàrtia. El 114 Ibèria va reconèixer a l'emperador Trajà. Rarament els reis van deixar el bàndol romà fins a mitjan segle III dC quan els perses van imposar la seva sobirania als reis per uns anys i encara que van tornar a l'aliança romana després del Tractat entre Roma i Persia del 298 ja la influència política romana al país va minvà.

El 284 un rei persa, fill del Shah, va pujar al tron d'Ibèria amb el nom de Mirian III d'Ibèria. El Tractat del 298 el va fer client romà. Sota Constantí el gran una dona captiva va començar la conversió dels ibers al cristianisme. El 337 es va instaurar el cristianisme com a religió d'estat. Tot i ser fidel aliat de Roma, Mirian III no es va pas enfrontar amb els perses, però després d'ell el seu fill Saurmag II d'Ibèria (Sauramaces) va ser clarament proromà.

Els perses el van foragitar i van col·locar un rei més favorable, però els romans van atacar el país i per tractat del 370 es va dividir en dos regnes: un sota control romà i un sota control persa, amb dos reis (a la part romana Saurmag, el que havia estat enderrocat). Abans del 380 els perses imposaren el seu control absolut. Un representant del shah anomenat Pitiakhch es va establir a Ibèria, a la vila fortalesa de Tbilisi o Tblisi, amb l'encàrrec de vigilar als reis d'Ibèria. Els aristòcrates locals, els aznauris, als quals els reis s'oposaven, es van posar-se al costat de Persia i el càrrec de Pitiakhch va recaure sovint en aznauris de confiança. L'intent d'eliminació del cristianisme i la substitució pel mazdeisme provocà una revolta general a Transcaucasia (450-451) que el perses van controlar amb dificultat, però després el procés d'assimilació es va aturar.

Durant la guerra entre Bizanci i els Sassànides les portes Ibèriques van esdevenir domini dels huns, que van oferir cedir-lo a l'emperador bizantí Anastasi,, però aquest va construir Darus i el rei persa Kovad es va apoderar dels congost del Caucas i els va fortificar per prevenir les incursions d'huns i altres bàrbars


regne d'Ibèria durant Vakhtang I Gorgasal

El rei Vakhtang va ser primer fidel a Persia, de la que es valer per enfortir-se, però després s'hi va girar en contra. El poder reial havia estat abolit a Albània el 463 (tot i que va ser restaurat cap al 485) i el perses s'enfrontaven als Huns heftalites. Vakhtang es va rebel·lar per va ser derrotat. solament l'impuls armeni li va permetre de recuperar en tron un any després. El seu fill Datxi i el successor d'aquest Gurgen o Bakur II van seguir polítiques similars al pare, d'aliança amb Bizanci, i poca col·laboració amb Pèrsia. El 510 la monarquia va ser abolida a Albània. Quan els perses intenten imposar els costums mazdaistes en els funerals (cadàvers exposats als ocells de pressa i als gossos) el rei Bakur II d'Ibèria començà negociacions secretes amb Bizanci, per revoltar-se, però només va rebra un destacament poc nombrós. Els perses assabentats ocuparen el país. Bakur fugí a Lazika (Egrissi) amb els seus fidels. Les fortaleses frontereres de Skande y Chorapani foren conquerides pels perses però no entraren més enllà a Lazika. Ibèria fou declarada província persa, que junt amb altres territoris caucàsics formà un Koustak governat per un espaspéta, dividit en Chahrs amb marzbans al seu front (un marzban rebé el govern d'Ibèria). Durant la guerra entre Bizanci i els Sassànides les portes Ibèriques van esdevenir domini dels huns heftalites, que van oferir cedir-lo a l'emperador bizantí Anastasi,, però aquest va construir Darus i el rei persa Kovad es va apoderar dels congost del Caucas i els va fortificar per prevenir les incursions d'huns i altres bàrbars

Ibèria encara va existir després com a territori (Curopalat) bizanti, essent anomenat Kartli pels georgians. Vegeu Curopalat de Kartli

Reis d'Ibèria

  • Samara de Mtskhetha ? -322
  • Azon 322-302
  • Parnavaz I 302-237
  • Saurmag I 237-162 (fill)
  • Mirian I 162-112 (gendre, adoptat com a fill)
  • Farnadjom 112-93 (fill)
  • Arshak I 93-81 (cunyat de Parnadjom i gendre de Mirian I)
  • Artag 81-64 (fill)
  • Parnavaz II 64-33 (fill)
  • Mirian II 33-23 (fill de Parnadjom)
  • Arshak II 23-2 (fill)
  • Adreki 2 aC- cap al 30 dC
  • Mirdat I o Mitridates I cap al 34 (c. 30-50)
  • Pharsman I cap al 50-55
  • Bartom 55-72
  • Qartam 55-72
  • Kaos 72-87
  • Armazel 87-?
  • Azork 87-1?
  • Derok ?
  • Mirdat I ?-106
  • Hamazasp I 106-116 (fill)
  • Pharsman II Kveni (el Benfactor) 116-142 (fill)
  • Radamist 142-145
  • Pharsman III 145-185
  • Hamazasp II 185-189 (fill)
  • Rev I el Just, 189-216 (fill de Volageses II d'Armènia)
  • Vache 216-234 (fill)
  • Bakur I 234-249, (fill)
  • Mirdat II, 249-265
  • Hamazasp III 260-265 (rebeld)
  • Asphagur I 265-284 (fill de Mirdat II)
  • Mirian III 284-361 (fill del shah d'Iran)
  • Rev II 345-361 (fill, associat)
  • Saurmag II 361-368
  • Varaz Bakur I (Asphagur II) 368-? (fill de Mirian III)

Diarquia 370-378 (dos regnes, un client romà, l'altre client persa)

  • Mirdat III ?-380 (fill)
  • Saurmag (rei del 361 al 363) 370-378

Protectorat persa:

  • Varaz Bakur II (Asphagur III) 380-394 (fill de Mirdat III)
  • Tiridates 394-406 (fill de Rev II)
  • Pharsman IV 406-409 (fill de Varaz Bakur II)
  • Mirdat IV 409-411 (germà)
  • Archil 411-435 (fill)
  • Mirdat V 435-447 (fill)
  • Vakhtang I Gorgasal 447-c. 502 (fill)
  • Datxi c. 500-514 (fill)
  • Bakur II (Gurgen) c. 514-528 (fill)
  • anexió a Persia cap al 525

Reis nominals

  • Pharsman V 528-542 (fill)
  • Pharsman VI 542-547 (nebot de Pharsman V)
  • Bakur III 547-c. 570 (fill)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Regne d'Ibèria

Coord.: 41° 26′ N, 43° 14′ E / 41.44°N,43.24°E / 41.44; 43.24