Regne de Còrdova

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La taifa de Còrdova, i el posterior regne de Còrdova va ser un estat andalusí amb capital a la ciutat de Còrdova, originat vers el segle VI i que posteriorment passaria a formar part, al costat d'altres regnes, de la Corona de Castella.

Època visigoda[modifica | modifica el codi]

Article principal: Regne de Toledo

A inicis de l'època visigòtica, Corduba, al costat d'altres ciutats de la província Bètica com Híspalis, són pràcticament independents. El rei Àquila I va profanar la tomba de Sant Iscle màrtir, motiu pel qual la ciutat es va rebel·lar. Durant l'aixecament d'Atanagild, aquest va demanar ajuda a l'emperador Justinià I de Bizanci para derrotar el rei Agila. Aquest va accedir a enviar-li un contingent, i acabà ocupant Còrdova l'any 550, derrotant Agila i morint el seu fill en la batalla. Els bizantins també ocupen la Bètica, amb el suport dels seus ciutadans, que anhelen retornar als temps de l'imperi romà, convertint-se en la província Spania de l'imperi Bizantí. Atanagild va intentar conquistar la ciutat el 568, però no tingué èxit.

El rei got Leovigild, l'any 572, aprofitant la guerra que lliurava l'emperador Justinià II contra els perses, va prendre la ciutat de Còrdova. Per aquest fet, el prestigi de Leovigild va créixer tant que per primera vegada un rei visigot es va atrevir a usar els símbols de la reialesa: ceptre, corona i mantell, encunyant moneda amb el seu propi nom. Malgrat això la ciutat va tornar al cap de poc a formar part de l'imperi bizantí.

Hermenegild, fill de Leovigild i duc de la Bètica, es va convertir al catolicisme i es va rebel·lar contra el seu pare, de religió arriana, sent recolzat l'any 579 per Corduba i altres ciutats bètiques i de la vall del riu Guadiana. Hermenigild va ser derrotat a Sevilla l'any 584, refugiant-se a Còrdova, que tornà a ser presa pels visigots, i on és capturat pel seu pare i exiliat a Valentia Edetanorum, l'actual ciutat de València.

A mitjans de segle VI es construeixen diversos monuments cristians, sobretot esglésies, gràcies a la forta implantació del catolicisme. El poder got trigà a ser reconegut pel poble, que va rebel·lar-se en nombroses ocasions. Aquests problemes comportaren la menor influència al Regne Visigot de Toledo d'aquest regne per davant d'altres com el de Sevilla.

Època musulmana[modifica | modifica el codi]

L'any 716 es converteix en capital de l'emirat de l'Àndalus, creixent fins a recuperar part de la grandesa que tenia en època romana. Més tard, sota el califat omeia, va arribar el seu màxim apogeu demogràfic (segons algunes fonts, més d'un milió d'habitants), comercial i cultural. En aquesta època es va acabar la construcció de la Mesquita de Còrdova i es va edificar als seus afores la luxosa ciutat de Madīnat al-Zahrā o al-Madina az-Zahrà. En el terreny cultural es va arribar una gran esplendor, contant, durant el califat d'Al-Hàkam II amb la major biblioteca del món del seu temps.

La república de Qúrtuba o República de Còrdova va ser l’Estat que va sorgir en la ciutat de Qurtuba i els seus voltants arran la desintegració del Califat de Còrdova, en 1031. A primers de 1075, Ibn Ocasha, s’apoderà de Qurtuba i li la va entregar a Yahya ibn Ismail al-Mamun, Emir de Tulaytula. En 1078, Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid, emir d'Ixbíliya tornava a prendre Còrdova fins a la conquesta dels Almoràvits que van assaltar la ciutat el 25 de març de 1091.[1]

Època cristiana[modifica | modifica el codi]

El regne de Còrdova (1590)
Escut d'armes del regne de Còrdova (1590)

Amb els almohades va perdre la seva condició de capital de l'Àndalus. Aquest fet va significar l'inici de la seva llarga decadència, accentuada quan el 1236 va ser conquistada per les tropes cristianes de Ferran III de Castella, integrant-se així dins la Corona de Castella.

Gràcies a la seva conquesta, el 1492 serví de plaça forta per a la conquesta del Regne de Granada per part dels Reis Catòlics, que van establir durant diversos anys la seva cort a la ciutat.

Governants[modifica | modifica el codi]

República de Còrdova
Article principal: República de Qurtuba
Taifa de Còrdova (segona república) 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Viguera Molíns, María Jesús. Los reinos de taifas y las invasiones magrebíes (en castellà). RBA, 2007, p. 132. ISBN 84-473-4815-6.