Regne de Hannover

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Kurfürstentum Braunschweig-Lüneburg
"Kurfürstentum Hannover"

Electorat de Brunswick-Lüneburg
"Electorat de Hanover"

Vassall
(Sacre Imperi Romanogermànic Sacre Imperi Romanogermànic)

Bandera
1708 – 1814 Flag of the Kingdom of Westphalia.svg
Flag of Hanover 1837-1866.svg
de}}}Hannover de}}}Hannover
Bandera Escut
Ubicació de Hannover
Mapa del Hanover, 1905
Capital Hannover
Idioma oficial alemany
Religió Luterana
Forma de govern Monarquia
Elector de Hannover
 • 1708-1727 Jordi I
 • 1727-1760 Jordi II
 • 1760-1814 Jordi III
Història
 • Aprovació formal 1708
 • Batalla de Leipzig 19 d'octubre de 1813
 • Invasió napoleònica 1803
 • Restauració post-napoleònica 1813
 • Congrés de Viena 12 d'octubre de 1814

El Regne de Hannover fou una entitat sobirana de l'Alemanya septentrional al llarg dels segles XVIII i XIX. El seu centre principal era la ciutat de Hannover de qui agafà el nom.

Història[modifica | modifica el codi]

El Principat de Callenberg, una divisió territorial del Ducat de Brunsvic-Lüneburg, fou creat l'any 1432 com a ens sobirà. La divisió dels territoris entre els diferents fills del sobirà era una pràctica habitual al Sacre Imperi Romanogermànic i en trobem exemples paradigmàtics a Saxònia.

Des de l'any 1584 i fins a l'any 1632, Callenberg formà part del Ducat de Brunsvic-Wolfenbüttel i posteriorment adquirí de nou la independència per sota el nom de Ducat de Hannover. L'any 1692 el territori hannoverià adquirí el rang d'electorat.

L'Electorat de Hannover, creat l'any 1692, tenia el privilegi de ser un dels territoris, junt amb Prússia, Bohèmia, el Palatinat, Saxònia, l'Arquebisbat de Magúncia, l'Arquebisbat de Treveris i l'Arquebisbat de Colonia, d'elegir el cap del Sacre Imperi Romanogermànic.

El rei Jordi V de Hannover

Arran de la mort de la reina Anna I de la Gran Bretanya, l'elector de Hannover esdevingué rei de la Gran Bretanya sota el nom de Jordi I de la Gran Bretanya. Des d'aquest moment i fins al 1837 els interessos de Hannover i de la Gran Bretanya caminaren conjuntament sota una única dinastia. Ara bé, el Parlament anglès s'assegurà que cap soldat anglès fos emprat per defensar els interessos de l'Electorat.

Al llarg del segle XVIII la influència de la casa de Hannover cresqué a Alemanya. L'any 1705 rebé el Principat de Lüneburg i l'any 1719 els territoris suecs de Bremen i Verden. Finalment, l'any 1803 arran de la secularització de territoris rebé el Principat-Bisbat d'Osnabrück.

L'any 1803 l'Electorat fou ocupat per l'Imperi Francès que la incorporà en el Regne de Westfàlia des de 1807. L'exèrcit de Hannover fou dissolt però molts soldats emigraren al Regne Unit on es creà una divisió hannoveriana a l'Exèrcit britànic. L'any 1813 l'Electorat fou restaurat i l'any 1814, a través del Congrés de Viena fou elevat a la categoria de Reialme. A més a més, l'Electorat augmentà considerablement en territori adquirint el Bisbat de Hildesheim, la Frísia Oriental, la part septrentional del Bisbat de Münster i part del Comtat de Lingen.

L'any 1837 amb l'accés al tron britànic de la reina Victòria I del Regne Unit i arran del manteniment de la Llei Sàlica al territori de Hannover, pe primera vegada en més de cent anys Hannover tenia un rei diferent a Anglaterra. El primer rei d'aquesta etapa és Ernest August I de Hannover, duc de Cumberland i oncle de Victòria I.

Hannover recolzà a l'Imperi austríac en el marc de la Guerra austroprussiana. La victòria prussiana significà l'annexió de Hannover a Prússia l'any 1866. Altres territoris que patiren la mateixa sort que Hannover foren el Landgravinat de Hessen-Kassel o la ciutat de Frankfurt. Des de 1866 i fins a 1918 fou una província prussiana i l'any 1946 fou incorporat al land de Baixa Saxònia de nova creació i amb capital a Hannover.

Caps d'estat[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Regne de Hannover