Regne de Que

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Regnes neohittites al segle VIII aC

El regne de Que Kue, Kui, Quwê, Qeve, Coa, Kuê o Keveh entre altres transcripcions) fou un estat neohittita del sud de Cilícia, format principalment per les zones planes al sud de les muntanyes del Taure, i fins a les muntanyes Amanus. La seva capital es suposa que era Adana, i Tars també en feia part.

El regne es va fundar després del enfonsament de l'imperi Hittita el 1185 però la seva història es desconeguda. S'hauria anomenat regne dels danudites (que agafaven el nom d'Adana). Azitawatas va fundar un regne vassall a la part nord o més aviat nord-est, amb centre a la moderna Karatepe però la seva datació és molt dubtosa. Per uns fou un territori concedit als emigrants grecs de Troia dirigits per Mopsu i el seu fill Aziwatas, però sembla que l'establiment d'aquest regne semigrec no es pot remuntar tant enrere en el temps. Unes tauletes hittites trobades a la capital hittita parlen d'un Mukshsush (Mopsos?) d'Ahhiyawa (país dels aqueus) i de Madduwattas, un subjecte rebel del rei hittita Arnuwandas III (final del segle XIII aC). Aquestes dades semblarien revelar una emigració grega a Cilícia testimoniada també per les llegendes gregues de manera independent. Fins a la inscripció d'Azatiwatas o Azitawatas, fill de Mukatalas, que va rebre el poder del sobirà (probablement de Que) Awrikku no se'n sap gairebé res. La inscripció fou trobada a les excavacions de Karatepe, que se suposa era la ciutat fundada amb el seu propi nom pel rei vers el segle IX aC. El dunanites eren els habitants de Dunana (Adana) i en fenici apareixen esmentats com danuniyim. La inscripció situa a la dinastia com a descendents de Mopsos. Les emigracions gregues vers el 1200 aC reflectides en mites i llegendes, han estat comprovades per l'arqueologia, i a la llegenda, l'emigració a Cilícia la dirigia Mopsos. No obstant perquè aquestos personatges siguin els mateixos hi ha massa diferència temporal i en tot cas serien descendents i no els primitius; la datació de la inscripció d'Azitawatas al segle IX podria ser errònia però certament no en tres segles i més aviat la majoria s'inclinen per datar la inscripció al final del segle VIII o potser durant el segle VIII. Awrikku ha estat identificat probablement amb Urikki rei de Que (vassall assiri després del 740 aC fins el 732 aC i segurament el esmentat més tard encara com Urik en una inscripció de Sargon II), el que situaria l'existència del regne a la segona meitat del segle VIII aC.

Vers el 859 aC Assíria va atacar Bit Adini on regnava Akhuni; des de Bit Adini el rei Salmanassar III va passar al país de Gurgum (o Gamgum), al nord de Bit Adini, on regnava Matalla, que va pagar tribut; després va passar al regne de Samal (Sam'al) on regnava Khanu o Kha'anu, que era aliat de Sapulumi de Patin, d'Akhuni de Bit Adini i de Sangara de Khati o Karkemish; el rei Khanu fou derrotat al naixement del riu Salvar, al peu de les muntanyes Amanus; després el assiris van creuar l'Orontes i van ocupar la fortalesa d'Alizir, que pertanyia a Sapulumi de Khattim (Khattina o Patin), que va fugir i va atreure a l'aliança contra assíria al rei de Kui o Kati (potser el regne de Que, el nom del rei no està indicat), és a dir la plana cilícia, al rei Pikhiris de Khilikka (Cilícia), o sigui la part muntanyosa, i al rei Bur Anati (But Anat) de Yasbuk (un cap local arameu), però els aliats foren derrotats per Salmanassar III i en la batalla el príncep Bur Anati va caure presoner; 25000 soldats de la coalició van morir, i el territori de la costa del golf d'Issos (Alexandretta) incloent diverses ciutats (Jazaz, Nulia i Butanu) fou assolat. Khilikku i Que van esdevenir regnes tributaris i haurien pagat durant més o menys un segle però a meitat del segle VIII aC eren independents.

Teglatfalassar III va derrotar i imposar altre cop tribut al rei Urikki, després del 740 aC. Des de aquest temps els assiris se'n van adonar que només podien dominar la regió de Cilícia si controlaven Que. Vers el 715 aC els muskhi van ocupar tres ciutats de l'oest de Que, que estaven en mans dels assiris; aquestos van contraatacar i van recuperar la part perduda de Que i segurament van annexionar tot el país fins al modern Göksu (clàssic Calicadnos o Kalykadnos) formant una província. A més de tallar la connexió dels muskhi amb la Mediterrània, el ferro i el plom de les mines de la vall del Göksu, i els productes forestals, principalment cedres, van caure en mans dels assiris. Això va suposar el control més decisiu i durador sobre la plana de Cilícia. Després del 712 aC i abans del 703 aC es va annexionar el país de Khilakku (on regnava la dinastia de Tabal que havia perdut la major part del regne davant dels muskhi o els seus aliats), i el regne d'Ishtunda (Azitawatas) al nord de Que, territoris que foren incorporats a la província assíria de Kue o Kui.

A la mort de Sargon II el 705 els muskhi van donar suport a la revolta de Gurdi de Til-Garimmu, que podria ser el «kulummeu» embolicat en la mort de Sargon II i el intent de Sargon de suprimir les seves activitats (705 aC); Gurdi, aliat als muskhi i a magnats de diversos llocs de Cilícia, hauria unificat parts de Tabal, Azitawadda, Kaska, Meliddu/Kammanu i Que sota la seva autoritat amb centre a Til-Garimmu mentre Assíria va conservar Meliddu (ciutat) i algunes altres fortaleses, i els països de Kummukh, Gurgum i Sam'al; vers el 703 els assiris van recuperar Que i Khilakku. A aquesta darrera la dinastia de Tabal havia conservat el poder i va acceptar de bona gana el protectorat assiri. Això va durar fins el 696 aC quan Khilakku i Que es van perdre a causa d'una revolta dirigida per l'hazanu d'Illubra, una ciutat a Que, de nom Kirua; la revolta hauria abraçat Que, Khilliku i part de Tabal; Senaquerib diu que les comunicacions amb Que estaven tallades pels rebels temporalment, però finalment la revolta fou aplanada. El 695 els assiris van ocupar Til Garimmu, Tars i Ingirra (la grega Ankiale, transcrit Anquiale), i la capital fou destruïda.

Però a la mort de Senaquerib el 681 Khilakku es va tornar a perdre-la junt a Meliddu, a causa dels atacs cimmeris, i els assiris van concentrar la seva estratègia a dominar la plana de Que, i (al nord) Meliddu, deixant la resta abandonada. El 679 aC Que estava sota el seu control. Assarhaddon (680-669) i Assurbanipal (669-631 o 627 aC) van enviar tropes a la regió. El primer va enviar forces el 679 aC en persecució del rei de Sidó Abdu-Milkutti, que hi havia fugit al ser derrotat; era rei Sanduarri, esmentat com a rei de Kundu (Kuinda al golf d'Alexandreta o d'Issos) i Sizu (Sis) Sisu, situada a les muntanyes al nord de Cilícia al que seria el país de Khilakku, era quasi be inabastable per un exèrcit degut a la protecció que oferien les muntanyes, que en menor mesure també protegien Kundu. Així sembla que en aquest temps Que i Khilikku ja estaven unides. Al pujar al tron Assurbanipal s'esmenta que li va enviar regals valuosos un rei de Khilikki anomenat Sandasharme, però no se sap quins territoris dominava. Segurament els assiris van conservar posicions a la plana, potser fins al final del regnat d'Assurbanipal; s'haurien retirat en aquest temps quan el perill cimmeri es va esvair en aquesta zona mentre s'incrementava l'aliança mede-escita-cimmeria a la frontera oriental. Les fonts manquen per aquest període.

Caiguda Nínive el 612 aC apareix a Cilícia un regne unit de la muntanya i la plana (Que) amb capital a Tars (Tarzi) que com hem vist s'hauria anat formant al segle VII aC; el títol que els grecs van donar als seus reis fou suuannassai o syennesis, i el nom del país va derivar en Cilícia. Els primers syennesis coneguts els esmenta Heròdot d'Halicarnàs al segle V aC que explica que el 585 aC el rei i un tal Labynetus de Babilònia (potser el futur rei Nabònides, llavors príncep) van fer un tractat amb Ciaxares de Mèdia. Sembla que el regne es mantenia independent i no era part ni de l'imperi mede ni de l'imperi neobabiloni. El syennesis d'Heròdot va ser succeit per un tal Appuašu, que va aguantar una invasió dels babilonis sota Neriglissar (560-556 aC) vers 557/556 aC; es sospita que la invasió fou deguda a un acostament a Mèdia (tanmateix que Cilícia havia caigut en mans dels medes) però no se saben realment les causes.

Nota sobre la batalla de Qarqar[modifica | modifica el codi]

A la batalla de Qarqar del 854 o 853 aC s'esmenta un contingent de Ga-a-a, que durant anys ses va pensar que era el regne de Que.. Modernament s'ha llançat la hipòtesi ampliament acceptada que Ga-a-a fou un error del escriva per Ga-bal-a-a (Gabalaa = Biblos), que no apareix a la llista a diferència de les altres ciutats fenícies, mentre que Que queda al límits dels aliats contra Assíria. Cal acceptar doncs que Que no va participar llavors a la lluita contra Assíria dels prínceps de Síria.

Reis[modifica | modifica el codi]

  • Urikki (Awrikku?) vers 740-715 aC
  • Sanduarri vers ?-679 aC
  • Sandasharme vers 669 aC

Bibliografia[modifica | modifica el codi]