Regne de Samal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Regnes neohitites i arameus a Síria al segle VIII aC

Samal (Sam'al, moderna Zendjirli) fou un regne neohitita del nord de Síria sorgit probablement amb l'enfonsament de l'imperi hitita el 1185 aC quan poders locals, com Samal, es van fer independents.

La seva història és desconeguda però en tot cas sembla que fou un regne menor sense cap paper rellevant. A partir de l'inici del primer mil·lenni (sinó abans) va començar la penetració aramea.

Al segle IX la situació era encara incerta amb un poder oscil·lant entre luvites i arameus, lluitant ambdós pel control del país. El 854 hi va passar Salmanassar III que va rebre el tribut del rei de Khayani o Khaianu dels Bit Gabbar (Bit Gabar),[1] que era el clan dirigent dels arameus del país, i aquest fet indicaria que ja els reis hitites havien desaparegut. A partir d'aquesta època ja hi ha alguns documents històrics escrits però com que s'utilitzaven materials que no es conserven (papir que només es conserva en climes secs, o pells d'animals) s'han perdut. Administrativament es van seguir les pràctiques hitites. A Samal es va parlar un dialecte arameu amb barreja de fenici, conegut com a samalià. Durant el govern arameu el regne és anomenat com Yaidi, Yaidy, Yaudi, Yaudy, Y'dy, Bit Yaudi, Bit Yahudi, Bit Yahudi, etc. El darrer rei Bar Rakib es titulara només rei de Yaudi però en canvi diu que els seus antecessors foren reis de Samal. Així Yaudi seria el nom arameu de Samal.

Com que el regnat d'Azitawadda no es pot datar amb seguretat no se sap quan però a la inscripció d'aquest rei diu que Samal fou el seu vassall (segona meitat del segle IX vers 840 o 830 aC, com a més probable, però altres el daten a la segona meitat del segle VIII aC?) i el rei Kilammuwa diu que va utilitzar a Assíria contra Azitawadda. A la mort de Salmanassar III (824 aC) hauria deixat de pagar tribut.

El 740 aC, quan Arpad es va rendir als assiris, diversos estats van pagar tribut. La inscripció de Teglatfalassar (745–727 aC) que s'hi refereix, diu: "He rebut tribut de Kushtaspi de Kummukh, de Rezon de Damasc, de Menahem de Samària (Regne d'Israel), d'Hiram de Tir, de Shipitbaal de Biblos, d'Urikki de Que, de Pisiris de Karkemish[2] d'Inil de Hamath, Panammu de Sam'al, de Tarkhulara de Gurgum, de Sulumal de Meliddu, de Dadilu de Kaska, d'Uasurme de Tabal, d'Ushhitti d'Atuna, d'Urballa de Tokhan (Tuwana), de Tuhamme d'Ishtunda, d'Urimme de Khubishna, i de Zabibe la reina d'Aribi".

El 738 aC es va fer una expedició assíria contra Yaudi-Samal, on el rei Azriyau, que feia poc que governava va acabar deposat i un descendent de l'antiga casa reial hitita, Panammuruwa II o Panammu (Panammuwa II) fou posat al tron; el regne va incorporar alguns territoris del veí regne de Gurgum. Per aquest mateix temps també van pagar tribut a Assíria el rei Uassurme (Wasu Sharumush) de Tabal, Ushkhitti d'Atun, Urballa de Tokhan (Tuwana), Tukhammi d'Ishtunda, i Urimmi de Khubishna.

Vers el 733 o 732 aC el rei Panammuwa II de Samal fou assassinat i li va succeir el seu fill Barrakib (Bar Rakib). Vers el 720 aC a la mort de Bar Rakib, el rei Sargon II d'Assíria va annexionar el regne.

Reis[modifica | modifica el codi]

  • Gabbar
  • Bamakh (fill) vers 860 aC
  • Hayanu o Khanu o Kha'anu (fill) vers 860 - 850 aC (segurament el mateix que Khaian de la inscripció del 858 aC)
  • Ša'ûl "el Desitjat" (fill) vers 850 – 840 aC
  • Kilammuwa (germà) vers 840 - 830 aC
  • Panammuwa I (de Sur, nom alternatiu de Tir)
  • Asarja (Azriyau) († 738 aC)
  • Panammuwa II vers 738–733 aC
  • Bar-Rakib vers 733 - vers 720 aC

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. a la inscripció de Kimmaluwa el primer rei arameu és anomenat Gabbar
  2. El 738 aC els assiris es van presentar a Karkemish on fou imposat com a rei Pisiris

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Regne de Samal

Coord.: 37° 06′ 13″ N, 36° 40′ 43″ E / 37.10361°N,36.67861°E / 37.10361; 36.67861