Regne de Taungoo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El regne de Taungoo fou un estat independent del sud de la moderna Birmània, amb capital a la ciutat de Taungoo (Toungoo, Taung-ngu).

Història[modifica | modifica el codi]

Wa-ri-yu, el rei de Martaban, va marxar al nord i va envair la província de Taung-ngu, i va fer presoner a Tha-won-lek-ya, governador de Taungoo per compte de Pagan; el va enviar a Byu, un poble a uns 25 km al sud de Shwe-gyin. Els seus dos fills el 1279 van construir una ciutat als turons, anomenada Taung-ngu, de "taung" que vol dir "turó" i ngu que vol dir projecció". Al mateix temps que els dos prínceps fundaven Taung-ngu un home anomenat Karen-ba va establir una població a la riba oriental del Sittaung que fou anomenada Karen-myo o Ciutat de Karen. Els dos germans van entrar en contacte amb Karen-ba i van acordar fundar conjuntament una nova ciutat, cosa que van portar a terme el 1299, i que es va dir Da-nya-wa-di. Tha-won-gyi fou declarat rei, el seu germà Tha-won-ngay hereu i Karen-ba primer ministre. La decadència de Pagan va afavorir al nou regne que es va poder consolidar.

Tha-won-gyi fou assassinat el 1317 pel seu germà Tha-won-ngay, que va pujar al tron i va morir el 1324; llavors Karen-ba va usurpar el tron; va morir el 1342, i li va succeir el seu gendre Lek-ya-ze-ya-thin-gyaw, del que va passar al seu germà petit Tauk-lek-ya el 1344, però fou enderrocat dos anys després per l'usurpador Thin-pan-ka; aquest va morir el 1363, i li va succeir el seu fill Pyaw-kyi-gyi, que quan va morir el seu pare estava a la cort del rei de Pegu. El nou sobirà va entrar en aliança amb el rei de Pegu (rei dels talaings o mons) llavors enfrontat als reis d'Ava i Prome, aquest darrer independitzat poc abans. Convidat Pyaw-kyi-gyi a anar a Prome fou assassinat en aquesta ciutat però el seu fill Pyaw-kyi-ngay i el seu nebot Saw-ka-det, que l'havien acompanyat, es van poder escapar i al cap de tres mesos van recuperar el tron de mans del regent, que aprofitant les circumstàncies havia usurpat el poder.

Pyaw-kyi-ngay fou proclamat rei el 1370 i el 1374 li va succeir Saw-ka-det, que fou odiat pel seu poble i assassinat el 1378 per un pun-gyi o sacerdot que es va apoderar de la corona. Els súbdits xans es van revoltar i es van apoderar de Taung-ngu aprofitant l'absència del rei que havia anat a Innwa; el rei va retornar i va recuperar la capital i va fer matar a tots els xans. El 1392 li va succeir el seu fill Saw-u, que al cap d'un any fou deposat pel rei d'Ava que va posar al tron a un tal Ta-ra-pya.

Un successor d'aquest això no obstant, va declarar la guerra a Ava i va conquerir diversos regnes feudataris d'aquest. Uns anys més tard es va aliar amb el rei de Pegu el gran Ra-za-di-rit, al que va donar la seva filla en matrimoni, i el 1417 els dos sobirans van atacar Prome; l'exèrcit de Taung-ngu, amb 20.000 soldats, 1000 cavallers i 200 elefants, sota la direcció de Thamaing Pa-yun, va creuar les muntanyes Pegu Yoma; l'exèrcit de Pegu amb 5000 homes i 700 bots sota la direcció de Ba-nya Pa-thein, va pujar el Irauadi. Prome fou conquerida i es va fer un gran botí incloent un elefant reial blanc.

Fins al segle XVI la història fou una continuada interferència al regne dels reis d'Ava i de Pegu, i els reis de Taung-ngu foren poc més que governadors una vegada nomenats per un i altres per l'altre. Vers el 1485 la capital fou traslladada al lloc de la moderna Taung-ngu; la independència del regne va quedar assegurada amb la conquesta d'Ava el 1526. El 1538 un descendent del fundador de la moderna Taung-ngu va assolar el territori de Pegu i fou proclamat rei d'aquest país. Va construir el Palau Daurat de Taung-ngu del que queden les ruïnes, i la pagoda Shwe San-daw Pagoda. Va morir el 1606 i fou succeït pel seu fill Nat-shin-naung-thi-ri-maha-dhamma-raza, el darrer rei independent de Taung-ngu. Pegu fou assolat i tal com el poder d'aquest regna minbava el dels birmans augmentava. Felipe de Brito i Nicote es va apoderar de territoris al delta en nom del rei d'Arakan (1599), i després es va fer independent (1603) i va fer aliança amb el rei de Portugal (1605) i amb Maha-thi-ha-thu-ra-dhamma-raza de Pegu, però enfrontat a Nat-shin-naung-thi-ri-maha-dhamma-raza, va conquerir Taung-ngu. Pegu fou conquerit pels birmans el 1612. Finalment el 1613 el rei Anaukpetlun d'Ava va conquerir la ciutat de Syriam, la capital de Brito, al que va executar i empalar i els portuguesos capturats vius foren enviats a la capital com esclaus. Taung-ngu ja no va tornar a ser independent. La dinastia va emigrar i va fundar una nova dinastia a Ava coneguda com a dinastia Nyaungyan o dinastia restaurada de Toungoo. Anaukpetlun (1605-1628) va aconseguir reunificar el país però sota el seu segon successor Thalun (1629-1648) es va iniciar la descomposició. El 1752 finalment Pegu va enderrocar la dinastia d'Ava.

Llista de reis[modifica | modifica el codi]

  • Tha-won-lek-ya vers 1250-1275
  • Tha-won-gyi 1275-1317
  • Tha-won-ngay 1317-1324
  • Karen-ba 1324-1342
  • Lek-ya-ze-ya-thin-gyaw 1342-1344
  • Tauk-lek-ya 1344-1347
  • Thinkaba o Thinpanka 1347-1363
  • Pyaw-kyi-gyi (Pyanchi) 1363-1370
  • usurpació pel regent, tres mesos 1370
  • Pyaw-kyi-ngay 1370-1374
  • Saw-ka-det 1374-1378
  • Pun-gyi 1378-1392
  • Saw-u 1392-1393
  • Ta-ra-pya 1393-?
  • Thamaing Pa-yun vers 1415-1421
  • Sawluthinhkaya 1421-1436
  • Diversos reis 1436-1471
  • Sithukyawhtin 1471-1482
  • Anarquia 1482-1486
  • Minkyinyo 1486-1531
  • Tabinshwehti 1531-1550
  • Thamindwut 1550
  • Thaminhtau 1550-1551
  • Bayinnaung 1551-1581
  • Nandabayin 1581-1599
  • Felipe de Brito 1599-1613
  • Anaukpetlun 1605-1628, funda la dinastia Nyaungyan o dinastia restaurada de Toungoo.

Dinastia restaurada de Toungoo, a Ava[modifica | modifica el codi]

  • Anaukpetlun 1605-1628, funda la dinastia Nyaungyan o dinastia restaurada de Toungoo.
  • Minredeippa 1628-1629
  • Thalun 1629-1648
  • Pindale 1648-1661
  • Pye 1661-1672
  • Narawara 1672-1673
  • Minredyawdin 1673-1698
  • Sane 1698-1714
  • Taninganwe 1714-1733
  • Mahadammayaza Dipati 1733-1752
  • A Pegu 1752.

Referència[modifica | modifica el codi]