Regne de l'Araucània i la Patagònia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Nova França (desambiguació)».
Regne de l'Araucània i la Patagònia
Bandera del Regne de l'Araucània i la Patagònia Escut del Regne de l'Araucània i la Patagònia
Localització de l'Araucània i la Patagònia
Capital Perquenco
Creació 1860 Independència
Dissolució 1880 Annexió a Xile
Llengua oficial Castellà i mapudungun

El Regne de l'Araucània i la Patagònia, també anomenat la Nova França, va ser proclamat per l'advocat i aventurer francès Orélie-Antoine de Tounens, provinent del Perigord, a la part meridional de l'Amèrica del Sud a mitjan segle XIX. Al mateix temps, la població maputxe local estava ocupada en una lluita desesperada per conservar la seva independència davant l'hostil usurpació econòmica i militar dels governs de Xile i l'Argentina, que cobejaven les terres dels maputxes pel seu potencial agrícola.

Mentre visitava la regió el 1860, Tounens va començar a simpatitzar amb la causa maputxe i els líders d'aquest poble el van escollir com a rei, probablement amb la creença que un europeu podria defensar millor la seva causa. Un cop entronitzat, Orélie-Antoine va establir un govern, va crear una bandera (blava, blanca i verda) i va encunyar monedes per a la nació sota el nom de la Nouvelle France.

Història[modifica | modifica el codi]

Els maputxes o araucans van ser un poble indígena dedicat a l'activitat agrícola i ramadera. Posseïen un caràcter indòmit i guerrer, per la qual cosa van resistir davant les amenaces invasores dels inques, espanyols i fins el mateix govern xilè, que el 1880 els va incorporar a les reserves (fonamentalment agrícoles, creades d'acord amb les seves habilitats per a la terra). Avui dia, els maputxes habiten les terres dels seus avantpassats, tot just superant els 100.000 individus.

Orélie-Antoine de Tounens va arribar el 1858 al port de Coquimbo i, després de passar algun temps a Valparaíso i Santiago, es dirigeix a la zona de l'Araucània des del port de Valdivia. Allà entra en contacte amb el cacic Quilapán, que entusiasma amb la seva idea de fundar un estat per al poble maputxe com a resistència a l'exèrcit xilè, durant l'època final de la Guerra d'Arauco. Quilapán permet l'ingrés de Tounens a les seves terres, el pas de les quals estava prohibit per als huinques (xilens), i el 17 de novembre de 1860 funda el Regne de l'Araucània i se'n proclama rei sota el títol d'Orélie-Antoine I. Durant els dies següents, Tounens promulga la constitució del regne i, el 20 de novembre del mateix any, declara l'annexió de la Patagònia, establint com a límits el riu Biobío al nord, l'oceà Pacífic a l'oest i l'oceà Atlàntic a l'est, des del riu Negro fins a l'estret de Magallanes, límit austral del Regne.

Tounens viatja a Valparaíso per donar a conèixer el seu país al govern de Xile sota la presidència de Manuel Montt, el qual no reconeix el nou estat. Després de tornar a l'Araucània, el govern xilè ordena l'arrest de Tounens per pertorbació de l'ordre públic. Un criat el lliura a la vora del riu Malleco, el gener del 1862, des d'on és traslladat a Nacimiento i després a Los Ángeles, on és condemnat a reclusió en un manicomi. El cònsol francès aconsegueix treure-l'en i acaba exiliat a Europa.

Al vell continent, Orélie Antoine I promociona la seva aventura i rep el suport d'alguns empresaris per finançar un segon viatge, el qual és concretat a finals del 1869. No obstant això, durant aquests anys, el govern xilè havia realitzat maniobres de coerció al territori per tal d'incorporar-lo a la República, raó per la qual Tounens no va ser rebut amb el suport anterior i va haver de fugir a Buenos Aires. Després d'intentar dos ingressos novament el 1874 i el 1876, va morir el 17 de setembre de 1878.

Orélie-Antoine I

En morir sense hereus, un dels seus amics, Gustave-Aquille Laviard, se'n va proclamar successor i va sol·licitar ajuda al president dels Estats Units, Grover Cleveland, per a l'alliberament del seu regne, la qual va ser rebutjada.

Des de llavors, es va establir un govern a l'exili a París no reconegut per cap altre estat i que en l'actualitat ven segells de correus, monedes i títols de noblesa sota la denominació del Regne de l'Araucània i la Patagònia. El seu actual líder, Philippe Paul Alexandre Henry Boiry (sota el títol de «Príncep Felip»), ha tingut contactes amb alguns líders maputxes.

Monarques[modifica | modifica el codi]

Després de la mort d'Aquil·les I, aquest és succeït pel seu fill Antoni II. No obstant això, la seva primerenca mort obliga a la formació d'un Consell de Regència que nomenan Georges Sénéchal de la Grange com a successor, el qual declina assumir el títol de rei, amb què en teoria s'acaba la reialesa. No obstant això, segons el que exposa Phillippe Boiry, el títol hauria estat heretat per Laure Thérèse Cros, filla d'Antoni II, que l'hauria lliurat al seu fill, Jacques Alexandre Antoine Bernard, el qual l'hauria atorgat voluntàriament a Philippe Boiry. La principal evidència esgrimida és una carta de successió que, no obstant això, no té el nom del successor.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Regne de l'Araucània i la Patagònia

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Braun Menéndez, Armando. El reino de Araucanía y Patagonia. Buenos Aires: Editorial Francisco de Aguirre, 1973.
  • Galatoire, Adolfo José. «Reyes franceses para la Patagonia», dins Todo es Historia, número 8 (Buenos Aires, 1967).
  • Galatoire, Adolfo José. Quién fue el rey de la Patagonia. Buenos Aires: Editorial Plus Ultra, 1972.
  • Lepot, François (pseudònim d'Enrique Oliva). El rey de Araucania y Patagonia. Buenos Aires: Ediciones Corregidor, 1995.
  • Príncep Felip I de l'Araucània. Histoire du royaume d'Araucanie (1860-1979): Une dynastie de princes français en Amérique Latine. París: SFA, 1989.