Regne grec de Bactriana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Regne grec de Bactriana
Greco-BactrianKingdomMap.jpg
225 aC – 125 aC Indo-Greeks 100bc.jpg
Ubicació de
Màxima extensió aproximada del Regne Greco-Bactrià el 180 aC, incloses les regions de Tapúria i Traxiana a l'oest, Sogdiana i Fergana al nord, Bactriana i Aracòsia al sud.
Capital Balkh
Ai-Khanoum
Idioma oficial Grec
Bactrià
Religió Déus grecs
budisme
Forma de govern Monarquia
Història
 • Establiment 225 aC
 • Dissolució 125 aC
Àrea : Bactriana, Sogdiana, Pàrtia

El regne grec de Bactriana fou un estat instal·lat a Bactriana i Sogdiana al nord de l'actual Afganistan i part de l'Àsia Central vers el 250 aC fins al 125 aC. Al seu costat, el regne grec de l'Índia es va establir vers el 180 aC i va durar fins vers l'any 10.

Independència de l'Imperi Selèucida (vers 245 aC)[modifica | modifica el codi]

El governador selèucida de Bactriana, Sogdiana i Margiana, Diodot, es va independitzar dels selèucides vers el 245 aC, durant el regnat d'Antíoc II Theós que es trobava en guerra amb Egipte. Va consolidar el seu poder i es va estendre territorialment cap a l'est (l'Índia) i l'oest (Ariana). Les ciutats principals foren Bactra, Darapsa i després Eucratídia (del nom del seu governant el rei Eucràtides).

Gairebé al mateix temps, el sàtrapa de Pàrtia, Andràgores, que s'havia proclamat també rei, fou enderrocat per Arsaces I, rei dels parts que es va apoderar de Pèrsia tallant el contacte dels bactrians amb els grecs occidentals de l'Imperi.

A Diodot li va succeir el seu fill Diodot II, que es va aliar als parts en contra de Seleuc II Cal·línic

La dinastia Eutidèmida (230 aC)[modifica | modifica el codi]

Eutidem de Magnèsia, probablement sàtrapa de Sogdiana, va enderrocar Diodot II vers el 230 aC i va iniciar una nova dinastia. Els seus dominis arribaven a Alexandria Ultima.

Conflicte amb l'Imperi Selèucida i l'Imperi Part[modifica | modifica el codi]

Antíoc III el gran va atacar Bactriana vers el 210 aC amb 10000 cavallers i va guanyar la batalla d'Arios (Hari Rud) però Eutidem va resistir un setge de dos anys a Bactra fins que Antíoc va decidir reconèixer-lo com a sobirà i va casar a un filla seva amb el fill del rei, Demetri (després Demetri I de Bactriana).

Després de la sortida dels selèucides, el regne de Bactriana va iniciar la seva expansió a zones del nord-est d'Iran fins a Pàrtia, que probablement foren les satrapies de Tapúria i Traxiane.

Cultura grega a Bactriana[modifica | modifica el codi]

Els grecs de Bactriana van mantenir els contactes amb el món hel·lènic del Mediterrani i amb l'Índia. Les ciutats principals, com Ai-Khanum (potser Alexandria de l'Oxus) o Bactra (Balkh) tenien una forta cultura hel·lenística. El 145 aC Bactra fou incendiada per una invasió dels nòmades i no fou restaurada. S'han trobat moltes restes de cultura hel·lenística, com algun gimnàs, cases de tipus grec amb columnes i patis, columnes corínties i escultures. El regne va desplaçar el seu centre cap a l'Índia.

Expansió[modifica | modifica el codi]

Contactes amb Àsia Oriental i Central i amb Xina[modifica | modifica el codi]

Eutidem des d'Alexandria Ultima va dirigir probablement expedicions cap a Kashgar i Urumchi el que va portar als primers contactes amb la Xina vers el 220 aC. Al nord de Tien Shan s'han trobat estàtues gregues i s'han detectes influències gregues en l'art Han. Els bactrians del seu costat van fabricar monedes de níquel-crom, que només eren conegudes pels xinesos. L'explorador xinès Zhang Qian va visitar Bactriana el 126 aC i va informar de la presència de productes xinesos als mercats. Missions xineses foren enviades a la zona obrint la Ruta de la Seda a finals del segle II aC.

Contactes amb Índia (250–180 aC)[modifica | modifica el codi]

L'emperador Chandragupta, de la dinastia Maurya havia reconquerit el nord-oest de l'Índia després de la mort d'Alexandre, però des de llavors hi va haver freqüents contactes i matrimonis mixtes amb els grecs. Els reis maurya tenien ambaixadors grecs a la seva cort. El nét de Chandragupta, Asoka, es va convertir al budisme que va intentar estendre cap a Bactriana vers el 250 aC. Els edictes d'Asoka esmenten els reis grecs occidentals. La població grega es va convertir al budisme en els següents anys, i alguns van ser monjos budistes. Climent d'Alexandria que va ser a Bactriana al segle II reconeix la influència budista.

Expansió cap a l'Índia (després del 180 aC)[modifica | modifica el codi]

Demetri I de Bactriana, fill d'Eutidem, va iniciar l'expansió cap a l'Índia vers el 180 aC, després de la desaparició del regne dels Maurya que havia estat eliminat per la dinastia Sunga. Demetri hauria arribat fins a Pataliputra (moderna Patna). L'expansió es va completar en uns cinc anys i va portar a l'establiment del Regne Indogrec, que fou de religió budista. Entre els seus reis cal destacar a Menandre I.

Usurpació d'Eucràtides[modifica | modifica el codi]

A Bactriana el general Eucràtides, potser un general de Demetri de Bactriana o un cap que tenia el suport selèucida, va enderrocar la dinastia eutidemida vers el 170 aC probablement destronant a Antímac I i Antímac II. La branca índia va intentar recuperar el control. Un rei de la branca índia, Demetri, probablement Demetri II, va anar a Bactriana amb 60000 homes però aparentment fou derrotat i mort i Eucràtides es va apoderar de part del regne indogrec. Va fer una campanya al nord-oest de l'Índia i va governar un extens domini probablement fins al riu Jhelum al Panjab, però finalment fou rebutjat pel rei indogrec Menandre I que va aconseguir reunificar el regne. Justí explica que Eucràtides fou mort al camp de batalla junt amb el seu fill associat al tron, que podria ser Eucràtides II o Heliocles I.

Derrota contra els parts[modifica | modifica el codi]

Al mateix temps, a l'occident del regne, Eucràtides fou derrotat pel rei part Mitridates I de Pàrtia el Gran, probablement aliat als prínceps eutidemides. Mitridates I es va apoderar dels territoris a l'oest del riu Àrios (la Tapúria i la Traxiane). El 141 aC els grecobactrians es van aliar al rei selèucida Demetri II Nicàtor en contra dels parts. L'historiador Orosi explica que Mitridates I de Pàrtia va poder ocupar cap al final del seu regnat, les regions entre el riu Indus i el riu Hidaspes (vers 138 aC), però a la seva mort el 136 aC aquestes conquestes es van perdre.

Heliocles I al final del seu regnat fou derrotat per l'oest i per l'est i les invasions nòmades pel nord van acabar amb el regne.

Invasions nòmades[modifica | modifica el codi]

Expansió Yuezhi (vers 162 aC)[modifica | modifica el codi]

Segons les cròniques Han, després d'una gran derrota dels Hsiung Nu (Huns), els nòmades Yuezhi van emigrar cap a la conca del Tarim, a l'oest, i van creuar el que les cròniques anomenen la civilització urbana de Ta Yuan que podrien ser les ciutats gregues de la Vall de Ferghana i es van establir al nord de l'Oxus en els moderns Uzbekistan i Kazakhstan, al nord dels territoris grecs. La civilització urbana Ta Yuan va romandre poderosa i va mantenir contactes amb Xina des del 130 aC. L'ocupació dels Yuezhi de les terres al nord de l'Oxus s'hauria produït durant el regnat d'Eucràtides, que estava ocupat a l'Índia contra la branca indogrega.

Escites (vers 140 aC)[modifica | modifica el codi]

Vers el 140 aC els escites orientals o saces (sacae) també saka, van emigrar al sud, pressionats pels Yuezhi, i van entrar a Pàrtia i Bactriana. La invasió a Pàrtia està millor documentada i se sap que van atacar Merw, Hecatòmpolis i Ecbatana. El rei Fraates II de Pàrtia (136-127 aC), fill de Mitridates I, va ser derrotat tot i l'ajut de forces mercenàries gregues al seu servei després de la derrota d'Antíoc VII Sidetes (o Evergetes, 138 aC-129 aC), i va morir en la lluita (127 aC). El seu oncle i successor Artaban II de Pàrtia (127-124 aC) fou mort en lluita contra la tribu escita dels tocaris. La invasió a Bactriana és menys coneguda i testimoniada només per restes arqueològiques: la destrucció de la ciutat d'Ai Khanum està datada en aquesta època. Els escites es van desplaçar a l'est i al sud per l'Afganistan i l'Índia. Un establiment escita s'ha trobat a Tillia Tepe al nord-oest de l'Afganistan.

Segona onada dels Yuezhi (120 aC)[modifica | modifica el codi]

Quan el xinès Zhang Qian va visitar els dominis dels Yuezhi el 126 aC intentant obtenir la seva aliança contra els Hsiung Nu, els va trobar establerts tant al nord de l'Oxus com al sud del mateix riu, és a dir per tota Bactriana. Diu que tenien una força considerable de entre cent mil i dos-cents mil guerrers a cavall, amb arcs. El mateix viatger explica que havien ocupat el país de Dàxia (Bactriana) i s'havien apoderat de la cort del rei del país al nord del riu Gui (Oxus) i afegeix que tot el país estava sota el seu jou i que no tenia un sol rei sinó molts petits caps de les ciutats, i el poble no volia la guerra però era hàbil al comerç. La capital l'anomena Lanshi (equivalent a Bactra), on diu que hi havia un gran mercat.

Vers el 120 aC les invasions des del nord dels Wusun ven empènyer als Yuezhi i aquestos als escites que es van desplaçar cap a l'Índia (Indoescites). Les fonts clàssiques també fan esment d'aquestes invasions.

El rei Heliocles va abandonar Bactriana i va establir la seva capital a la Vall de Kabul des on va governar sobre la part índia dels seus territoris. Fou el darrer rei grec de Bactriana, però alguns dels seus descendents van dominar encara un territori més enllà de l'Hindú Kush (Paropamisades), formant la part occidental del Regne Indo-grec. El darrer d'aquestos reis fou Hermes o Hermaeos que va governar fins vers el 70 aC, quan el seu territori fou envaït una altra vegada pels Yuezhi que van dominar la regió, subsistint els grecs encara al Panjab fins a l'any 10 (dC).

Els Yuezhi van romandre a Bactriana per més d'un segle i es van hel·lenitzar parcialment doncs van adoptar l'alfabet grec per escriure la seva llengua, i les seves monedes van seguir l'estil de les monedes grecobactrianes i foren escrites en grec. Vers el 12 aC van emigrar cap al nord de l'Índia on van establir l'Imperi Kushana.

Regnes i reis[modifica | modifica el codi]

Moltes de les dates, territoris i relacions entre els reis estan basades en la numismàtica i algunes fonts clàssiques. La llista de reis que segueix està basada en la més moderna i extensiva anàlisi feta per Osmund Bopearachchi (Monnaies Gréco-Bactriennes et Indo-Grecques, Catalogue Raisonné, 1991).

Dinastia de Diodot[modifica | modifica el codi]

Va governar a Bactriana, Sogdiana, la Vall de Fergana i Aracòsia:

Dinastia d'Eutidem[modifica | modifica el codi]

Va governar sobre Bactriana, Sogdiana, la Vall de Fergana i Aracòsia.

  • Eutidem I vers 223 aC- 200 aC, va enderrocar a Diodot II.
  • Demetri I vers 200-170 aC, fundador del regne Indogrec, fill d'Eutidem (es va establir a l'Índia i va fundar el Regne Indogrec deixant el govern del Regne grec de Bactriana al seu fill)
  • Eutidem II vers 180-170 aC, Probablement fill de Demetri
  • Antímac I de Bactriana vers 170-165 aC, germà de Demetri I, oncle d'Eutidem II.

Dinastia d'Eucràtides[modifica | modifica el codi]

Va governar a Bactriana i Sogdiana

Branca dels Paropamisades[modifica | modifica el codi]

El govern de Paropamisades, Aracòsia, Gandhara, i el Panjab va passar a Pantaleó, probable germà de Demetri I de Bactriana.

Es restableix una branca vers el 135 aC

Regne Indogrec[modifica | modifica el codi]

Reis a Ghandara[modifica | modifica el codi]

Branca del Panjab Occidental[modifica | modifica el codi]

Branca establerta vers 95 aC

Branca del Panjab Oriental[modifica | modifica el codi]

Establerta en territoris conquerits vers el 80 aC

Coord.: 36° 45′ N, 66° 55′ E / 36.750°N,66.917°E / 36.750; 66.917

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Regne grec de Bactriana