Regulació insular de les Antilles Neerlandeses

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Regulació insular de les Antilles Neerlandeses (en neerlandès: Eilandenregeling Nederlandse Antillen o ERNA) és una llei neerlandesa que descriu l'autonomia dels diferents territoris insulars de les Antilles Neerlandeses. Fou sancionada per reial decret el 3 de març de 1951 i es mantingué en vigència, amb esmenes de reforç, fins a la dissolució de les Antilles Neerlandeses el 10 d'octubre de 2010.[1] Juntament amb la Constitució de les Antilles Neerlandeses, la Regulació insular descriu la fundació del govern de les illes.El fet que la Constitució de les Antilles Neerlandeses depengués de la Regulació insular, i que la Regulació insular fos més antiga que la Constitució, ha portat a molts acadèmics a descriure les Antilles com un acord federal.[2]

Territoris insulars[modifica | modifica el codi]

Bandera Nom Capital Àrea (km²) Notes
Curaçao Curaçao Willemstad 444
Bonaire Bonaire Kralendijk 288
Sint Maarten Sint Maarten Philipsburg 34 Formaren part de les illes de Sotavent fins l'1 de gener de 1983
Sint Eustatius Sint Eustatius Oranjestad 21
Saba Saba The Bottom 13
Aruba Aruba Oranjestad 193 Emancipada l'1 de gener de 1986
Antilles Neerlandeses Antilles Neerlandeses Willemstad 993

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Overheid.nl - KONINKLIJK BESLUIT van 3 maart 1951, houdende de eilandenregeling Nederlandse Antillen (neerlandès)
  2. C. Borman: Het Statuut voor het Koninkrijk, Deventer: Kluwer, 2005, pàg. 56. (neerlandès)