Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi

De Viquipèdia

(S'ha redirigit des de Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi)

Sala de l'Acadèmia a la Llotja

La Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi és una institució cultural radicada a Barcelona, originada el 1775, en ser fundada per part de la Junta de Comerç anomenada inicialment com Escola Gratuïta de Disseny.

Actuà com una acadèmia sota diversos noms fins que el 1849 prengué oficialment el nom d'Acadèmia Provincial de Belles Arts de Barcelona. L'Escola de Belles Arts s'independitzà de l'Acadèmia l'any 1900 i actualment està bifurcada entre la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i l'Escola Superior de Disseny i d'Art Llotja. El 1930 deixà el seu caràcter "provincial" i esdevingué d'àmbit català i les seves funcions principals són tenir cura del patrimoni català i de la seva difusió.

[edita] Museu i fons documentals

A part de les tasques docents que s'hi feien, l'Acadèmia intervingué activament en la vida cultural del país, especialment, en època napoleònica, obrí al públic la seva col·lecció artística, enriquida amb incorporacions recents, esdevenint així el primer museu d'art de Catalunya. Amb motiu de la crema de convents del 1835, l'Acadèmia salvà moltes pintures i les incorporà al seu museu, i posteriorment aquest s'enriquí amb nombroses donacions i també compres. Aquest Museu, amb prop de set-centes pintures, i nombroses escultures, dibuixos i gravats, és el principal actiu de l'Acadèmia, i diverses de les seves peces més destacades són en dipòsit al MNAC a altres museus, bé que el gruix de la col·lecció és a la seu de la institució, a l'edifici de la Llotja de Mar de Barcelona.

Entre els artistes representats al Museu hi ha pintors com Annibale Carracci, Orazio De Ferrari, Francisco Pacheco, Joan Ribalta, Pierre Mignard, Placido Costanzi, Antoni Viladomat, Francisco Preciado de la Vega, Mariano Salvador Maella, Salvador Molet, Pere-Pau Muntanya, Vicente López, Francesc Rodríguez Pusat, Joseph Flaugier, Francesc Lacoma i Sans, Francesc Lacoma i Fontanet, Ramon Planella, Salvador Mayol, Vicent Rodes, Josep Arrau, Pelegrín Clavé, Federico de Madrazo, Antonio Maria Esquivel, Claudi Lorenzale, Josep Mirabent, Joaquim Espalter, Marià Fortuny, Lluís Rigalt, Ramon Martí Alsina, Benet Mercadé, Vicenç Genovart i Alsina, Francesc Miralles, Antoni Caba, Simó Gómez, Auguste Hénault, Fèlix Mestres, Rafael Durancamps, Montserrat Gudiol i Corominas o Modest Cuixart; escultors com Damià Campeny, Antoni Solà, Manuel Vilar, Frederic Marès,Josep Maria Subirachs o Domènec Fita. Hi ha també àmplies col·leccions de dibuixos de Pau Milà i Fontanals i de Lluís Rigalt, o de projectes arquitectònics de Josep Oriol Mestres.

Té una important biblioteca i l'arxiu de la mateixa entitat, que acumula també el de l'antiga Comissió de Monuments.

Ha fet diverses publicacions, especialment catàlegs i estudis sobre els seus fons, els discursos dels acadèmics i un butlletí que actua com a publicació periòdica erudita.

[edita] Acadèmics

Els acadèmics es reparteixen entre les seccions de Pintura, Escultura, Arquitectura, Música i Arts Sumptuàries. Dins cada secció hi ha una quota d'acadèmics artistes, una altra d'historiadors o teòrics, i un protector, que ha de vetllar per les necessitats materials de la seva secció. Els acadèmics que tenen veu i vot són els numeraris, però també hi ha els supernumeraris (els que per edat o impossibilitat no poden participar en les tasques de la institució), els corresponents (que representen l'Acadèmia en poblacions allunyades de la seva seu) i els honoraris.

La secció de Música ampara l'Institut de Musicologia Josep Ricart i Matas, vinculat a la Universitat Autònoma de Barcelona, que té biblioteca pròpia i fa publicacions a part de les comuns de l'Acadèmia.

Entre els acadèmics numeraris històrics hi ha noms molt representatius com Damià Campeny, Lluís Rigalt, Claudi Lorenzale, Pau i Manuel Milà i Fontanals, Elies Rogent, Ramon Martí Alsina, Josep Oriol Mestres, Josep Lluís Pellicer, Josep Torras i Bages, Antoni Rubió i Lluch, Eusebi Güell i Bacigalupi, Lluís Domènech i Montaner, Modest Urgell, Bonaventura Bassegoda i Amigó, Raimon Casellas, Enric Sagnier, Joan i Josep Llimona, Lluís Masriera, Apel·les Mestres, Dionís Baixeras, Lluís Plandiura, Eusebi Arnau, Josep Puig i Cadafalch, Manolo Hugué, Joaquim Mir, Xavier Nogués, Joaquim Sunyer, Feliu Elias, Enric Casanovas, Josep Clarà, Joan Rebull, Josep i Frederic Mompou, Frederic Marès, Eduard Toldrà, Joaquim Renart, Joaquim Folch i Torres, Agustí Duran i Sanpere, Joan Subias i Galter, Joan Ainaud de Lasarte, Llucià Navarro i Rodón, Rafael Benet, Joan-Antoni Maragall i Noble, Josep Gudiol Ricart, José Antonio Coderch, Pere Pruna, Josep Roca-Sastre, Xavier Busquets, Enric Jardí i Casany, Xavier Montsalvatge, Eduard Ripoll i Perelló, Rafael Santos Torroella, Joaquim Homs o Joan-Josep Tharrats.