Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques va ser creada, als vint dies d'aprovar-se la Llei d'Instrucció Pública, per Reial decret del 30 de setembre de 1857 durant el regnat d'Isabel II d'Espanya. L'objectiu perseguit va ser reunir entorn d'un model similar a l'inspirat per la Reial Acadèmia de la Història al moviment polític i social de l'època. Així es van incorporar destacats membres de l'època isabelina com el progressista Salustiano Olózaga o els més moderats Juan Bravo Murillo i Modesto Lafuente, al costat d'investigadors de les ciències socials.
La Directiva de l'Acadèmia està composta per un President i cinc membres més que exerceixen les funcions executives i vetllen pel compliment dels Estatuts i el Reglament. La Junta la componen els acadèmics i les seves funcions són l'elecció de la Directiva i del President per un període de tres anys i distribuir als acadèmics en les comissions i seccions, que en 2006 eren les de Ciències Filosòfiques, Ciències Polítiques i jurídiques, Ciències Socials i Ciències Econòmiques. A més de les permanents, l'Acadèmia pot crear comissions provisionals per a assumptes específics i posseïx una biblioteca amb més de cent mil volums, estant situada la seva seu en Madrid, en la Casa y Torre de los Lujanes.
Al llarg de la seva història han estat membres de l'acadèmia polítics i juristes com Francisco Martínez de la Rosa, Antonio Alcalá Galiano, Antonio Cánovas del Castillo, el Comte de Toreno, Julián Besteiro, Faustino Rodríguez-San Pedro, i altres personalidats de distintes especialidats de les Ciències Socials com Antonio Cavanilles, Marcelino Menéndez y Pelayo, José Ortega y Gasset, Joaquín Ruiz-Giménez Cortés y Salvador de Madariaga.
En 2006 estava presidida per Enrique Fuentes Quintana i destaquen entre els seus membres Manuel Fraga Iribarne, Manuel Jiménez de Parga, Marcelino Oreja Aguirre, Gregorio Peces-Barba i Antonio María Rouco Varela, entre altres.
Acadèmics numeraris per ordre alfabètic (2007) [modifica]
- Mariano Álvarez Gómez
- José Barea Tejeiro
- Heliodoro Carpintero Capell
- Pedro Cerezo Galán
- Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo
- Salustiano del Campo Urbano
- Fabián Estapé
- Sabino Fernández Campo
- Manuel Fraga Iribarne
- Enrique Fuentes Quintana
- José Luis García Delgado
- Alejandro García Nieto
- Olegario González de Cardedal
- Jesús González Pérez
- Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón
- Manuel Jiménez de Parga
- Landelino Lavilla Alsina
- Carmelo Lisón Tolosana
- Alfonso López Quintás
- Pablo Lucas Verdú
- Alejandro Nieto García
- Dalmacio Negro Pavón
- Marcelino Oreja Aguirre
- Gregorio Peces-Barba Martínez
- José Luis Pinillos Díaz
- Luis Ángel Rojo
- Antonio María Rouco Varela
- José Ángel Sánchez Asiaín
- José María Segovia de Arana
- Julio Segura Sánchez
- José María Serrano San
- Pedro Schwartz
- Jaime Terceiro Lomba
- Julio Iglesias de Ussel
- Juan Vallet de Goytisolo
- Juan Velarde Fuertes
Bibliografia [modifica]
- Miguel Martorell Linares: De ciencias sociales y ángeles custodios: la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas en la guerra civil y la autarquía, Historia y Política, núm. 8, 2002/2, pp. 229-252.
