Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La seu de l'Acadèmia, obra de l'arquitecte modernista Domènech i Estapà situada a la Rambla de Barcelona.

La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB) és una acadèmia situada a Barcelona, fundada el 1764[1] com a societat literària i que actualment acompleix les funcions de l'estudi de les Ciències, en especial a l'àmbit de Catalunya.

Nom i història de l'entitat[modifica | modifica el codi]

L'acadèmia té els seus orígens en la Conferència Fisico-matemàtica Experimental fundada el 1764 a Barcelona. Fou el seu primer president Francesc Subiràs. L'any següent es fundà com a institució acadèmica a l'aprovar-se els estatuts i passà a anomenar-se Reial Conferència Físico-Matemàtica Experimental. Posteriorment, el 1770, Carles III d'Espanya va donar-li un nou estatus al nomenar-la Real Academia de Ciencias Naturales y Artes, que tractaria els afers relatius al Principat de Catalunya. Finalment el 1887 canvià definitivament el nom per assolir l'actual de Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts.[2]

La seva funció original era reunir els científics catalans per presentar i discutir els avenços científics que es donaven al món. En algunes èpoques l'acadèmia també es dedicà a impartir classes. A partir del 1891 es féu càrrec del Servei Horari i el 1904 va fundar l'Observatori Fabra.[2]

El Govern de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi el 2014.[3]

Biblioteca i Observatori Fabra[modifica | modifica el codi]

L'Acadèmia disposa d'una biblioteca amb més de cent mil volums que és considerada una de les més importants d'Espanya per l'abundància d'obres científiques de més de tres segles, un arxiu històric i un complex compost de l'observatori astronòmic Fabra, inaugurat el 1904, amb equips astronòmics, sismològics i meteorològics.

El 1835 començà a editar les Memorias de l'entitat, que més endavant va passar a ser un Boletín.[2]

Seu[modifica | modifica el codi]

Façana de l'edifici. Al pis superior hi ha la seu de l'acadèmia, mentre que als baixos hi ha el Teatre Poliorama.

La seu de l'Acadèmia és obra de l'arquitecte modernista Domènech i Estapà. Les escultures de la façana són obra de Manuel Fuxà. Està situada a la Rambla de Barcelona. Des de 1899 els baixos van ser ocupats per un cinema, que posteriorment es va convertir en l'actual Teatre Poliorama.

El 4 de març de 2014 va ser declarat bé cultural d'interès nacional (BCIN), en la categoria de monument històric, pel Govern de la Generalitat de Catalunya[4]

Presidents[modifica | modifica el codi]

Conferencia Phisico-Mathematica Experimental[modifica | modifica el codi]

Real Conferencia Física[5][modifica | modifica el codi]

Real Academia de Ciencias y Artes[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Real Academia de Ciencias y Artes, "Año académico de 1921 a 1922; Nómina del personal académico". Exemplar dipositat a la Biblioteca de la Universitat de Toronto Disponible en línia.

Referències i notes[modifica | modifica el codi]

  1. «La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona celebra el 250 aniversari». Europa Press. [Consulta: 17 gener 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; p. 4
  3. «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 27 persones i 15 entitats». Web oficial de la Generalitat de Catalunya, 1 d'abril del 2014.
  4. «El Govern declara bé cultural d'interès nacional diferents conjunts arquitectònics». Comunicació del Govern. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 5 març 2014].
  5. Nota: D'acord amb l'establert per la Reial Cèdul·la de 17 de desembre de 1765, el President nat d'aquesta Corporació era el Capità General del Principat de Catalunya, essent electiu només el càrrec de Vicepresident, que exercia ordinàriament les funcions de President efectiu. L'any 1820, amb motiu del restabliment de la Constitució de 1812, la Presidència passà a correspondre al "Jefe político de Cataluña". Abolida de nou la Constitució de 1812 el dia 1 d'octubre de 1823, la Presidència tornà a correspondre al Capità General de Catalunya. El 1835 la Presidència passa al Governador Civil de Barcelona, fins que el 1836 queda abolida la presidència nata per part de l'Autoritat superior de Catalunya. Per tant, els resenyats com a presidents fins al 1836, en realitat tenien el càrrec de Vicepresident. Vid. Real Academia de Ciencias y Artes, Año académico de 1921 a 1922; Nómina del personal académico" (citat a Bibliografia)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 41° 23′ 2.73″ N, 2° 10′ 14.67″ E / 41.3840917°N,2.1707417°E / 41.3840917; 2.1707417