Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La seu de l'Acadèmia, obra de l'arquitecte modernista Domènech i Estapà situada a la Rambla de Barcelona.

La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona és una acadèmia situada a Barcelona, fundada el 1764 com a societat literària i que actualment acompleix les funcions de l'estudi de les Ciències, en especial a l'àmbit de Catalunya.

Taula de continguts

Nom i història de l'entitat [modifica]

L'acadèmia té els seus orígens en la Conferència Fisico-matemàtica Experimental fundada el 1764 a Barcelona. Fou el seu primer president Francesc Subiràs. L'any següent es fundà com a institució acadèmica a l'aprovar-se els estatuts i passà a anomenar-se Reial Conferència Físico-Matemàtica Experimental. Posteriorment, el 1770, Carles III d'Espanya va donar-li un nou estatus al nomenar-la Real Academia de Ciencias Naturales y Artes, que tractaria els afers relatius al Principat de Catalunya. Finalment el 1887 canvià definitivament el nom per assolir l'actual de Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts.[1]

La seva funció original era reunir els científics catalans per presentar i discutir els avenços científics que es donaven al món. En algunes èpoques l'acadèmia també es dedicà a impartir classes. A partir del 1891 es feu càrrec del Servei Horari i el 1904 va fundar l'Observatori Fabra.[1]

Biblioteca i Observatori Fabra [modifica]

L'Acadèmia disposa d'una biblioteca amb més de cent-mil volums que és considerada una de les més importants d'Espanya per l'abundància d'obres científiques de més de tres segles, un arxiu històric i un complex compost de l'observatori astronòmic Fabra, inaugurat el 1904, amb equips astronòmics, sismològics i meteorològics.

El 1835 començà a editar les Memorias de l'entitat, que més endavant va passar a ser un Boletín.[1]

Seu [modifica]

Façana de l'edifici. Al pis superior hi ha la seu de l'acadèmia, mentre que als baixos hi ha el Teatre Poliorama.

La seu de l'Acadèmia és obra de l'arquitecte modernista Domènech i Estapà. Les escultures de la façana són obra de Manuel Fuxà. Està situada a la Rambla de Barcelona. Des de 1899 els baixos van ser ocupats per un cinema, que posteriorment es va convertir en l'actual Teatre Poliorama.

Presidents [modifica]

Conferencia Phisico-Mathematica Experimental [modifica]

Real Conferencia Física[2] [modifica]

Real Academia de Ciencias y Artes [modifica]

Vegeu també [modifica]

Bibliografia [modifica]

  • Real Academia de Ciencias y Artes, "Año académico de 1921 a 1922; Nómina del personal académico". Exemplar dipositat a la Biblioteca de la Universitat de Toronto Disponible en línia.

Referències i notes [modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Diccionari d'Història de Catalunya ; ed. 62 ; Barcelona ; 1998 ; p. 4
  2. ↑ Nota: D'acord amb l'establert per la Reial Cèdul·la de 17 de desembre de 1765, el President nat d'aquesta Corporació era el Capità General del Principat de Catalunya, essent electiu només el càrrec de Vicepresident, que exercia ordinàriament les funcions de President efectiu. L'any 1820, amb motiu del restabliment de la Constitució de 1812, la Presidència passà a correspondre al "Jefe político de Cataluña". Abolida de nou la Constitució de 1812 el dia 1 d'octubre de 1823, la Presidència tornà a correspondre al Capità General de Catalunya. El 1835 la Presidència passa al Governador Civil de Barcelona, fins que el 1836 queda abolida la presidència nata per part de l'Autoritat superior de Catalunya. Per tant, els resenyats com a presidents fins al 1836, en realitat tenien el càrrec de Vicepresident. Vid. Real Academia de Ciencias y Artes, Año académico de 1921 a 1922; Nómina del personal académico" (citat a Bibliografia)

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 41° 23′ 2.73″ N, 2° 10′ 14.67″ E / 41.3840917,2.1707417

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Reial_Acadèmia_de_Ciències_i_Arts_de_Barcelona&oldid=11584703»