Reial Acadèmia de la Història

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Escut de la Reial Acadèmia de la Història.

La Reial Acadèmia de la Història d'Espanya és la institució encarregada de l'estudi de la Història d'Espanya, "antiga i moderna, política, civil, eclesiàstica, militar, de les ciències, lletres i arts, o sigui, dels diversos rams de la vida, civilització i cultura dels pobles espanyols", i té la seva seu a la Vila de Madrid.

Història[modifica | modifica el codi]

Reial Cèdula del 17 de juny de 1738, per la què s'aprovaren els primers estatuts de la Reial Acadèmia de la Història

Els orígens de la Reial Acadèmia de la Història estan en les tertúlies celebrades per diversos erudits, des de 1735, en el domicili de Julián Hermosilla, advocat dels Reials Consells, per a tractar assumptes d'Història. Posteriorment, van traslladar les seves tertúlies als salons de la recién creada Reial Biblioteca i van sol·licitar la protecció del rei Felip V, que la hi va atorgar creant oficialment la Reial Acadèmia de la Història mitjançant Reial decret el 18 d'abril de 1738, i aprovant els seus estatuts mitjançant Reial Cèdula el 17 de juny del mateix any, on s'establia que la finalitat de l'Acadèmia era la d'aclarir "la important veritat dels successos, bandejant les rondalles introduïdes per la ignorància o per la malícia, conduint al coneixement de moltes coses que va enfosquir l'antiguitat o té sepultada la negligència".

En 1785, Carles III ordenà el seu trasllat a la Casa de la Panadería, en la Plaça Mayor de Madrid, on ja estava situada la biblioteca de la Reial Acadèmia de la Història des de 1775. En 1836, el govern de Juan Álvarez Mendizábal, li va concedir a l'Acadèmia gran nombre de còdex, documents i llibres, així el caserón anomenat "Nuevo Rezado" en el madrileny carrer del Lleó, nombre 21, que havia pertangut als monjos jerònims de l'Escorial fins a la desamortització dels béns dels ordes religiosos, on es va traslladar oficialment per Reial Ordre de 23 de juliol de 1837, encara que en la pràctica no s'hi traslladaria fins al 1874. Des de l'1 de gener de 1938, data de la seva creació, forma part de l'Instituto de España.

El 21 de juliol de 1999 la Reial Acadèmia de la Història va signar un conveni amb el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport amb la finalitat de desenvolupar en un termini de vuit anys el Diccionario Biográfico Espanyol, que contindrà unes 40.000 biografies de personatges destacats de la Història d'Espanya.

Seu[modifica | modifica el codi]

Seu de la Reial Acadèmia de la Història.

L'actual seu de la Real Acadèmia de la Història va ser dissenyada per l'arquitecte Juan de Villanueva, i l'edifici tenia com finalitat albergar els llibres de resos (d'aquí el nom del caserón de "Nuevo Rezado") dels monjos jerònims del monestir de l'Escorial, per això trobem una graella, símbol del martiri de Sant Llorenç, en la façana de l'edifici. Les obres d'edificació van començar en 1788, amb austeritat a l'ornamentació, però amb grans proporcions i valuosos materials.

Les cròniques de l'època conten l'admiració de les gents, quan van veure entrar per Madrid els carretons que conduïen els brancals i la llinda de la porta llençats per vint-i-vuit parells de bous. En 1836, l'edifici va ser desamortitzat pel govern de Mendizábal i adjudicat a la Reial Acadèmia de la Història. Entre 1871 i 1874, es van portar a terme obres de reforma, a càrrec de l'arquitecte Eduardo Saavedra, i va ser declarat Monument Nacional en 1945. Al caserón del Nuevo Rezado es van annexionar en 1971 el palau del Marquès de Molinos i una petita casa del carrer de les Huertas, completant així, tota l'illa entre els carrers León, Huertas, Amor de Dios i Santa María.

Organització[modifica | modifica el codi]

La Reial Acadèmia de la Història és regida per la Junta de Govern, que es reuneix tots els divendres no firats a les set de la tarda, i està formada per:

  • El Director, escollit cada tres anys en votació secreta pels numeraris presents en l'última junta de l'any, nomena els interins quan es produïxen vacants.
  • El Secretari, escollit entre una terna de candidats de manera vitalícia, és el cap administratiu de l'Acadèmia i executor dels acords.
  • El Censor, escollit cada tres anys entre una terna de candidats, vetlla per l'exacte compliment de l'Estatut, Reglament i acords.
  • El Tresorer, escollit anualment entre una terna de candidats, gestiona els ingressos i despeses de l'Acadèmia.
  • El Bibliotecari, escollit entre una terna de candidats de manera vitalícia, té al seu càrrec la col·lecció de llibres de l'Acadèmia.
  • L' Antiquari, escollit entre una terna de candidats de manera vitalícia, assumeix la conservació i estudi dels objectes arqueològics.
  • L' Acadèmic adjunt a la Comissió de Govern i Hisenda.

El treball de l'Acadèmia s'organitza per mitjà de comissions permanents i especials que es confien a un o més dels seus membres. Les comissions de treball actualment (2006) són:

  • Comissions permanents:
    • Comissió d'Índies
    • Comissió d'Història Eclesiàstica
    • Comissió d'Antiguitats i Estudis Clàssics
    • Comissió de Corts i Furs
    • Comissió d'Estudis Orientals i Medievals
    • Comissió de Govern i Hisenda
    • Comissió Dictaminadora de les Propostes de Corresponents
    • Comissió d'Activitats i Publicacions
    • Comissió d'Heràldica
    • Comissió de Legislació històrica d'Espanya
    • Comissió Mixta de les Reals Acadèmies de la Història i de Belles Arts de San Fernando
  • Comissions especials per al Diccionari Biogràfic Espanyol:
    • Comissió de Ciències Econòmiques, Socials i Polítiques
    • Comissió de Lletres i Humanitats
    • Comissió d'Art i Música
    • Comissió d'Història Política i Administració
    • Comissió d'Història (varis) i Espectacles
  • Comissions externes per al Diccionari Biogràfic Espanyol:
    • Comissió Espanyola d'Història Militar
    • Comissió de Ciències i Aplicacions

Membres[modifica | modifica el codi]

La Reial Acadèmia de la Història està composta per 36 membres numeraris, així com d'Acadèmics Corresponents assignats a totes les províncies d'Espanya i a la resta del món, que sumen 370 actualment (2006). Són membres numeraris de l'Acadèmia (per ordre del nombre de medalla):

  1. Vicente Pérez Moreda
  2. Hugo O'Donnell y Duque de Estrada
  3. Francisco Rodríguez Adrados
  4. Luis Suárez Fernández
  5. Feliciano Barrios Pintado
  6. José Ángel Sánchez Asiaín
  7. Josefina Gómez Mendoza
  8. Julio Valdeón Baruque
  9. Joaquín Vallvé Bermejo
  10. Luis Miguel Enciso Recio
  11. Martín Almagro Gorbea
  12. Carlos Seco Serrano
  13. José María Blázquez Martínez
  14. Manuel Jesús González González
  15. Gonzalo Anes y Álvarez de Castrillón
  16. Antonio Cañizares Llovera
  17. José Alcalá-Zamora y Queipo de Llano
  18. José Antonio Escudero López
  19. Gonzalo Menéndez-Pidal y Goyri
  20. Fernando Díaz Esteban
  21. José Luis Comellas
  22. Joan Vernet i Ginés
  23. Mª del Carmen Iglesias Cano
  24. José María López Piñero
  25. Miguel Ángel Ladero Quesada
  26. Alfonso E. Pérez Sánchez
  27. Miguel Ángel Ochoa Brun
  28. Manuel Fernández Álvarez
  29. José Manuel Pita Andrade
  30. Carmen Sanz Ayán
  31. Faustino Menéndez Pidal de Navascués
  32. Carlos Martínez Shaw
  33. Eloy Benito Ruano
  34. Miguel Artola Gallego
  35. Vicente Palacio Atard
  36. Luis Agustín García Moreno

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Reial Acadèmia de la Història
Vegeu texts en català sobre Reial Acadèmia de la Història a Viquitexts, la biblioteca lliure.