Reial Audiència de Quito

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Reial Audiència de Quito, un mapa de 1779 per Francisco Requena y Herrera

La Reial Audiència de Quito fou la reial audiència del virregnat del Perú que correspon, aproximadament, a l'actual República de l'Equador.

Escut d'Armes

L'audiència fou creada el 1563, amb capital a Quito.[1] A finals de segle, el 1592, la revolució de las alcabalas demostra que ja existia una considerable comunitat mestissa, amb consciència de la seva identitat i amb valor per rebutjar els que considerava abusos de l'administració hispànica i els ja odiats chapetones (els nascuts a Espanya i que venien a "fer les amèriques"); un teòleg quiteny, el pare Bidón, fou un dels instigadors d'aquesta rebel·lió.

L'economia de l'audiència descansà pràcticament durant tota la seva història en la indústria tèxtil. Cal destacar també el port de Guayaquil, durant el segle XVII un dels més importants en construcció de navilis. El segle XVIII s'inicià un procés de decadència, en part per la creació de noves rutes comercials que deixaven de banda aquestes terres i en part per alces en els impostos i la política de la corona, amb les prohibicions de manufactures a les colònies. En l'aspecte cultural cal destacar, durant el segle XVII i bona part del XVIII, la gran escola de Quito de pintura i escultura, amb noms com el pintor Miguel de Santiago i els esculptors Bernardo Legarda y Luis Caspicara.

La Reial Audiència de Quito quedà abolida el 25 de maig de 1822, després de la derrota de les tropes reialistes enfront de les forces independentistes comandades per Antonio José de Sucre, a la batalla del Pichincha.

Patrimoni de la Reial Audiència de Quito, Dr.Eduardo Estrella Aguirre[modifica | modifica el codi]

La flora Huayaquilensis un llibre que detalla una de les primeres expedicions a Amèrica del Sud el material vegetal es va dur a terme per Juan Tafalla, que va ser conduït per la Reial Audiència de Quito. Les obres mai es van publicar durant la vida de Joan Tafalla, sinó més aviat, tots els materials i les pintures es trobaven en els arxius del Real Jardí Botànic de Madrid, esperant a ser descoberts.[1]

El Dr Eduardo Estrella Aguirre es trobava en els arxius del Real Jardí Botànic de Madrid, Espanya el 1985 on, al documental "IV Divisió", corresponent a l'expedició de Ruiz i Pavón a Perú i Xile, Eduardo Estrella trobar a molts descripcions de les plantes, l'origen correspon als llocs pertanyents a la Reial Audiència de Quito. El Dr Eduardo Estrella Aguirre també va fundar l'Equador Museu Nacional de Medicina. Un llibre de taules, Flora Huayaquilensis, l'Expedició Botànica de Joan Tafalla 1799-1808Ce era una feina que va durar més de tres anys treballant gairebé sense parar en els arxius abans que el Dr Estrella de desentranyar el misteri. Els folis s'han numerat i contenia el misteriós FH inicials i es diferenciaven dels altres que no corresponen a la flora de la Reial Audiència, i tenia les inicials FP Encara no hi havia res clar, però no hi havia prou evidència per considerar que la pista va ser alguna cosa important i deixar que la publicació de la flora i Huayaquilensis després de 200 anys, el Dr Eduardo Estrella finalment va publicar un treball dur i donar crèdit a l'expedició de Juan Tafalla.

Presidents de la Reial Audiencia[modifica | modifica el codi]

  • Hernando de Santillán (1563-1571)
  • Lope Díez de Armendáriz (1571-1574)
  • Pedro Gracía de Valverde (1574-1578)
  • Diego de Narváez (1578-1581)
  • Manuel Barros de San Millán (1587-1593)
  • Esteban Marañón (1593-1599)
  • Miguel de Ibarra (1600-1608)
  • Juan Fernández de Recalde (1609-1612)
  • Antonio de Morga (1615-1624 – 1627-1636)
  • Alonso Pérez de Salazar (1637-1642)
  • Juan de Lizaraza (1642-1645)
  • Martín de Arriola (1645-1652)
  • Pedro Vásquez de Velasco (1655-1661)
  • Antonio Fernández de Heredia (1662-1665)
  • Diego del Corro Carrascal (1670-1673)
  • Lope Antonio de Munive (1678-1689)
  • Mateo de la Mata Ponce de León (1691-1703)
  • Francisco López Dicastillo (1703-1705)
  • Juan de Sosaya (1707-1714)
  • Santiago Larraín (1715-1718)
  • [supressió de la Reial Audiència 1718-1721]
  • Dionisio de Alceda (1728-1736)
  • José de Araujo (1736-1745)
  • Fernando Sánchez de Orellana (1745-1753)
  • Juan Pío de Montúfar (1753-1761)
  • José Diguja (1767-1778)
  • José García de León (1778-1784)
  • José de Villalengua (1784-1790)
  • Antonio Mon y Velarde (1790-1791)
  • Luis Muñoz de Guzmán (1791-1798)
  • Luis Héctor de Carondelet (1799-1807)
  • Manuel Urriez, conde Ruiz de Castilla (1807-1809)
  • Junta suprema (1809, president: Juan Pío Montúfar)
  • Manuel Urriez, conde Ruiz de Castilla (1809-1811)
  • Junta Soberana (1811-1812, president: José Cuero y Caicedo)
  • Toribio Montes (1812-1817)
  • Juan Ramírez de Orosco (1817-1819)
  • Melchor Aymerich (1819-1821)
  • Juan de la Cruz Mourgeón (1821-1822)
  • Melchor Aymerich (1822)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. B. Bennassar, J. Jacquart, N. Blayau, M. Denis, F. Lebrun. Historia moderna (en castellà). Ediciones AKAL, 2005, p. 156. ISBN 8476009909.