Lili'uokalani

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Reina Liliuokalani)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lili'uokalani I
Reina de Hawaii
Lili'uokalani
Lili'uokalani I de Hawaii

Reina de Hawaii
Regne
29 de gener de 1891 - 17 de gener de 1893
Precedit per David Kalakaua
Succeït per Fi de la Monarquia
Hereu Victoria Ka'iulani

Títols Princesa hereva de Hawaii (1877 - 1891) i Regent del Regne de Hawaii (1881)
Batejat Lydia Lili'u Loloku Walania Wewehi Kamaka'eha-a-kapa'akea
Naixement 2 de setembre de 1838
Hawaii Honolulu, Hawaii
Defunció 11 de novembre de 1917 (als 79 anys)
25px Honolulu, Hawaii.
Consort John Owen Dominis
Casa Reial Casa de Kalakaua
Dinastia Dinastia de Kalakaua
Pare Gran Cap Cèsar Kaluaiku Kapa'akea de Kauai
Mare Gran Cap Analea Keohokalole de Kauai
Signatura Liliuokalani's signature (Anti-Annexation Protest Documents, June 17, 1897, Washington D C).svg

Royal Coat of Arms of the Kingdom of Hawaii.svg

Lili'uokalani, reina de Hawaii (2 de setembre de 1838 - 11 de novembre de 1917), abans anomenada com a Lydia Kamaka'eha, i coneguda com a Lydia K. Dominis després del seu enderrocament, fou l'última monarca del Regne de Hawaii.

Primers anys[modifica | modifica el codi]

Era el quart fill, i la més gran de les dones, dels Grans Caps Cèsar Kapa'akea i Analea Keohokalole de Kaua'i. Familiarment l'anomenàven Lilino. El seu nom en hawaià significa "La conserva del cel".

Ascens al tron[modifica | modifica el codi]

El 16 de setembre de l'any 1862 va contraure matrimoni amb el nord-americà John Owen Dominis, que seria governador d'Oahu i Maui. No tingueren descendència. L'hereva de Lili'uokalani, durant molts d'anys, fou la princesa Victoria Ka'iulani, tot i que Ka'iulani va morir abans que ella.

Durant gairebé un any sencer (1881), any en què el seu germà realitzà un viatge arreu del món com a rei (el primer monarca que ho va fer en la història de tota la reialesa mundial), Lili'uokalani va portar a terme les funcions de Regent del Regne de Hawaii.

Lili'uokalani va heretar el tron del seu germà David Kalakaua el 29 de gener de 1891. Poc després de pujar al poder intentà derogar la Constitució Baioneta vigent i fer un borrador d'una nova constitució que retornés el poder a la monarquia.

La reina inaugurà el Jardí Botànic Lili'uokalani.

Conflicte amb els residents estrangers[modifica | modifica el codi]

Els súbdits nord-americans i europeus de Hawaii, davant de l'amenaça de l'eliminació del sufragi de la Constitució (sufragi que només els hi permetia votar a ells, deixant de banda als nadius hawaians) proposada per la reina, afirmaren que aquesta havia "abdicat virtualment" al intentar subvertir la constitució, pel que planejaren enderrocar-la. A més de l'amenaça de pèrdua del sufragi, els interessos comercials del regne estàven preocupats per l'eliminació dels aranzels estrangers del mercat americà del sucre, a causa de la Llei Mckinley, contemplant la possibilitat d'annexió als Estats Units d'Amèrica (i gaudir així dels mateixos beneficis pel sucre que els productors nacionals) com una conseqüència favorable de posar fi a la monarquia hawaiana.

Enderrocament i proclamació de la República[modifica | modifica el codi]

Durant l'enderrocament de l'any 1893 el ministre nord-americà de Hawaii de l'època, John L. Stevens, demanà a les tropes de terra del U.S.S. Boston que protegissin els negocis i propietats nord-americanes. Sa Majestat la Reina fou deposta el 17 de gener de l'any 1893, formant-se un govern provisional.

El gobern de Grover Cleveland encarregà l'Informe Blounti, segons les seves conclusions, determinà que l'enderrocmanet de Lili'uokalani havia estat il·legal, oferint-li a la reina el 16 de novembre d'aquell mateix any tornar-li el poder si concedia l'amnistia a tots els responsables del seu enderrocament. En un primer moment la reina es negà, afirmant, segons les cròniques de l'època, que faria que els decapitessin -encara que va negar aquesta acusació en concret, si que va admetre que volia que patissin el càstig de la mort-.[1] Davant del desenvolupament dels esdeveniments, el llavors president Grover Cleveland remeté el document al Congrés dels Estats Units.

Encara que va canviar d'opinió el 18 de desembre del mateix any i el ministre nord-americà Willis demanà al govern provisional que rehabilitessin a la reina, aquests es van negar. El congrés va contestar a la recomanació de Cleveland amb una altra investigació, que el Senat dels Estats Units presentà com a l'Informe Morgan el 26 de febrer de 1894, en el que exonerava tant al ministre Stevens com a les tropes nord-americanes de tota responsabilitat en l'enderrocament. El 4 de juliol de 1894, es proclamà la República de Hawaii sent Sanford Ballard Dole, un dels primers a demanar l'abolició de la institució monàrquica, el seu president. El govern dels Estats Units la va reconèixer immediatament.

Empresonament i mort[modifica | modifica el codi]

El 16 de gener de l'any 1895, Lili'uokalani fou arrestada (dies després de la rebel·lio encapçalada per Robert Wilcox) al trobar-se armes de foc als jardins de la seva residència, fet del que negà tenir coneixement. Fou condemnada a cinc anys de treballs forçats a la presó i se li va imposar una multa de 5.000$, però la pena li fou commutada pel confinament en un dels dormitoris superiors del Palau 'Iolani fins a la seva posada en llibertat un any més tard amb l'establiment de la República de Hawaii.

En fracassar els seus intents per recuperar el poder, presentà sense èxit una demanda en contra del govern federal per unes pèrdues totals de 450.000$ en concepte de propietats, reclamant a títol personal les terres de la corona. L'assemblea legislativa territorial de Hawaii votà, finalment, a favor de la concessió d'una pensió anual de 4.000$ permetent-li percebre les rentes d'una plantació de sucre de 24 km².

Es va instal·lar a Washington Place, on va residir com a ciutadana anònima fins a la seva mort a l'any 1917 per complicacions a causa d'una Apoplexia. Tal com s'esperava, Hawaii s'annexionà als Estats Units per mitjà d'una resolució conjunta del Congrés nord-americà de 1898.

Lili'uokalani fou una gran autora i compositora. El seu llibre "Hawaii's Story by Hawaii's Queen, narrava la història del seu país. Entre les seves composicions musicals més conegudes es troba l'himne "Aloha 'Oe" (conegut també com a "Farewell to Thee"), que compongué durant el seu empresonament domiciliari.

Patronatges[modifica | modifica el codi]

Ostentà la presidència d'honor de diverses entitats d'interès social com:

  • Societat Educativa Lili'uokalani.
  • Societat Benéfica Fort-street.
  • Societat d'Amics dels Estrangers.
  • Consell de dones Misioneres.

Fou patrona de:

Distincions honorífiques[modifica | modifica el codi]

Arbre genealògic[modifica | modifica el codi]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Aliʻi Nui Kameʻeiamoku de Kauaʻi
 
 
 
 
 
 
 
8. Aliʻi Nui Kepoʻokalani de Kauaʻi
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Aliʻi Nui Kamakaeheikuli de Kohala
 
 
 
 
 
 
 
4. Aliʻi Nui Kamanawa II de Kauaʻi
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Aliʻi Nui KalaninuiʻIamamao de Kaʻū
 
 
 
 
 
 
 
9. Aliʻi Nui Alapaʻiwahine de Kaʻū
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Aliʻi Nui Kaoʻlanialiʻi de Kaʻū
 
 
 
 
 
 
 
2. Aliʻi Nui Cèsar Kaluaiku Kapaʻakea de Kauaʻi
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Aliʻi Nui Kaʻihelemoana
 
 
 
 
 
 
 
10. Aliʻi Nui Kanepawale
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Aliʻi Nui Kaʻopa
 
 
 
 
 
 
 
5. Aliʻi Nui Kamokuiki
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Aliʻi Nui Kaʻehunuiamamaliʻi
 
 
 
 
 
 
 
11. Aliʻi Nui Uaua
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. Aliʻi Nui Koʻi
 
 
 
 
 
 
 
1. Lydia Liliʻuokalani de Hawaii
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Aliʻi Nui Kameʻeiamoku de Kauaʻi (= 16)
 
 
 
 
 
 
 
12. Aliʻi Nui Kepoʻokalani de Kauaʻi (= 8)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Aliʻi Nui Kamakaeheikuli de Kohala (= 17)
 
 
 
 
 
 
 
6. Aliʻi Nui ʻAikanaka de Kauaʻi
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Aliʻi Nui Keaweaheulu de Waiʻanae
 
 
 
 
 
 
 
13. Princesa Keohohiwa de Hilo
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Reina Ululani Nui de Hilo
 
 
 
 
 
 
 
3. Aliʻi Nui Analea Keohokālole de Kauaʻi
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. Aliʻi Nui Kamakakaualiʻi de l'Illa de Hawaii
 
 
 
 
 
 
 
14. Aliʻi Nui Kahoalani Eia de l'Illa de Hawaii
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. Aliʻi Nui Kapalaoa
 
 
 
 
 
 
 
7. Aliʻi Nui Kamaʻeokalani de l'Illa de Hawaii
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. Príncep Ahaula de l'Illa de Hawaii
 
 
 
 
 
 
 
15. Aliʻi Nui Keakaula de l'Illa de Hawaii
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. Princesa Kawehe de l'Illa de Hawaii
 
 
 
 
 
 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Uokalani, Lili. Hawaii's Story by Hawaii's Queen. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]