Reina del Cel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La Coronació de la Verge per la Trinitat. Velázquez de 1645

Reina del cel és un títol donat a la Mare de Déu dels cristians, principalment per l'Església Catòlica, i, també, en certa mesura, en l'Anglicana, Luterana i les esglésies ortodoxes orientals, aquest títol és a conseqüència d'una disputa del Concili d'Efes en el segle V, on Maria la mare de Jesús va ser proclamada "Theotokos" ("portadora de Déu"), un títol que traduït al llatí significa "Mare de Déu".

Arguments bíblics[modifica | modifica el codi]

Dins el Nou Testament, aquest títol compta amb diverses fonts bíbliques. Maria és la mare del rei messiànic. Lluc 1:32 diu de Jesús, "Ell serà gran i serà anomenat Fill de l'Altíssim, i el Senyor Déu li donarà el tron del seu pare David. Ell regnarà sobre la casa de Jacob pels segles i el seu regnat serà sense fi", El precedent bíblic de l'antiga Israel era que la mare del rei es convertia en la Reina Mare.[1] Ja que Jesús és rei celestial, del llinatge de David i Salomó, molts veuen a Maria com Reina Mare i Reina del Cel.

L'Església Catòlica Romana també veu a Maria coronada com a reina en el cel en el llibre de Revelació 12, versets 1-5:"1 Llavors aparegué en el cel un gran senyal prodigiós: una dona que tenia el sol per vestit, amb la lluna sota els peus, i duia al cap una corona de dotze estrelles. Esperava un fill i cridava afligida pels dolors del part."

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Taylor Marshall, El rabí Crucificat: el judaisme i els orígens de la cristiandat catòlica, Sant Joan Press, 2009 ISBN 978-0-578-03834-6 pàgina 41