Reineta meridional

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuReineta meridional
Hyla meridionalis Modifica el valor a Wikidata

Exemplar en posició de repòs. Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN55557 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAmphibia
OrdreAnura
FamíliaHylidae
GènereHyla
EspècieHyla meridionalis Modifica el valor a Wikidata
Boettger, 1874
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

La reineta meridional (Hyla meridionalis) és una granota del gènere Hyla dins de la família Hylidae. Pot atènyer uns 6 cm de llarg i és un dels amfibis més petits d'Europa.

Descripció[modifica]

Aquesta granota es camufla perfectament entre la vegetació. Té la pell molt llisa i brillant, i pot presentar tons verds, groguencs i marrons. S'observa una ratlla negra que va des dels orificis nasals, passant pels ulls, les glàndules del verí fins a les axil·les de les potes davanteres. Per sota és de to blanquinós.

Individu amb pigmentació blava

Té unes llargues potes amb ventoses a la punta dels dits que li donen la capacitat de grimpar amb facilitat per la vegetació, ja siguin fulles o branques dels arbustos que troba en el seu hàbitat, per la qual cosa és una granota arborícola. Els seus ulls són prominents i de pupil·la horitzontal. La podríem confondre amb la reineta de Sant Antoni (Hyla molleri), ja que són de mida i color força semblants, però si ens hi fixem les podrem distingir perquè a l'Hyla molleri la ratlla dels ulls li arriba fins a les potes posteriors i després li puja cap al dors; a més, l'Hyla molleri no viu a Catalunya.

Viu uns 6 anys i arriba a la maduresa sexual als 3 anys.

De forma poc freqüent podem trobar-ne exemplars de color blau. Això és degut a una mutació en els gens que determinen la pigmentació de la pell. Aquestes granotes fabriquen dos pigments diferents, el pigment blau i el pigment groc, que normalment estan presents de forma conjunta, donant la coloració verda a la pell. De vegades, a causa de la mutació esmentada, alguns exemplars no fabriquen el pigment groc i, per tant, mostren només la coloració blava.

Distribució[modifica]

Es distribueix per l'oest d'Itàlia, sud de França, sud de Portugal, estat espanyol (des de Catalunya fins a Andalusia) i nord d'Àfrica; també es troba a Menorca, Madeira i a l'arxipèlag canari, on va ser introduïda.[1]

Hàbitat[modifica]

La podem trobar prop de basses, rius i rieres, amagada en plantes on es passa bona part del dia quieta. Una de les plantes que li agraden més són els esbarzers. Al vespre, quan el sol ja s'ha post, és quan és més activa.

Capgrossos i reproducció[modifica]

Una sola posta pot ser de 300 a 400 ous. Els capgrossos són fàcils d'identificar, ja que són els únics que tenen els ulls situats als laterals.

La seva cua és fràgil, per tant cal manipular-los amb cura. Tenen l'espiracle situat a la banda esquerra (mirant-los des del cap).

L'anus, el tenen lleugerament situat a la dreta.

El capgròs pot arribar a uns 6 cm, quan surten de l'aigua (estat metamòrfic) mesuren uns 2 cm i quan són adults uns 5 o 6 cm.

Els adults se situen a prop de les basses a la primavera, a principis de juny a la costa i una mica més tard a les zones de muntanya. Podem sentir un cant molt fort, ja que és la granota que canta més fort de tot Catalunya.

Els amplexus comencen a la tercera setmana de juny i al juliol a les zones més elevades.

Referències[modifica]

  1. «Hyla meridionalis» (en anglès). IUCN Red List. David Donaire-Barroso, Trevor Beebee, Pedro Beja, Franco Andreone, Jaime Bosch, Miguel Tejedo, Miguel Lizana, Iñigo Martínez-Solano, Alfredo Salvador, Mario García-París, Ernesto Recuero Gil, Tahar Slimani, El Hassan El Mouden, Rafael Marquez. 2009.. [Consulta: 24 abril 2015].

Vegeu també[modifica]