Reineta meridional

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Reineta meridional
Hyla meriodionalis 1.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Amphibia
Ordre: Anura
Família: Hylidae
Gènere: Hyla
Espècie: H. meridionalis
Nom binomial
Hyla meridionalis
Boettger, 1874
Distribució geogràfica de la reineta meridional (en verd).
Distribució geogràfica de la reineta meridional (en verd).
Reineta meridional a l'abril a la Serra de Castelltallat

La reineta meridional (Hyla meridionalis) és una granota que pot atènyer uns 6 cm de llarg i és un dels anfibis més petits d'Europa. Pertany al Gènere Hyla dins de la família Hylidae.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Aquesta granota es camufla perfectament entre la vegetació. Té la pell molt llisa i brillant podent presentar tons verds, groguencs i marrons. S'observa una ratlla negra que va des dels orificis nasals, passant pels ulls, les glàndules del verí fins a les axil·les de les potes davanteres. Per sota és de to blanquinós.

Posseeix unes llargues potes amb ventoses a la punta dels dits que li donen la capacitat de grimpar amb facilitat per la vegetació, ja siguin fulles o branques dels arbustos que troba en el seu hàbitat, per la qual cosa és una granota arborícola. Els seus ulls són prominents i de pupil·la horitzontal. La podríem confondre amb la reineta de Sant antoni (Hyla molleri) ja que són de mida i color són força semblants, però si ens hi fixem les podrem distingir perquè a Hyla molleri la ratlla dels ulls li arriba fins a les potes posteriors i després li puja cap al dors; a més, Hyla molleri no viu a Catalunya.

Viu uns 6 anys i arriba a la maduresa sexual als 3 anys.

De forma poc freqüent podem trobar exemplars de color blau. Això és degut a una mutació en els gens que determinen la pigmentació de la pell. Aquestes granotes fabriquen dos pigments diferents, el pigment blau i el pigment groc, que normalment estan presents de forma conjunta, donant la coloració verda a la pell. De vegades, a causa de la mutació esmentada, alguns exemplars no fabriquen el pigment groc i, per tant, mostren només la coloració blava.

Distribució[modifica | modifica el codi]

Oest d'Itàlia, sud de França, sud de Portugal i Espanya (des de Catalunya fins a Andalusia); també a Menorca i Madeira, on va ser introduïda. A l'arxipèlag canari se la pot trobar tot i que va ser-hi introduïda pels humans. També la podem trobar al nord d'Àfrica.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

La podem trobar en basses, rius i rieres, amagada en plantes on es passa bona part del dia quieta i amagada. Una de les plantes que li agraden més són els esbarzers. Al vespre, quan el sol ja s'ha post és quan està més activa.

S'alimenta de tota mena d'insectes i aràcnids petits.

Capgrossos i reproducció[modifica | modifica el codi]

Una sola posta pot ser de 300 a 400 ous. Els capgrossos són fàcils d'identificar, ja que són els únics que tenen els ulls situats als laterals.

La seva cua és fràgil, per tant cal manipular-los amb cura. Tenen l'espiracle situat a la banda esquerra (mirant-los des del cap).

L'anus el tenen lleugerament situat a la dreta.

El capgròs pot arribar a uns 6 cm, quan surten de l'aigua (estat metamòrfic) mesuren uns 2 cm i quan són adults uns 5 o 6 cm.

Els adults se situen a prop de les basses a la primavera, a principis de juny a la costa i una mica més tard a les zones de muntanya. Podem sentir un cant molt fort, ja que és la granota que canta més fort de tot catalunya.

Els amplexus comencen a la tercera setmana de Juny i al Juliol a les zones més elevades.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Reineta meridional