Reineta meridional

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Reineta meridional
Exemplar en posició de repòs.
Exemplar en posició de repòs.
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Amphibia
Ordre: Anura
Família: Hylidae
Gènere: Hyla
Espècie: H. meridionalis
Nom binomial
Hyla meridionalis
Boettger, 1874
Distribució geogràfica de la reineta meridional (en verd).
Distribució geogràfica de la reineta meridional (en verd).

La reineta meridional (Hyla meridionalis) és una granota del gènere Hyla dins de la família Hylidae. Pot atènyer uns 6cm de llarg i és un dels anfibis més petits d'Europa.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Aquesta granota es camufla perfectament entre la vegetació. Té la pell molt llisa i brillant podent presentar tons verds, groguencs i marrons. S'observa una ratlla negra que va des dels orificis nasals, passant pels ulls, les glàndules del verí fins a les axil·les de les potes davanteres. Per sota és de to blanquinós.

Individu amb pigmentació blava.

Posseeix unes llargues potes amb ventoses a la punta dels dits que li donen la capacitat de grimpar amb facilitat per la vegetació, ja siguin fulles o branques dels arbustos que troba en el seu hàbitat, per la qual cosa és una granota arborícola. Els seus ulls són prominents i de pupil·la horitzontal. La podríem confondre amb la reineta de Sant Antoni (Hyla molleri) ja que són de mida i color són força semblants, però si ens hi fixem les podrem distingir perquè a Hyla molleri la ratlla dels ulls li arriba fins a les potes posteriors i després li puja cap al dors; a més, Hyla molleri no viu a Catalunya.

Viu uns 6 anys i arriba a la maduresa sexual als 3 anys.

De forma poc freqüent podem trobar exemplars de color blau. Això és degut a una mutació en els gens que determinen la pigmentació de la pell. Aquestes granotes fabriquen dos pigments diferents, el pigment blau i el pigment groc, que normalment estan presents de forma conjunta, donant la coloració verda a la pell. De vegades, a causa de la mutació esmentada, alguns exemplars no fabriquen el pigment groc i, per tant, mostren només la coloració blava.

Distribució[modifica | modifica el codi]

Es distribueix per l'oest d'Itàlia, sud de França, sud de Portugal, Espanya (des de Catalunya fins a Andalusia) i nord d'Àfrica; també es troba a Menorca, Madeira i a l'arxipèlag canari, on va ser introduïda.[1]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

La podem trobar prop de basses, rius i rieres, amagada en plantes on es passa bona part del dia quieta i amagada. Una de les plantes que li agraden més són els esbarzers. Al vespre, quan el sol ja s'ha post és quan està més activa.

Capgrossos i reproducció[modifica | modifica el codi]

Una sola posta pot ser de 300 a 400 ous. Els capgrossos són fàcils d'identificar, ja que són els únics que tenen els ulls situats als laterals.

La seva cua és fràgil, per tant cal manipular-los amb cura. Tenen l'espiracle situat a la banda esquerra (mirant-los des del cap).

L'anus el tenen lleugerament situat a la dreta.

El capgròs pot arribar a uns 6 cm, quan surten de l'aigua (estat metamòrfic) mesuren uns 2 cm i quan són adults uns 5 o 6 cm.

Els adults se situen a prop de les basses a la primavera, a principis de juny a la costa i una mica més tard a les zones de muntanya. Podem sentir un cant molt fort, ja que és la granota que canta més fort de tot catalunya.

Els amplexus comencen a la tercera setmana de Juny i al Juliol a les zones més elevades.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Hyla meridionalis» (en anglès). IUCN Red List. David Donaire-Barroso, Trevor Beebee, Pedro Beja, Franco Andreone, Jaime Bosch, Miguel Tejedo, Miguel Lizana, Iñigo Martínez-Solano, Alfredo Salvador, Mario García-París, Ernesto Recuero Gil, Tahar Slimani, El Hassan El Mouden, Rafael Marquez. 2009.. [Consulta: 24 d'abril de 2015].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]