Reis korikain de Lori

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els reis Korikian de Lori (o reis korikian de Lori) foren una dinastia de reis armenis de la família dels bagràtides, que van regnar al Tashir amb seu principal a Lori, amb títol reial del 982 fins vers el 1280.

El rei Ashot III Olormadz va repartir els feus entre els seus fills: Sembat II Tiezerakal, rei principal a Ani, que no va deixar fills, fou succeït pel seu germà Gagik I d'Ani. El tercer germà Gurgen havia rebut vers el 972 el feu del Tashir (incloent el Tzoroget, el país dels Sevordiq, els districtes de Kaien, Kaidzon, Korkhoruniq i Bazkert, territoris anomenats pels georgians Somkhètia):

Vers el 982 Gurgen va prendre el títol reial (Thagavor = rei) sense que Sembat II pogués evitar-ho. Aquesta dinastia (reis korikain de Lori i també anomenats reis dels Aluanq o Aghuans i reis de Tzoroget) va durar del 982 fins passada la meitat del segle XIII.

Gurgen va morir vers el 989 i el va succeir el seu fill David Anholin (989-1048). A David el va succeir el seu fill Gurgen II conegut També com a Kvirike I (1048-1089) i a aquest el seu fill David II (1089-1145). El país, vassall dels seljúcides des el 1065, fou ocupat pels seljúcides el 1118. David II es va establir a Berd, a la regió de Tavush i va portar el títol musulmà de Malik (rei) fins a la seva mort el 1145. Allí van fundar el monestir de Nou Varak, centre espiritual del regne.

Els Zakaria, una família georgiana emparentada als Ardzruni de Matznaberd i Haghbat ocupaven importants llocs a la cort de Geòrgia i Sargis Zakaria (el gran) i els seus fills Zakaries i Ivan foren comandants en cap de Geòrgia i gran visirs. Van expulsar els seljúcides de molts llocs i entre ells del antic regne dels Kurikian: Kayan (Dzorapor), Kaytson, Tavush, la fortalesa de Gaga, Matsnaberd (Matznaberd) i Mahkanaberd i de fet es van crear un principat independent fins que el 1236 els mongols van conquerir el principat i els territoris del entorn que fou inclòs en el vilayat de Gurjistan a la província de Atrpatakan. El cens del 1254 va suposar un increment dels impostos que va liquidar la noblesa armènia i la població armènia de la regió va disminuir, i fins i tot algunes ciutats es van despoblar. Els prínceps Kurikian van perdre tota importància per esdevenir caps locals d'una regió empobrida i els seus noms desapareixen.

Una família vassalla que havia conservat des vers després del 1200 el control de la regió de Kiranots al districte de Manatzbert, els Kherumian, van començar a recuperar-se vers el 1500 i van eixamplar els seus dominis però al segle XVIII noves invasions (des el Dagestan el khan Ibrahim de Shushi) i guerres van tornar a arruïnar la regió. Finalment a finals del segle una campanya militar d'Agha Muhammad de Pèrsia va empobrir del tor a la població armènia. Els Maliks que restaven, a la regió del Artsakh (Karabagh) van demanar ajut a Rússia. El 9 de març de 1798 els maliks Junshud i Fridon va formalitzar la petició d'ajut al tsar Pau I, o bé el permís per instal·lar-se a territori rus. El 29 de juny de 1799 el tsar va donar el permís per establir-se al Gugarq, despoblat en el sehle anterior, i ara sota control de Rússia; en els mesos següents els armenis de Tashir i Artsakh si van establir en gran nombre.

llista de reis i maliks[modifica | modifica el codi]