Reis korikain de Lori

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els reis Korikian de Lori (o reis korikian de Lori) foren una dinastia de reis armenis de la família dels bagràtides, que van regnar al Tashir amb seu principal a Lori, amb títol reial del 982 fins vers el 1280.

El rei Ashot III Olormadz va repartir els feus entre els seus fills: Sembat II Tiezerakal, rei principal a Ani, que no va deixar fills, fou succeït pel seu germà Gagik I d'Ani. El tercer germà Gurgen havia rebut vers el 972 el feu del Tashir (incloent el Tzoroget, el país dels Sevordiq, els districtes de Kaien, Kaidzon, Korkhoruniq i Bazkert, territoris anomenats pels georgians Somkhètia):

Vers el 982 Gurgen va prendre el títol reial (Thagavor = rei) sense que Sembat II pogués evitar-ho. Aquesta dinastia (reis korikain de Lori i també anomenats reis dels Aluanq o Aghuans i reis de Tzoroget) va durar del 982 fins passada la meitat del segle XIII.

Gurgen va morir vers el 989 i li va succeir el seu fill David Anholin (989-1048). A David li va succeir el seu fill Gurgen II conegut També com a Kvirike I (1048-1089) i a aquest el seu fill David II (1089-1145). El país, vassall dels seljúcides des del 1065, fou ocupat pels seljúcides el 1118. David II es va establir a Berd, a la regió de Tavush i va portar el títol musulmà de Malik (rei) fins a la seva mort el 1145. Allí van fundar el monestir de Nou Varak, centre espiritual del regne.

Els Zakaria, una família georgiana emparentada als Ardzruni de Matznaberd i Haghbat ocupaven importants llocs a la cort de Geòrgia i Sargis Zakaria (el gran) i els seus fills Zakaries i Ivan foren comandants en cap de Geòrgia i gran visirs. Van expulsar els seljúcides de molts llocs i entre ells de l'antic regne dels Kurikian: Kayan (Dzorapor), Kaytson, Tavush, la fortalesa de Gaga, Matsnaberd (Matznaberd) i Mahkanaberd i de fet es van crear un principat independent fins que el 1236 els mongols van conquerir el principat i els territoris del entorn que fou inclòs en el vilayat de Gurjistan a la província de Atrpatakan. El cens del 1254 va suposar un increment dels impostos que va liquidar la noblesa armènia i la població armènia de la regió va disminuir, i fins i tot algunes ciutats es van despoblar. Els prínceps Kurikian van perdre tota importància per esdevenir caps locals d'una regió empobrida i els seus noms desapareixen.

Una família vassalla que havia conservat des de vers després del 1200 el control de la regió de Kiranots al districte de Manatzbert, els Kherumian, van començar a recuperar-se vers el 1500 i van eixamplar els seus dominis però al segle XVIII noves invasions (des del Dagestan el khan Ibrahim de Shushi) i guerres van tornar a arruïnar la regió. Finalment a finals del segle una campanya militar d'Agha Muhammad de Pèrsia va empobrir del tor a la població armènia. Els Maliks que restaven, a la regió del Artsakh (Karabagh) van demanar ajut a Rússia. El 9 de març de 1798 els maliks Junshud i Fridon va formalitzar la petició d'ajut al tsar Pau I, o bé el permís per instal·lar-se a territori rus. El 29 de juny de 1799 el tsar va donar el permís per establir-se al Gugarq, despoblat en el sehle anterior, i ara sota control de Rússia; en els mesos següents els armenis de Tashir i Artsakh s'hi van establir en gran nombre.

llista de reis i maliks[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Reis korikain de Lori Modifica l'enllaç a Wikidata