Relació jurídica
Relació jurídica és l'element més important des del punt de vista del dret subjectiu, així com la norma jurídica ho és des del punt de vista objectiu. Per tant s'entén que la relació humana o de vida és aquella que al ser reconeguda i integrada en el supòsit de fet d'una o diverses normes, produeix conseqüències jurídiques (Miguel Reale).
Moucher Zorraquin considera que la relació que s'estableix entre persones (subjecte jurídic), al com una norma assigna determinades conseqüències. Per tant, les relacions socials que es presenten, produeixen conseqüències jurídiques en la qual poden identificar-se els subjectes que intervenen en la relació.
Les diferents relacions socials de les quals poden ser partícips els individus estan contemplades jurídicament, és a dir, que existeix una regulació per a les mateixes. D'aquestes relacions es deriven uns drets i deures que vinculen a les parts concernents i la materialització de les quals es manifesta en posicions de poder i de deure, respectivament.
Quant al contingut de les relacions jurídiques, s'han establit quatre tipus:
1. Relacions obligatòries: el deure complir els drets de l'altre subjecte (devolució del préstec al banc). 2. Relacions jurídic-reals: el dret d'obrar com considere oportú el propietari dels béns que posseeix, i que tal dret forma parteix dels drets reals (dret de propietat…). 3. Relacions familiars: dirigides a garantir el marc d'aquestes institució (dret d'aliments entre parents). 4. Relacions hereditàries o successòries: drets i deures dels successors d'una persona morta.
Hi ha relacions que són autònomes i per tant constitueixen una sola relació jurídica, es diu que són relacions independents (matrimoni). No obstant això es diferencien unes altres l'origen de les quals procedeix d'una relació anterior ja existent i a la qual se subordina; són les relacions independents (subarrendament).
La estructura de tota relació jurídica comprèn:
- Subjectes: els individus que es relacionen, ja siguen persones físiques o jurídiques. Es determinen dues posicions:
Una de poder, en la qual s'atorguen uns drets al subjecte actiu que li legitimen per a reclamar una conducta determinada a favor del compliment dels seus drets, ja siguen per mitjà de: - Drets subjectius: facultats sobre l'exigència de certes conductes o sobre una cosa en benefici particular.
- Potestats: autoritza a una persona perquè la pàtria potestat dels pares sobre els seus fills menors d'edat actue en interès de la part sotmesa.
- Drets potestatius: per voluntat unilateral la relació es pot veure alterada, modificada o destruïda (celebrar/anul·lar un contracte, modificar…).
- Representant: actua per compte i en nom d'altres persones.
Una de deure, l'obligació o subordinació pel compliment dels drets del subjecte actiu.
- Objecte: part de la realitat social limitada per la relació, concretada en els interessos i béns, ja especificats en una classificació anterior.
- Contingut: conjunt de drets i deures que es reparteixen entre els subjectes actius i passius.
