Relicte

El terme relicte remet als romanents supervivents de fenòmens naturals. Cal no confrondre'l amb relíquia, que s'usa per als artefactes humans i/o els seus romanents.

Relicte en biologia

Un relicte és un organisme que en d'altres eres va ser abundant en una gran àrea, i que ara es troba només en petites àrees. La distribució d'un relicte està caracteritzada com a endèmica. El rèptil Tuatara i la planta Cicadàcia són exemples de relictes. Aquell viu només en poques i petites illes de Nova Zelanda, i aquestes van ser molt corrents durant l'Era Mesozoica, en especial en el període juràssic. De fet aquest període és conegut com l'"edat de les Cicadàcies". En l'actualitat, únicament creixen a les zones tropicals i subtropicals. A les Illes Canàries, hi podem trobar el cas del drago i el bosc de Laurisilva (formació boscosa terciària).

El terme "relicte" pot referir-se a antigues espècies que sobreviuen mentre les espècies acompanyants són extintes: el Limulus polyphemus (quelicerat, artròpode), és un exemple d'aquest tipus de relicte, estan emparentats amb els euriptèrids, que es van extingir en l'Extinció massiva del pèrmà-triàsic.

Relicte en geologia

"Relicte" són les estructures de minerals d'un material rocós parental que no ha metamorfosat quan les roques veïnes si ho feien, o són les roques que sobreviuen a un procés geològic destructiu. Per exemple, els patrons ondulants vistos en el marbre són relictes de deposicions en la calcita original.

Enllaços externs

• «Relicte». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
• Relicte al DIEC