Teocràcia

La teocràcia és una forma de govern que estableix que l'autoritat per governar, dirigir i decidir, no pertany al poble com en el cas de la democràcia sinó que pertany a Déu, i per tant, als seus representants ací en la Terra. Estableix una jerarquia religiosa que interpreta la Paraula de Deu per a legislar, per a censurar les lleis civils in darrere instància o per a imposar una religió d'estat. Els teòcrates governen sia sols, sia mitjançant una monarquia o un govern elegit.

Hi ha estats que, tot i no ésser una teocràcia pura, imposen una religió d'estat en atorgar poques o prou llibertats als ateus o a les persones d'una altra religió. Més rar és el cas d'Albània que va haver un ateisme d'estat de 1967 a 1991. D'altre costat, hi ha estats als quals, tot i no tenir una religió d'estat, certs grups religiosos tenen molta influència. Els oponents a aquesta preponderància religiosa utilitzen aleshores el mot teocràcia en les seves crítiques.

Teocràcies contemporànies

• Vaticà: teocràcia no elegida per els ciutadans
• Iran: teocràcia amb govern elegit
• Regne Unit: el sobirà és cap de l'església, els bisbes elegits seuen de dret a la cambra alta del parlament. De fet, hi ha una llibertat religiosa i la reina no interfereix gaire en la legislació. La interferència de la cambra alta en temes ètics i la presència dels bisbes i altres persones no elegides pels ciutadans són subjectes polèmics.
• Aràbia Saudita: monarquia teòcrata

Teocràcies històriques

• Espanya
  • Els Reis catòlics: teocràcia catòlica de 1478.
• Ginebra: teocràcia protestant al Segle XVI
• Tibet: teocràcia budista del segle VII a 1959
• Japó: fins al 1945