Rellotge Astronòmic de Praga

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Rellotge Astronòmic de Praga (txec Staroměstský orloj ) és un rellotge astronòmic medieval localitzat a Praga, la capital de la República Txeca, situat a 50° 5′ 13.23″ N, 14° 25′ 15.30″ E / 50.0870083°N,14.4209167°E / 50.0870083; 14.4209167. El Rellotge es troba a la paret sud de l'ajuntament de la Ciutat Vella de Praga, i és una popular atracció turística.

Descripció[modifica | modifica el codi]

El rellotge astronòmic de Praga.

Els tres principals components del Rellotge són:

  • El quadrant astronòmic , que a més d'indicar les 24 hores de dia, representa les posicions del sol i de la lluna al cel, a més d'altres detalls astronòmics
  • Les figures animades que inclouen "El passeig dels Apòstols", un mecanisme de rellotgeria que mostra, quan el rellotge dóna les hores, les figures dels Dotze Apòstols.
  • El calendari circular amb medallons que representen els mesos de l'any.

Quadrant astronòmic[modifica | modifica el codi]

El quadrant astronòmic té forma d'astrolabi, instrument usat en l'astronomia medieval i en la navegació fins a la invenció del sextant. Té pintat sobre ella representacions de la Terra i del cel, així com dels elements que l'envolten, especialment per quatre components principals: l'anell zodiacal, l'anell de rotació, la icona que representa el sol i la icona que representa la lluna.

Fons[modifica | modifica el codi]

El fons representa la Terra i la visió local del cel. El cercle blau del centre representa el nostre planeta i el blau més fosc la visió del cel des de l'horitzó. Les àrees vermelles i negres indiquen les parts del cel que es troben sobre l'horitzó. Durant el dia el sol se situa a la zona blava del fons, mentre que a la nit passa a situar-se a la zona fosca. Des que es fa de dia fins que fosc, la mecànica del sol fa que estigui sempre posicionat sobre la zona vermella. A l'esquerra del rellotge (l'Est), trobem l'aurora i l'alba, mentre a l'oest trobem l'ocàs i el crepuscle.

Quadrant astronòmic.

Els nombres daurats del cercle blau representen les 24 hores del dia (el format estàndard), marcant l'hora civil de Praga. Però trobem també la divisió de 12 hores, que es defineixen pel temps entre l'alba i al vespre i que varia segons la durada del dia depenent de l'estació de l'any.

Anell zodiacal[modifica | modifica el codi]

A l'interior del cercle negre, es troba un altre cercle amb els signes del zodíac, indicant la localització del sol a la ecel·líptica. Els signes són mostrats en ordre invers al sentit del rellotge. A la fotografia que acompanya aquest article, el sol es troba en la constel lació de Àries i movent-se cap a la de Taure.

La disposició del cercle zodiacal correspon a l'ús de la projecció estereogràfica del pla ecel·líptica que fa servir el Pol Nord com a base de la projecció. Aquesta disposició és comú en qualsevol rellotge astrològic d'aquest període. La petita estrella daurada mostra la posició del equinocci d'estiu, d'aquesta manera els nombres romans també podrien servir per a mesurar el temps sideral.

Escala de temps de l'antiga Bohèmia[modifica | modifica el codi]

A la vora exterior del rellotge, el nombre Schwabach daurat es troba sobre el fons negre. Aquests nombres indiquen les hores a l'antiga Bohèmia, que comença amb l'1 de l'alba. Els anells es van movent durant l'any i coincideixen amb el temps solar.

El sol[modifica | modifica el codi]

El sol daurat es mou al voltant del cercle zodiacal, descrivint una el·lipse. El sol s'ajunta amb el braç que té la mà daurada, i junts ens mostren el temps de tres formes diferents:

  1. La posició de la mà d'or sobre els nombres romans indiquen la hora local de Praga.
  2. La posició del sol sobre les línies daurades indiquen les hores en format d'hores desiguals.
  3. La posició de la mà daurada sobre l'anell exterior indiquen les hores després de l'alba segons l'antic horari txec.

A més, la distància entre el Sol i el centre de l'esfera mostra el temps entre el vespre i l'alba.

Detall del moviment de la lluna

La lluna[modifica | modifica el codi]

El moviment de la lluna a la el·lipse s'assembla al del sol, encara que és molt més ràpid. L'esfera lunar (una esfera platejada) mostra les fases de la lluna.

Model computacional del Rellotge Astronòmic[modifica | modifica el codi]

El moviment de les diferents parts mecàniques de l'esfera astronòmica és massa lent com per apreciar en temps real, però per comprendre podem usar El model computacional del rellotge.

Figures animades[modifica | modifica el codi]

Figures animades de l'esquerra
Estàtues dels apòstols: Judes Tadeu i Felip
Figures de la dreta


Les quatre figures que flanquegen el rellotge són quatre al·legories. D'esquerra a dreta són:

  • La Vanitat representada per un home que sosté un mirall.
  • La Avarícia representada per un comerciant jueu amb la seva bossa.
  • La Mort representada per un esquelet matant el temps.
  • La Luxúria representada per un príncep turc amb la seva mandolina.

Cada hora entre les 9 del matí i les nou de la nit les figures es posen en moviment. El vanitós es mira al mirall, el avar mou la seva bossa, l'esquelet branda la seva dalla i tira d'una corda, el luxuriós mou el cap per mostrar que amenaça sempre. Les dues finestres s'obren i comença "El Passeig dels apòstols". Els dotze apòstols desfilen lentament d'una finestra a l'altra precedits per Sant Pere.

Finestra esquerra Apareix Sant Pau mantenint i una espasa i un llibre, el segueix Sant Tomàs amb un arpó, Sant Judes Tadeu amb un llibre a la mà esquerra, Sant Simó mostrant una serra ja que és el patró dels llenyataires, Sant Bartomeu amb un llibre i Sant Bernabé amb un papir.

Finestra dreta Sant Pere amb una clau, ja que guarda les claus del cel. El segueixen Sant Mateu amb una destral ja que és el patró de constructors, fusters i ferrers, Sant Joan, Sant Andreu amb una creu i Santiago.[1]

Quan les finestres es tanquen un gall afegit el 1882 batega i canta, després sonen les campanes en format de 24 hores.

Calendari[modifica | modifica el codi]

Vista General i Detall
Vista general del calendari
Detall del calendari


Filòsof i Ángel.
Astrònom i Cronista.

El calendari va ser afegit al rellotge el 1870. Els dotze medallons representen els dotze mesos de l'any. Són obra del pintor txec Josef Mánes. Les quatre escultures laterals són d'esquerra a dreta:

  • Un filòsof
  • Un àngel .
  • Un astrònom
  • Un cronista .

Llegenda[modifica | modifica el codi]

Segons la llegenda escrita per Alois Jirásek el mecanisme del rellotge astronòmic va ser construït pel mestre Hanus (el veritable nom era Jan Růže) i per la seva ajudant Jakub Čech En 1490. Els regidors cegaren al mestre Hanus perquè no pogués construir-se una còpia del rellotge. Čech va venjar al seu mestre introduint una mà en el mecanisme, embussat i inutilitzat, a costa de quedar al seu torn manc.

Història[modifica | modifica el codi]

La part més antiga del Rellotge és el mecanisme del quadrant astronòmic que data de 1410, quan va ser construït pel rellotger Nicolau de Kadan[2] i per Jan Sindel professor de matemàtiques i astronomia de la Universitat Carolina de Praga.

Successivament, al voltant de 1490, van ser afegits el calendari i les escultures gòtiques quedecoran la façana. El Rellotge es va aturar diverses vegades a partir del 1552, i va haver de ser reparat tantes vegades com errors va tenir. la reparació de 1552 va ser realitzada per Jan Táborský, que va escriure un informe en el qual esmenta al mestre rellotger Hanus com a dissenyador del rellotge, qüestió que es va demostrar ser falsa en el segle XX.

Al segle XVII es van afegir les estàtues mòbils dels laterals del quadrant astronòmic. Les estàtues de fusta dels apòstols van ser afegides durant la reparació de 1865-1866.


El Rellotge va patir forts danys els dies 7 i 8 de maig de 1945, hores abans de la capitulació alemanya a Praga, que va ser forçada per l'avanç de l'Exèrcit Roig. Els soldats alemanys van dirigir els seus atacs de vehicles blindats i d'antiaeris a la Vella Ciutat de Praga en un esforç per silenciar la iniciativa provocadora de la ràdio per part de la resistència txeca iniciada el 5 de maig. L'ajuntament i els edificis propers van ser incendiats al costat de les escultures de fusta del Rellotge i l'esfera del calendari de Josef Mánes. Es va reparar la maquinària, i els Apòstols de fusta van ser restaurats per Vojtech Suchard un famós constructor de titelles. El rellotge va tornar a funcionar a partir de 1948. L'actual rellotger Otakar Zámecník va realitzar una reparació general el 1994.

El Rellotge de Praga és un dels nombrosos rellotges astronòmics que es van construir en els segles XIV i XV. Altres rellotges astronòmics van ser construïts en Norwich, Sant Albano, Wells, Lund, Estrasburg, i Pàdua.

Notes[modifica | modifica el codi]

Links[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Horsky, Zdenek. Pražský orloj (en czech). Praha: Panorama, 1988. 
  • Malina, Jakub. Prague Horloge [The ...] - A Guide to the History and Esoteric Concept of the Astronomical Clock in Prague, Series: Esoteric Prague. Praha: Eminent, 2005. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rellotge Astronòmic de Praga