Remedios Varo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Remedios Varo Uranga (Anglès, la Selva, 16 de desembre de 1908 - Ciutat de Mèxic, 8 d'octubre de 1963) va ser una pintora surrealista mexicana d'origen català.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va mostrar des de menuda una natural inclinació i interès per la pintura. Encoratjada per son pare va ingressar l'any 1924, a l'edat de 15 anys, a la Academia de San Fernando a Madrid.

Al final dels seus estudis, va contraure matrimoni amb un dels seus companys d'estudis, Gerardo Lizárraga. Amb qui se'n va anar a París, on van residir durant un any. Al seu retorn l'any 1932, es va establir a Barcelona, on va exercir en companyia del seu espòs l'ofici de dibuixant publicitari.

L'any 1935 es va separar del seu primer espòs, i va conèixer el pintor Esteban Francés, qui la va introduir al cercle surrealista d'André Breton. Una vegada familiaritzada amb el moviment surrealista, es va integrar al grup Logicofobista, que pretenia representar els estats mentals interns de l'ànima, utilitzant-ne formes suggeridores. Durant la seua col·laboració amb aquest grup, Remedios Varo va pintar L'Agent Double, obra que ja anticipa el seu estil reconegut posteriorment.

Durant la Guerra Civil Espanyola, Remedios Varo va optar sense dubtar pel costat republicà. També durant aquest període i en gran manera gràcies al seu actiu suport als antifeixistes, va conèixer el poeta Benjamín Péret, amb qui va establir una relació amorosa, i amb qui se'n va anar per segona vegada a París. Ciutat on va residir fins a la invasió nazi.

L'any 1941 la pintora i el poeta van abandonar la França ocupada, i van emigrar a Mèxic, país on gràcies a la política del president Lázaro Cárdenas d'acollida de refugiats polítics, van ser ràpidament naturalitzats i autoritzats a desenvolupar una activitat laboral.

L'any 1947 Remedios es va separar de Benjamín Péret, el qual va retornar al París ja alliberat. Gràcies als seus contactes anteriors i les seues activitats a Mèxic, Remedios va viatjar aquest mateix any a Veneçuela, com a integrant d'una expedició científica del Institut Francés d'Amèrica Llatina. A Veneçuela, a més del seu treball d'il·lustradora entomològica, la pintora va poder continuar enviant cartells publicitaris per a Bayer, així com treballar un curt període per a l'institut de malariologia veneçolà.

L'any 1949 va tornar a Mèxic, on va continuar amb la seua tasca d'il·lustradora publicitària. Fins que l'any 1952 va casar-se de nou amb el polític austríac Walter Gruen, amb qui va romandre fins al final dels seus dies.

Va ser Gruen qui la va convèncer d'abandonar les seues tasques comercials, per a consagrar-se exclusivament a la pintura.

L'any 1955, la pintora va presentar en públic els seus treballs en una primera exposició col·lectiva, a la galeria Diana de la Ciutat de Mèxic, seguida l'any següent d'una exposició individual.

Durant la seua vida a Mèxic, la pintora va conèixer personalment artistes com Frida Kahlo i Diego Rivera, però va establir nexes d'amistat més intensa amb altres intel·lectuals en l'exili, en particular la també pintora surrealista Leonora Carrington.

Remedios Varo va morir d'una aturada cardíaca el 8 d'octubre de 1963 en la Ciutat de Mèxic.

La seua obra[modifica | modifica el codi]

L'obra de la pintora és vasta i complexa. Posseeix un estil característicament i fàcilment recognoscible. En la seua obra apareixen ben sovint figures humanes estilitzades realitzant tasques simbòliques i, alhora, elements onírics i arquetípics. Les seues pintures estan tenyida d'una atmosfera de misticisme, però plasmat en les figures representatives del món secular modern. També demostra un marcat interès per la iconografia científica, i per això les seues obres apareixen cada vegada amb més freqüència en la literatura de divulgació científica.

Polèmica sobre l'herència[modifica | modifica el codi]

L'any 2000, Walter Gruen va donar la seua col·lecció d'obres de Remedios Varo al Museo de Arte Moderno de México. La majoria d'aquestes obres van ser legalment comprades a col·leccionistes privats que al seu torn les havien adquirit legalment en galeries, i van ser declarades monument artístic mexicà el 26 de desembre del 2001.

Per mitjà d'un estrany moviment judicial, avalat pe les jutgesses María Margarita Gallegos López i Rebeca Pujol Rosas, en aquest mateix any l'espanyola Beatriz María Varo Jiménez, neboda i també pintora, va ser declarada pel Jutjat Tretzè del Familiar de la Ciutat de Mèxic com únic i universal marmessor de la successió de béns de la seua tia Remedios Varo, i va intentar quedar-se amb aquesta col·lecció.

Al març del 2005 l'Institut Nacional de Belles Arts va apel·lar el dictamen, el qual es va suspendre temporalment fins que instàncies judicials més competents revisen l'estrany cas.

El problema es complica perquè, en vida, la pintora va vendre o va regalar la majoria de les seues obres, adduint que el que més li importava era el procés creatiu, no les obres en si. Per tant hi ha dubtes sobre la consideració d'aquestes obres regalades com a part de la seua herència.

Llista de treballs representatius[modifica | modifica el codi]

  • 1935 El Tejido de los Sueños
  • 1942 Gruta Mágica
  • 1947 Paludismo (Libélula)
  • 1947 El Hombre de la Guadaña (Muerte en el Mercado)
  • 1947 La Batalla
  • 1947 Insomnia
  • 1947 Amibiasis o los Vegetales
  • 1955 Ciencia inútil o el Alquimista
  • 1955 La Revelación o el Relojero
  • 1955 Trasmundo
  • 1955 El Flautista
  • 1955 El Paraíso de los Gatos
  • 1956 Au bonheur des dames
  • 1957 Creación de las aves
  • 1957 Tailleur pour dames
  • 1957 Caminos tortuosos
  • 1957 Reflejo lunar
  • 1957 El Gato Helecho
  • 1958 Papilla estelar
  • 1959 Exploración de las fuentes del río Orinoco
  • 1959 Catedral Vegetal
  • 1959 Encuentro
  • 1960 Mujer saliendo del psicoanalista
  • 1960 Visita al cirujano plástico
  • 1960 Hacia la torre
  • 1961 Vampiro
  • 1961 Tejiendo el manto terrestre
  • 1962 Vampiros vegetarianos
  • 1962 Fenómeno de ingravidez
  • 1962 Tránsito espiral
  • 1963 Naturaleza muerta resucitando

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Les surrealistes: Remedios Varo. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2013 [Consulta: 20 de setembre de 2013]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Remedios Varo