René Caillié

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
René Caillié

René Caillié
Naixement 19 de novembre de 1799
Mauzé-sur-le-Mignon
Defunció 17 de maig de 1838 (als 38 anys)
Timbuctu
Nacionalitat França França
Ocupació Explorador
Interior de la mesquita Djingareiber a Timbuctú.

René Caillié fou un viatger francès, nascut el 19 de novembre de 1799 a Mauzé-sur-le-Mignon al departament de Deux-Sèvres. Va assolir fama per ser el primer europeu a tornar de Timbuctu, una de les ciutats més emblemàtiques del riu Níger, a Mali.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill d'un forner pobre, es quedà orfe molt aviat. Amb només 16 anys, abandonà el seu poble, i un any després, el 1816 s'enrolà com a grumet en un estol que partí de Bordeus per tal de recuperar el Senegal, que el Tractat de París havia retornat a França després de la caiguda de Napoleó Bonaparte. Un dels vaixells d'aquesta expedició era La Méduse, conegut pel cèlebre quadre de Géricault La bassa de la Medusa, que il·lustra el trist episodi en què els tripulants del vaixell, embarrancat davant de les costes de Mauritània, quedaren a la mercè de les ones en una bassa.

Més afortunat, René arribà a Sant Lluís, al Senegal, i intentà unir-se a una expedició anglesa que seguia les passes de Mungo Park, el cèlebre explorador que portava deu anys desaparegut a l'Àfrica, però no tingué èxit i per sobreviure es veié obligat a embarcar en un viatge a l'illa de Guadalupe, a les Antilles. Des d'allà tornà a Bordeus i viatjà una altra vegada a Sant Lluís, on s'apuntà a una altra expedició anglesa que tractava de rescatar l'anterior, dirigida pel major Gray, que es trobava presoner a l'interior de l'Àfrica.

El viatge a Timbuctu[modifica | modifica el codi]

Durant els anys següents, René viatjà diverses vegades a les Antilles a fi d'estalviar diners per realitzar el somni de la seva vida, arribar a Timbuctu. Mentretant, el 1824, Alexander Gordon Laing, procedent de Trípoli, aconseguí arribar a la ciutat, però fou assassinat quan en marxava.

René sabia que Timbuctú és considerada ciutat santa pels musulmans i que els estrangers hi eren benvinguts, de manera que adoptà un pla: en primer lloc, havia d'aprendre els costums locals, estudiar l'Alcorà i havia de poder expressar-se en àrab. El 1827, per fi, sortí de Sant Lluís amb una petita caravana, fent-se passar per un egipci que havia estat enrolat per força en les tropes de Napoleó i desitjava tornar a casa seva.

El seu aspecte europeu no deixarà d'ocasionar-li problemes, però per fi entrà a Mali i aconseguí arribar a Djenné, a la conca del riu Níger, a 500 quilòmetres de Timbuctú. Allà s'embarcà a bord d'una petita xalupa i un any després de la seva partida del Senegal, el 20 d'abril de 1828, assolí d'arribar la ciutat somiada, Timbuctú, fent-se passar per musulmà.

Romangué dues setmanes a la ciutat, prenent notes que guardava entre les pàgines de l'Alcorà, i l'abandonà en una caravana d'esclaus que partia cap al Marroc travessant el Sàhara. El 12 d'agost d'aquell any arribà a Fes, i pocs dies després a Tànger, on es presentà davant del cònsol francès. El 1830, després de 16 anys d'absència, tornà per fi a França, i, el desembre, la Societat Geogràfica li féu lliurament dels deu mil francs que havia promès a qui tornés de Timbuctu amb una descripció de la ciutat.

El 1830, publicà una narració del seu viatge, Journal d'un voyage à Tombouctou, que li assegurà un gran renom. Va morir el 17 de maig de 1838, a causa d'una malaltia contreta a l'Àfrica.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]