René Mayer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
René Mayer

Mandat
8 de gener de 1953 – 27 de juny de 1953
Precedit per Antoine Pinay
Succeït per Joseph Laniel

Mandat
3 de juny de 1955 – 13 de gener de 1958
Precedit per Jean Monnet
Succeït per Paul Finet

Naixement 4 de maig de 1895
París (França)
Mort 13 de desembre de 1972
íd.
Partit polític Partit Radical
Professió polític

René Mayer ( París, França 1895 - íd. 1972 ) fou un polític francès que va ser diverses vegades ministre al seu país i President del Consell de Ministres durant la Quarta República Francesa.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 4 de maig de 1895 a la ciutat de París, en una família de religió jueva. Va estudiar dret a la Universitat de París i posteriorment fou mobilitzat per participar en la Primera Guerra Mundial. L'any 1920 fou nomenat membre del Consell d'Estat.

Abans d'iniciar-se la Segona Guerra Mundial fou nomenat membre de la Societat Nacional dels Ferrocarrils Francès (SNCF) i fou membre fundador d'Air France.

Fou alcalde de la població de Giverny, situada al departament d'Eure. Morí el 13 de desembre de 1972 a la seva residència de la ciutat de París.

Activitat política[modifica | modifica el codi]

Segona Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

En iniciar-se la Segona Guerra Mundial fou cridat a files, sent enviat a Londres el mateix any 1939. El 1940 retornà al seu país i fou enviat al sud. Entre novembre i desembre de 1941 participà com a membre de la Unió General dels Israelites a frança (UFIG) que el règim de Vichy va obligar a crear per tenir censats els jueus.

Posteriorment l'any 1943 participà al costat del general Henri Giraud a Alger en la resistència a l'ocupació nazi del seu país, sent-li transferida la secretaria de comunicacions del govern a l'exili. Ocupà aquest càrrec fins a esdevenir membre del Comitè Francès d'Alliberament Nacional i Ministre de Transport i Obres Públiques per part del general Charles de Gaulle el setembre de 1944.

Membre del govern[modifica | modifica el codi]

El 1946, un cop alliberat el seu país, aconseguí esdevenir diputat per la circumscripció d'Alger a l'Assemblea Nacional Francesa en representació del Partit Radical, escó que va conservar fins al 1955. El 1947 fou nomenat Ministre de Finances i Afers Econòmics per part del primer minitre Robert Schuman, esdevenint successivament Ministre de Defensa Nacional en els governs de André Marie i Robert Schuman, i Ministre de Justícia en els governs de Georges Bidault, Henri Queuille, René Pleven i novament Queuille. L'agost de 1951 fou nomenat Vicepresident del Consell de Ministres i Ministre de Finances i Afers Econòmics per part de René Pleven, abandonant els seus càrrecs en el govern el gener de 1952.

Entre el 8 de gener i el 28 de juny de 1953 fou nomenat Primer Ministre de França per part del president Vincent Auriol i gràcies al suport dels diputats gaullistes. El seu govern caigué per la derrota que sofrí al Parlament per la negativa gaullista a acceptar els poders especials en matèria financera que Mayer va demanar.

President de la CECA[modifica | modifica el codi]

Ferm defensor de la unitat europea, el 3 de juny de 1953 fou nomenat President de l'Alta Autoritat de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA) en substitució de Jean Monnet, que es veié obligat a dimitir a conseqüència del seu fracàs en l'organització de la Comunitat Europea de Defensa. Ocupà la presidència de l'Autoritat Mayer fins al 13 de gener de 1958.



Precedit per:
nou càrrec
Ministre de Transports i Obres Públiques
19441945
Succeït per:
Jules Moch
Precedit per:
Robert Schuman i Jules Moch
Ministre de Finances i Afers Econòmics
19471948
Succeït per:
Paul Reynaud
Precedit per:
Pierre-Henri Teitgen
Ministre de Defensa Nacional
1948
Succeït per:
Paul Ramadier
Precedit per:
Robert Lecourt
Ministre de Justícia
19491951
Succeït per:
Edgar Faure
Precedit per:
Guy Mollet i René Pleven
Vicepresident de França
19511952
Succeït per:
Henri Queuille
Precedit per:
Maurice Petsche
Ministre de Finances i Afers Econòmics
19511952
Succeït per:
Edgar Faure i Robert Buron
Precedit per:
Antoine Pinay
President del Consell de França
França

1953
Succeït per:
Joseph Laniel
Precedit per:
Jean Monnet
President de la CECA
19551958
Succeït per:
Paul Finet
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: René Mayer Modifica l'enllaç a Wikidata