René Mayer

René Mayer
141è Primer Ministre de França
Mandat 8 de gener de 1953 – 27 de juny de 1953
Precedit per	Antoine Pinay
Succeït per	Joseph Laniel
President de l'Alta Autoritat de la CECA
Mandat 3 de juny de 1955 – 13 de gener de 1958
Precedit per	Jean Monnet
Succeït per	Paul Finet
Naixement	4 de maig de 1895 París (França)
Mort	13 de desembre de 1972 íd.
Partit polític	Partit Radical
Professió	polític

René Mayer ( París, França 1895 - íd. 1972 ) fou un polític francès que va ser diverses vegades ministre al seu país i President del Consell de Ministres durant la Quarta República Francesa.

Biografia

Va néixer el 4 de maig de 1895 a la ciutat de París, en una família de religió jueva. Va estudiar dret a la Universitat de París i posteriorment fou mobilitzat per participar en la Primera Guerra Mundial. L'any 1920 fou nomenat membre del Consell d'Estat.

Abans d'iniciar-se la Segona Guerra Mundial fou nomenat membre de la Societat Nacional dels Ferrocarrils Francès (SNCF) i fou membre fundador d'Air France.

Fou alcalde de la població de Giverny, situada al departament d'Eure. Morí el 13 de desembre de 1972 a la seva residència de la ciutat de París.

Activitat política

Segona Guerra Mundial

En iniciar-se la Segona Guerra Mundial fou cridat a files, sent enviat a Londres el mateix any 1939. El 1940 retornà al seu país i fou enviat al sud. Entre novembre i desembre de 1941 participà com a membre de la Unió General dels Israelites a frança (UFIG) que el règim de Vichy va obligar a crear per tenir censats els jueus.

Posteriorment l'any 1943 participà al costat del general Henri Giraud a Alger en la resistència a l'ocupació nazi del seu país, sent-li transferida la secretaria de comunicacions del govern a l'exili. Ocupà aquest càrrec fins esdevenir membre del Comitè Francès d'Alliberament Nacional i Ministre de Transport i Obres Públiques per part del general Charles de Gaulle el setembre de 1944.

Membre del govern

El 1946, un cop alliberat el seu país, aconseguí esdevenir diputat per la circumscripció d'Alger a l'Assemblea Nacional Francesa en representació del Partit Radical, escó que va conservar fins el 1955. El 1947 fou nomenat Ministre de Finances i Afers Econòmics per part del primer minitre Robert Schuman, esdevenint successivament Ministre de Defensa Nacional en els governs de André Marie i Robert Schuman, i Ministre de Justícia en els governs de Georges Bidault, Henri Queuille, René Pleven i novament Queuille. L'agost de 1951 fou nomenat Vicepresident del Consell de Ministres i Ministre de Finances i Afers Econòmics per part de René Pleven, abandonant el seus càrrecs en el govern el gener de 1952.

Entre el 8 de gener i el 28 de juny de 1953 fou nomenat Primer Ministre de França per part del president Vincent Auriol i gràcies al suport dels diputats gaullistes. El seu govern caigué per la derrota que sofrí al Parlament per la negativa gaullista a acceptar els poders especials en matèria financera que Mayer va demanar.

President de la CECA

Ferm defensor de la unitat europea, el 3 de juny de 1953 fou nomenat President de l'Alta Autoritat de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA) en substitució de Jean Monnet, que es veié obligat a dimitir a conseqüència del seu fracàs en l'organització de la Comunitat Europea de Defensa. Ocupà la presidència de l'Autoritat Mayer fins el 13 de gener de 1958.

Precedit per: nou càrrec	Ministre de Transports i Obres Públiques 1944 – 1945	Succeït per: Jules Moch
Precedit per: Robert Schuman i Jules Moch	Ministre de Finances i Afers Econòmics 1947 – 1948	Succeït per: Paul Reynaud
Precedit per: Pierre-Henri Teitgen	Ministre de Defensa Nacional 1948	Succeït per: Paul Ramadier
Precedit per: Robert Lecourt	Ministre de Justícia 1949 – 1951	Succeït per: Edgar Faure
Precedit per: Guy Mollet i René Pleven	Vicepresident de França 1951 – 1952	Succeït per: Henri Queuille
Precedit per: Maurice Petsche	Ministre de Finances i Afers Econòmics 1951 – 1952	Succeït per: Edgar Faure i Robert Buron
Precedit per: Antoine Pinay	President del Consell de França 1953	Succeït per: Joseph Laniel
Precedit per: Jean Monnet	President de la CECA 1955 – 1958	Succeït per: Paul Finet