René Quenouille

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRené Quenouille

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 desembre 1884 Modifica el valor a Wikidata
Sarlat e La Canedat (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 abril 1945 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Rothenburgsort Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPenjament Modifica el valor a Wikidata
Adjunt a alcalde Villeneuve-Saint-Georges
1935 – 1945 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómetge, militant de la resistència Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Rang militarcapità Modifica el valor a Wikidata
ConflictePrimera Guerra Mundial i Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Premis

René Quenouille (Sarlat e la Canedat, 6 de desembre de 1884 - assassinat pels nazis a Hamburg-Rothenburgsort, 21 d'abril del 1945) era un radiòleg, polític francès i membre de la resistència contra l'ocupació nazi. El 1980 el municipi de Villeneuve-Saint-Georges (França) va dedicar-li una llar d'infants: Crèche Départementale René Quenouille[1] i també se li ha dedicat el museu commemoratiu de l'Escola del Bullenhuser Damm a Hamburg.

Després dels seus estudis va establir-se com a radiòleg a Villeneuve-Saint-Georges el 1925. Va afiliar-se al Partit Comunista Francès i esdevenir vicebatlle del municipi. Durant l'ocupació alemanya va adherir-se, junt amb la seva esposa Yvonne, al grup de resistència Patriam Recuperare que va ajudar paracaigudistes de les Forces Aliades a fugir vers la França inocupada. El 3 de març de 1943, Quenouille, la seva esposa i dues filles seves van ser arrestats per la Gestapo. Les tres dones van ser alliberades, però René Quenouille va ser condemnat a mort a la presó de Fresnes.[2][3]

No va ser executat immediatament i el 16 d'octubre de 1943 varen transportar-lo al camp de concentració de Mauthausen-Gusen on va tenir la funció de metge per als presoners. El 17 de juliol de 1944 va ser transferit al camp de Neuengamme i hi va ser carregat del servei de radiologia. Després de l'arribada de 20 nens que el metge SS Kurt Heissmeyer va rebre per fer els seus experiments inhumans, Quenouille va ser transferit a la Sonderabteilung Heissmeyer per atendre als nens. Tot i que aquest departament era molt secret i amagat dins del camp i en pressentir que probablement ell mai no recobrés la llibertat, va trobar una fallada a la vigilància per tal de poder ensenyar-lo al metge i presoner René Veyssière al qual va dir: «Volia que veiessis els nens, perquè poguessis un dia testimoniejar sobre llur existència i els experiments. […] Cal que hi hagi algú més almenys que en pot parlar, si jo no torno.»[4]

Des d'abril 1945, quan la desfeta nazi s'adverava imminent, a tot arreu d'Alemanya els SS van deixar-se portar pel pànic i van provar d'amagar els seus crims, sovint afegint crims suplementaris a la seva llarga llista d'atrocitats, conegut en alemany com els Kriegsendphaseverbrechen o crims de la fase final. Així l'ordre va arribar des de Berlín d'assassinar i fer desaparèixer els nens del Departament Heissmeyer així com tots els presoners adults que n'estaven al corrent. Per tal d'evitar rumors i testimonis nous, sota el pretext de ser transferits a Theresienstadt René Quenouille i els altres van ser transportats a l'escola abandonada del l'Bullenhuser Damm al celler de la qual tots van ser matats durant la nit del 21 al 22 d'abril de 1945.[5]

Referències[modifica]

  1. 48° 44′ 2.15″ N, 2° 27′ 38.45″ E / 48.7339306°N,2.4606806°E / 48.7339306; 2.4606806
  2. Iris Groschek & Kristina Vagt, «René Quenouille», «…dass du weisst, was hier passiert ist» Medizinische Experimente im KZ Neuengamme und die Morde am Bullenhuser Damm, Bremen, Ed. Temmen, 2012, pàgines 62-63, ISBN 978-3-8378-2022-5 (en català: «…que sàpigues el que va passar aquí» Experiments medicals al camp de concentració de Neuengamme i l'assassinat al Bullenhuser Damm.)
  3. Uwe Bahnsen, «Das Martyrium der Kinder vom Bullenhuser Damm», Die Welt, 10 d'abril 2005, (en català: El martiri dels nens del Bullenhuser Damm)
  4. Christian Bernada, Les médecins de l'impossible, Paris, Editions France-Empire, 1968, pàgina 229-230
  5. Dr. René Quenouille, Fitxa bibliogràfica al web del Museu del Bullenhuser Damm (anglès)