Renúncia papal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El papa Benet XVI és l'únic papa que ha renunciat al seu càrrec durant els últims sis segles.

Es denomina renúncia papal al succés pel qual la màxima autoritat de l'Església Catòlica Romana, el papa, decideix dimitir del seu càrrec. És un esdeveniment poc freqüent que tan sols ha ocorregut unes poques ocasions durant la història de l'església catòlica: tan sols quatre papes han resignat el càrrec, tots ells entre els segles XI i XV, encara que hi ha cert desacord sobre si n'hi podria haver hagut més entre els segles III i XI. El darrer papa que renuncià fou Benet XVI, el 28 de febrer de 2013 a les 8:00 de la tarda,[1][2][3] la qual cosa el convertí en el primer papa que ho féu després de Gregori XII l'any 1415.

Tot i que s'ha utilitzat força en debats sobre renúncies papals,[4] el terme «abdicació» no es fa servir en documents oficials de l'Església per referir-se a la renúncia d'un papa. Com que el papa és suprem respecte l'Església, no existeix cap procés pel qual sigui possible obligar a renunciar al papa.[5]

Llista de renúncies papals[modifica | modifica el codi]

Apòcrifs
Pontificat Retrat Nom de regnat Nom personal Raó de renúncia Notes
21 de juliol de 230
– 28 de setembre de 235
(5 anys+)
Poncià I Poncià I Pontianus Desterrat per les autoritats romanes. Renúncia documentada solament al Catàleg liberià, que cita la seva renúncia al dia 28 de setembre del 235, la data exacta més llunyana de la història papal.[6][7]
30 de juny de 296
– 1 d'abril de 304
(7 anys+)
Marcel·lí I Marcel·lí I Marcellinus Es diu que podria haver estat deshonest fent ofrenes a déus pagans durant la persecució diocleciana. La renúncia tan sols està documentada al Catàleg liberià.
17 de maig de 352
– 24 de setembre de 366
(14 anys+)
Liberi I Liberi I Liberius Desterrat per l'emperador Constanci II[4] S'especula que la renúncia podria explicar la successió de l'antipapa Fèlix II,[4] encara que el Liber Pontificalis defensa que Liberi va mantenir el càrrec a l'exili.
Gener de 1004
– juliol de 1009
(5 anys+)
Joan XVIII Joan XVIII Fasanius Desconeguda La renúncia només està documentada en un catàleg de papes.
Precanònics
22 de maig de 964
– 23 de juny de 964
(1 mes)
Benet V Benet V Benedict Grammaticus Destituït per Otó I Destituït en favor de l'antipapa Lleó VIII.
Octubre de 1032–setembre de 1044
Abril de 1045–maig de 1045
Novembre de 1047–juliol de 1048
Benet IX Benet IX Teofilacte III, comte de Tusculum Subornat per renunciar després de diversos presumptes escàndols. La renúncia més antiga reconeguda en l'ordenament de papes. Fou papa en tres ocasins entre 1032 i 1048.[8] Fou un dels papes més joves, fou l'únic home en ser papa més d'una vegada i l'únic de la història que vengué el papat.
Abril/maig de 1045
– 20 de desembre de 1046
(1 any+)
Gregori VI Gregori VI Johannes Gratianus Acusat de simonia per subornar Benet IX perquè renunciés. Abdicat o deposat al concili de Sutri.
Canònics
5 de juliol de 1294
– 13 de desembre de 1294
(&00000000000000000000000 anys, &0000000000000161000000161 dies)
Celestí V Celestí V, O.S.B. Pietro da Morrone Manca de competència al càrrec. Sense experiència administrativa, Celestí caigué sota el control de polítics seculars. Per protegir l'església, va renunciar al càrrec. Fou el primer papa en establir cànons per la renúncia.
30 de novembre de 1406
– 4 de juliol de 1415
(&00000000000000080000008 anys, &0000000000000216000000216 dies)
Gregori XII Gregori XII Angelo Correr Per posar fi al Cisma d'Occident Abdicà durant el concili de Constança, que havia estat citat pel seu oponent, l'antipapa Joan XXIII.
19 d'abril de 2005
– 28 de febrer de 2013
(&00000000000000070000007 anys, &0000000000000315000000315 dies)
Benet XVI Benet XVI Joseph Ratzinger Edat avançada i debilitat física. Esdevingué papa emèrit després de la renúncia.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Benet XVI abandonarà el pontificat el 28 de febrer». Diari Ara, 11 de febrer de 2013.
  2. «Declaratio, 11 de febrer de 2013» (en anglès). Vatican.va.
  3. «Pope Benedict in shock resignation» (en anglès). , 11 de febrer de 2013.
  4. 4,0 4,1 4,2   «Abdication». A: Catholic Encyclopedia (en anglès). Nova York: Robert Appleton Company, 1913. 
  5. Beam, Christopher. «You're defrocked! Can the pope be fired?» (en anglès). Slate, 17 març 2010.
  6. Mcbrien, Richard P. The Pocket Guide to the Popes (en anglès). HarperCollins, 31 octubre 2006, p. 30–31. ISBN 978-0-06-113773-0. 
  7. «The Chronography of 354 AD. Part 13: Bishops of Rome» (en anglès) p. from Theosodr Mommsen, MGH Chronica Minora I (1892), pp.73–6.
  8. Coulombe, Charles A., Vicars of Christ: A History of the Popes, (Citadel Press, 2003), 198 (en anglès).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]