Renat I

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estàtua del rei Renat I a Ais de Provença, Provença

Renat I de Provença o Renat I d'Anjou, el Bo (en occità lo Rei Rainier, Rainier lo Bòn) (Angers, França 1409Ais de Provença 1480 ), Duc de Lorena (14311453), Comte de Provença i duc d'Anjou (14341480), Rei de Nàpols (14351442), rei titular de Jerusalem (14351480) i Comte de Barcelona (14661472).

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Nascut el 16 de juliol de 1409, fou el tercer fill de Lluís II de Provença i de Violant d'Aragó, i per tant nét de Joan I d'Aragó. Fou germà de Lluís III de Provença i de Maria d'Anjou, casada amb Carles VII de França.

A la mort del seu pare, el 1417, els seus germans juntament amb el seu cunyat i futur Carles VII de França, foren els guardians dels territoris del pare sota la gran influència de la seva mare. Així Lluís III va esdevenir comte de Provença i rei titular de Nàpols, aconseguint de la reina Joana II de Nàpols, el seu reconeixement com a hereu.

Per les aspiracions de la seva mare es casà, amb tan sols nou anys, amb Isabel de Lorena i aconseguí a la mort del seu sogre el ducat de Lorena.

El 1429 fou present a Reims en la coronació de Carles VII com a rei de França.

El 1434 a la mort de Llúis III sense hereus, Renat fou designat successor del comtat de Provença i a la mort de la reina Joana II l'any següent, hereu del Regne de Nàpols.

Lluita amb Alfons IV el Magnànim[modifica | modifica el codi]

Castell de Renat I a Tarascó, Provença

El 1421 Alvons IV havia aconseguit de part de la reina Joana II de Nàpols el seu reconeixement com a hereu universal a falta de descendència directa.

Una aliança entre els ducats de Milà i de Venècia juntament amb Lluís III de Nàpols, va permetre la reconciliació entre les dues branques Anjou enfrontades pel tron reial de Nàpols. Així el 1423 la reina Joana II adoptà Lluís III com a hereu, i a la mort d'aquest els drets passaren al seu germà Renat. En la batalla de Bulgnéville de 1431, durant la guerra dels Cent Anys, Renat d'Anjou fou fet presoner per Felip III de Borgonya.[1] Renat hagué de renunciar completament, pel tractat de 28 de gener de 1437,[2] a totes llurs possessions a Flandes procedents de l'herència del duc Robert de Bar, i prometre per la seva esposa i filla única Violant de Lorena (nascuda el 1428) a Frederic II de Vaudémont, fill d'Antoine de Vaudémont, i fou alliberat, tornant al Regne de Nàpols, on va reprendre la defensa del seu regne contra Alfons el Magnànim.

Amb l'enuig d'Alfons, el 1441 provocà un setge a la ciutat de Nàpols que durà sis mesos.[3] Renat fugí cap a les seves possessions de França, que havien estat governades per la seva mare, però aquesta morí el 1442. Amb aquella fugida els napolitans li giraren l'esquena i tot i que ell pensà que mantindria la corona reial de Nàpols el cert és que la perdé en favor del comte de Barcelona.

Rei dels Catalans[modifica | modifica el codi]

Escut d'armes de Renat I, amb les armes catalanes rebudes per la seva mare

Acceptà ser rei dels catalans quan la Generalitat de Catalunya, en lluita contra Joan II, li oferí la corona el 1466. Encara que no residí mai a Catalunya hi envià els lloctinents Joan II de Lorena i el seu nét Joan de Càlabria.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

El 1420 es casà amb Isabel de Lorena, filla del duc Carles II de Lorena. D'aquest matrimoni tingueren deu fills:

Es casà novament el 10 de setembre de 1454 a Angers amb Joana de Laval. D'aquest matrimoni no tingueren fills.

Final dels seus dies[modifica | modifica el codi]

El 1470 es retirà a la Provença, i el 1474 inicià el repartiment dels seus béns entre els seus fills.

Mentre al regne de Nàpols Alfons el Magnànim s'hi instal·là de forma definitiva, al comtat de Provença el succeí el seu nebot Carles d'Anjou, quart duc d'Anjou, i comte de Provença amb el nom de Carles III de Provença. La seva filla Violant d'Anjou rebé el ducat de Lorena i el comtat de Bar.

El 10 de juliol de 1480 morí a la ciutat d'Ais de Provença, i fou sepultat a la catedral d'Angers.

Molt afeccionat a les arts, va escriure novel·les i obres de caràcter moral, en vers i en prosa.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Vaughan, Richard. Philip the Good. vol.3 (en anglès). Boydell Press, 2002, p. 118. ISBN 0851159176. 
  2. de Villeneuve, François L. Histoire de René d'Anjou, roi de Naples, duc de Lorraine et Cte. de Provence. vol.1 (en francès). Blaise, 1825, p. 228-229. 
  3. O'Callaghan, Joseph F. A History of Medieval Spain (en anglès). Cornell University Press, 1983, p. 561. ISBN 0801492645. 


Precedit per:
Lluís III
Comte de Provença
14341480
Succeït per:
Carles III
Precedit per:
Joana II
Rei de Nàpols
14351442
Succeït per:
Alfons I
Alfons IV el Magnànim
Precedit per:
Pere IV
Comte de Barcelona
durant la Guerra civil catalana

14661472
Succeït per:
Joan II


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Renat I Modifica l'enllaç a Wikidata