Renata Tebaldi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Renata Tebaldi (Pesaro, Itàlia, 1 de febrer del 1922 - Ciutat de San Marino, San Marino, 19 de desembre del 2004) fou una soprano italiana i una de les veus més destacades de la lírica mundial del segle XX.

El mestre Arturo Toscanini l'anomenà "veu d'àngel". A part de la bellesa i la puresa de la seva veu, fou admirada per la seva elegant presència escènica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

A l'edat de tres anys fou colpida per la poliomielitis, de la qual guarí completament.

Va estudiar al conservatori de Parma amb els Mestres Brancucci i Campogalliani i després al Liceu Gioachino Rossini de Pesaro amb la cèlebre soprano Carmen Melis. El 1944 debutà a Rovigo en el paper d'Elena en el Mefistofele d'Arrigo Boito.

El 1946 participà en el concert de reobertura de La Scala de Milà, sota la direcció del mestre Arturo Toscanini, cantant la pregària del Moisès a Egipte de Rossini i la part de soprano del Te Deum de Giuseppe Verdi. Una actuació de la qual en resta un registre. El 1953 doblà Sofia Loren en l'escena de cant líric de la pel·lícula Aïda, de Clemente Fracassi.

El debut americà fou a la San Francisco Opera, seguit al cap de poc (31 de gener del 1955) de la primera actuació al Metropolitan Opera de Nova York, on la Tebaldi féu Desdemona d'Otello, compartint l'escenari amb Mario del Monaco. Les seves aparicions al Metropolitan van seguir durant anys amb molta regularitat, destacant entre les seves interpretacions: Mimì de La Bohème, Cio-Cio-San de Madama Butterfly, Tosca, Manon Lescaut, i Violetta de La Traviata. Dotada d'una veu de soprano lírica, anà afrontant progressivament papers que requerien dots (i veu) dramàtiques: la Leonora de la Força del destí (esplèndida, per cert, la gravació Decca del 1955) o l'Elisabet del Don Carlos.

Entre les nombroses actuacions per tot el món destacaren les de la temporada 1975-76 a la Unió Soviètica.

Entre els directors d'orquestra amb els que ha treballat destaquen noms com Arturo Toscanini, Georg Solti i Herbert von Karajan.

Es retirà de l'escena el 1976, després d'una gala de beneficència a la Scala pels damnificats pel terratrèmol del Friuli.

Hom ha dit que existia una forta rivalitat entre la Tebaldi i Maria Callas, però més que entre les dues dives, sembla que la rivalitat fou entre els seguidors més acèrrims de les dues grans cantants. Fos com fos, el 16 de setembre del 1968, la Callas entrà al camerino per tal de felicitar vivament la Tebaldi després de la seva actuació en Adriana Lecouvreur, dissipant definitivament qualsevol rumor de males relacions entre les dues cantants.

Renata Tebaldi morí el 19 de desembre del 2004 a San Marino, on vivia des de feia uns quants anys, i fou enterrada a la capella de la família del cementiri de Mattaleto a Langhirano, a la província de Parma.

Repertori[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Renata Tebaldi Modifica l'enllaç a Wikidata
Portal

Portal: Música