Rendiment en agricultura

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
A Bèlgica és un dels llocs on el rendiment del blat és més alt del món

El rendiment en agricultura (en anglès: "crop yield " o també "agricultural output") és la quantitat de producte que es cull d’una superfície conreada donada. De vegades s’expressa com quintars mètrics (1 q = 100 kg) per hectàrea en el cas dels cereals i altres llavors o en tones per hectàrea pels productes amb alt contingut en aigua (arrels, tubercles, fruits etc.)

El terme de "rendiment", encara que es fa servir molt, és impropi, ja que un rendiment és una quantitat sense dimensions, el numerador i el denominador tenen la mateixa unitat. L’autèntic rendiment serà, aleshores, la relació entre les quantitats recollides i la quantitat de llavor utilitzada, concepte que ha estat utilitzat durant milers d’anys, per exemple un rendiment de 3 grans per 1 gr sembrat, que és un rendiment propi dels primers temps de l’agricultura, està considerat pels agrònoms com el mínim requerit per fer sostenible la vida en els humans.[1]

També es pot parlar del rendiment energètic que és la relació entre la quantitat de, per exemple, calories produïdes i aquelles que s’han gastat per produir-les.

El rendiment en agricultura depèn de les interaccions entre el potencial genètic de les plantes cultivades, els tipus de sòl i de la fertilitat del sòl, dels factors del clima i de l’ús del capital (per exemple les llavors i els fertilitzants) i del treball i els processos i els mètodes de producció (respecte al sistema de llaurar)

Segons la lleu de rendiments del cultiu, formulada primer per Turgot, l'’increment continu en l’ús de capital i treball arriba a un cert límit que ja no correspon a un increment del rendiment en agricultura.

Expressió del rendiment[modifica | modifica el codi]

El rendiment s'expressa de diferents maneres segons la forma de la collita.

  • En el cas dels cereals i altres productes similars on no interessa res més que els grans que es cullen es parla de rendiment en pes sobre una unitat de superfície (per exemple kg/hectàrea). Segons els països i ens èpoques antigues es poden trobar rendiments expressats en unitats que no pertanyen al sistema mètric. Als Estats Units és comú expressar els rendiments de cereals en bushels per acre.
  • En el cas de cultiu de farratges interessa expressar la collita en matèria seca, ja que les diferències en contingut d'humitat de les plantes quan es cullen és molt alt i s'ha de fer referència a un valor estable (per exemple farratge amb un 12% d'humitat), també es pot expressar respecte a un teòric, (ja que les plantes no s'assequen mai completament) 0% d'humitat o bé en unitats farratgeres, UF per unitat de superfície. Una unitat farratgera correspon, per convenció, a l'energia alimentària que conté un quilo d'ordi.
  • En el cas de la viticultura per exemple, a més de kg de raïm per hectàrea, es calcula el rendiment en quantitat de vi (producte final) produït per unitat de superfície i per tant es fa menció a un volum respecte a la superfície cultivada per exemple en hectolitre ( de vi) per hectàrea. S'ha de tenir en compte que 100 kg de raïm donen aproximadament 70 litres de vi. En alguns casos s'expressa el rendiment en hectograus per hectàrea essent un hectograu, la quantitat necessària per produir 100 graus d'alcohol
  • També es pot calcular el rendiment en altres produccions finals del cultiu. Aquest pot ser el cas dels productes oleaginosos com l'olivera, girasol i altres que s'expressen, per exemple, en quilos d'oli per hectàrea. El mateix passa en el safrà on només interessa l'estigma de la flor assecat, i en les plantes aromàtiques i medicinals.

Rendiment màxim i rendiment òptim[modifica | modifica el codi]

El rendiment agronòmic òptim per a un cultiu es defineix com el punt on el rendiment marginal s’anul·la. El rendiment òptim es pot calcular també per una explotació o una rotació de conreus, incorporar els elements econòmics (inversions, decisions sobre la mà d’obra etc.) o socials (problemàtica medioambiental) Així el rendiment agronòmic dels cultius en tècnica de cultiu simplificada és en general menor, però el rendiment econòmic pot ser millor i proper a l’òptim. La Unió Europea des de la dècada de 1990 ha impulsat polítiques que cerquen rendiments lligats amb un major respecte pel medi ambient.

Millora contínua dels rendiments[modifica | modifica el codi]

Alguns investigadors opinen que en certs cereals com el blat o el moresc la millora de la seva productivitat ha arribat ja al límit màxim, d’altres creuen que encara existeix un potencial de millora però que intervenen altres factors.[2]

El cas de vi[modifica | modifica el codi]

En el vi interessa obtenir un producte de qualitat no pas molts hectòlitres de vi per hectàrea. Les pràctiques vitícoles fins i tot fan eliminar raïms de les plantes perquè els restants es desenvolupin en millors condicions. En general les vinyes que produeixen més raïms, i en els sòls més fèrtils, són, habitualment, les que acaben donant un vi de pitjor qualitat

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pipes, Richard, Russia under the Old Regime (Charles Scribner's Sons, NY 1974) p.8
  2. Les origines supposées du plafonnement des rendements en blé sur le site Agriculture et Environnement

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]